És diumenge; llegeixo Joan (diu en Pere a Can Saragatona) segons la versió dels monjos de Montserrat. Començo pel principi:
"Al començament existia la Paraula i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Estava amb Déu al començament. Totes les coses han vingut a l’existència per mitjà d’ella, i ni una sola de les que han vingut a l’existència no ha vingut sense ella. En ella hi ha la vida, i la Vida era la Llum dels homes; i la Llum resplendeix enmig de les tenebres, sense que les tenebres l’hagin pogut atènyer mai. - Jo 1: 1-5"
"Al començament existia la Paraula i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Estava amb Déu al començament. Totes les coses han vingut a l’existència per mitjà d’ella, i ni una sola de les que han vingut a l’existència no ha vingut sense ella. En ella hi ha la vida, i la Vida era la Llum dels homes; i la Llum resplendeix enmig de les tenebres, sense que les tenebres l’hagin pogut atènyer mai. - Jo 1: 1-5"
I hom que és prou ignorant aixó que en Pere ho veu tan clar, no ho enten. Entenc que la paraula surgeix més tard, quan comencen a evolucionar lentament els homínids, i és més endavant quan en un acte de vanitat i desconcert davant el seu entorn propi i exterior que no saben com explicar-se, decideixen inventar-se un Déu a la seva imatge i semblança, per diferenciar-se de la resta d'animals que hi ha al seu voltant i per aquesta necessitat de creure's superiors a aquests altres animals, també perquè n'hi ha que veuen en la invenció d'aquest Déu una forma de poder terrenal per a ells que els serveixin per marcar les pautes de comportament pròpies i sobretot dels altres, i aprofitar-se d'aquesta circumstància.
No entenc que una persona racional, mitjanament culta i intel·ligent pugui creure en Déu, sóc incapaç de comprendre-ho, i n'hi ha de gent així, i en conec i els respecto, però no ho entenc. Al llarg de la humanitat s'han matat entre els pobles massa sovint per a moltes causes, però les religions de llarg n'han estat la primera i més sagnant. Ja sé que si no hi haguès cap religió, que ningú creies absolutament en cap déu ni en res semblant tot seguiria més o menys igual, amb les mateixes lluites, injusticies i malvestats, possiblement perquè l'ùnic Déu no és la paraula, sinó la religió del déu de l'ambició, del poder en mans d'uns quants per sotmetre a la resta, i aixó no hi ha Déu que ho canvii per més que passin els anys.
6 han dit:
Bé, Francesc, el meu post era més aviat poètic, lingüsític, literari, ja te'n dono raó i justificació en el comentari del bloc.
Un aspecte del que dius el trobo especialment interessant: és que és precisament la capacitat de l'home de fer ús de la paraula la que crea un Déu (aquest Déu en majúscula de les religions), és a dir, que és l'home qui en la mesura que diu la paraula Déu i li assigna un significat aconsegueix crear un ent que abans no existia i que curiosament es converteix en l'ésser que crea els humans a través de la paraula. Aquest és un mite genial. Les conseqüències d'aquesta doble creació son variades i espectaculars, però aquí jo ja no hi entro.
Les religions sempre han estat lligades al poder i en canvi els personatges que les van inspirar, no dic crear, ells creien en la justicia i la pau i era en això en el que volien que es cregués i seguís i no el seu culte personalista i per extensió el culte a tota la seva jerarquia sacerdotal.
Abans de la paraula la gent d'aleshores ja es comunicava, certament tot plegat es vanitat humana. Déu, però, és un invent fer a través de 'la paraula'.
si un mite i fixa't en la prova del nou, l'home crea un Déu amb tots els seus defectes, venjatiu, cruel, intransigent, miserable. Jo diria que aixó de Déu ho va inventar un català...
un poema curiós d'en Voltaire:
"L'univers m'envolta
i jo no puc negar que aquest rellotge existeix
i no en cónec el rellotger."
per aixó Marta un pot ser Cristià en el sentit d'interpretar i fer-seu el missatge de Crist i no militar en l'Esglesia Católica, saón dos conceptes prou diferents.
abans de la paraula i havia el gest, després el monosilab i mica en mica va sorgir la paraula i Déu.
Publicar un comentario en la entrada