Em pregunto, qui llegirà d’ací a 50 anys?. No em refereixo als blocaires, si més no als escriptors, llevat que deixem com he fet jo, els llibres penjats a la xarxa. Parlo del paper, d’aquells llibres amb tapes de cartró dur, que fan olor de saviesa i misteri, d’aquells que abans de començar-los a fruir, tafaneges la contraportada per saber-ne una mica de l’argument, que mires el començament per veure si arrenca bé, que mires també les dades de l’autor conegut o no, per saber-ne una mica d’ell. Dubto que aquest fet es produeixi d’ací a 50 anys, els que encara llegim estarem ja morts i els que venen al darrere ja no practicaran la lectura tal como nosaltres encara a dia d’avui l’entenem. S'escriu molt, diuen, i és cert, però cada vegada es llegeix menys de la manera convencional, no és que hom sigui pessimista, deixem-ho en optimista ben informat. Ah! quan em referia a qui ens llegirà d'ací a 50 anys, per suposat em referia al català, la meva llengua.
Avui, tinc davant meu un d’aquests llibres dels que us parlava “L’herència de Cuba” de Margarida Aritzeta, em va costar un euro diumenge al matí als encants de la plaça del mercat, està publicat pel cercle de Lectors i comença bé:
"Quan per primera vegada a la vida va veure la mar era de nit. I aquella promesa meravellosa i inexplicable que li havia destorbat el son tants i tants dies de la seva infantesa i adolescència, que li havia fet imaginar fondàries alçades i l’havia temptat sense mesura, va prendre sobtadament la forma d’una gran decepció....."
Demà el començaré a llegir amb la incertesa de quan l’acabaré, puig si m’enganxa, se que no el podré deixar. El “Llegat dels Filisteus” que també és de la Margarida el vaig devorar en tres dies, i aquesta és la grandesa la literatura, que t’atrau i et domina, t’absorbeix i fa que el món exterior desaparegui i estiguis centrat només dins l’univers de les paraules, devorant-les amb la fam pròpia de l’avidesa de coneixement.
De la mateixa manera que d’ací a 50 anys ningú ens llegirà, em temo que abans ja hauran desaparegut els articles, cada vegada menys usats en la tipografia periodística a la xarxa, venim ja de l’enterrament dels pronoms febles. Malament quan una societat comença a enterrar les seves paraules, es el començament de la fi de la seva llengua.
Post recuperat arràn d'un comentari de na Montse. Només que dec ser una mica més optimista que fa un parell d'anys atès abans deia 30 anys i ara dic 50.
Avui, tinc davant meu un d’aquests llibres dels que us parlava “L’herència de Cuba” de Margarida Aritzeta, em va costar un euro diumenge al matí als encants de la plaça del mercat, està publicat pel cercle de Lectors i comença bé:
"Quan per primera vegada a la vida va veure la mar era de nit. I aquella promesa meravellosa i inexplicable que li havia destorbat el son tants i tants dies de la seva infantesa i adolescència, que li havia fet imaginar fondàries alçades i l’havia temptat sense mesura, va prendre sobtadament la forma d’una gran decepció....."
Demà el començaré a llegir amb la incertesa de quan l’acabaré, puig si m’enganxa, se que no el podré deixar. El “Llegat dels Filisteus” que també és de la Margarida el vaig devorar en tres dies, i aquesta és la grandesa la literatura, que t’atrau i et domina, t’absorbeix i fa que el món exterior desaparegui i estiguis centrat només dins l’univers de les paraules, devorant-les amb la fam pròpia de l’avidesa de coneixement.
De la mateixa manera que d’ací a 50 anys ningú ens llegirà, em temo que abans ja hauran desaparegut els articles, cada vegada menys usats en la tipografia periodística a la xarxa, venim ja de l’enterrament dels pronoms febles. Malament quan una societat comença a enterrar les seves paraules, es el començament de la fi de la seva llengua.
Post recuperat arràn d'un comentari de na Montse. Només que dec ser una mica més optimista que fa un parell d'anys atès abans deia 30 anys i ara dic 50.
.jpg)
8 han dit.:
Ai, qui sap com serà, el futur! De tota manera, en paper, en plàstic, o escrites a les parets de les coves o búnkers on els nostres descendents s'hauran refugiat, es llegiran novel·les, poemes i el que sigui car la gent necessitem de les històries de ficció. M'ha vingut el cap un poema de Brecht: 'També es cantarà doncs en aquells temps ombrívols? En aquells temps ombrívols, es cantarà també'.
Novel·les, ningú tret de mi i 14 més. El que es continuarà llegint seran llibres de no-ficció: d'autoajuda, de cuina, d'esports, d'humor, de medicina natural (en plan flors de bach...)... en fi, que estem vivint a la desaparició de la novel·la!
en parlem demà Ferran, vindre sobre les onze del matí.
Ah! Júlia: si ho deia Bretch, me l'envaino, ara...quants cantaràn?
Una llàstima, poca gent llegirà novel·les. Això ho tinc molt clar. Les noves tecnologies que tenen moltas avantatges, això no ho negue, s'encarregaran de fer desapareixer l'autèntica novel·la. La celulosa, serà substituida per la pantalla. I no passa res, sempre que es continuen llegint històries de qualitat literària, el problemaés que moltes vegades no se li dóna l'us adequat a la finestreta oberta al món.
Francesc, com que jo encara hi seré d'aquí a 50 anys a un lloc o altre, espero seguir llegint en paper i llegint-vos a la xarxa, segur! Ara seriosament, no crec que desaparegui facilment, sóc optimista.En quan als pronoms febles, es veritat que s'utilitzen poc. Em fa pena! Excel·lent reflexió aquest post.
aixó sembla Joana, ara qui ho sap, jo con na Marta d'ací a 50 anys no crec i sigui, per aixó tiro llarg, però per altra banda també fa anys ja es deia i més aviat la novel·la ha anat un xic amunt ultimament. El problema són les generacions que venen al darrere i aquests no llegeiuxen (en general) gran més que les instruccions del microones.
Técnicament hi podriem ser Marta, l'altra dia a Mèxic és va morir una dona amb 119 anys.
Publicar un comentario en la entrada