ALIMENTS ECOLÒGICS, TANT DE BO!

Aquesta història dels aliments biològics, ecològics, sostenibles i endergues variades és literalment en alguns aspectes, una presa de pel i de diners a la butxaca de la gent de bona fe que habiten en una societat desconeixedora de tot el que l’envolta i es deixen entabanar per no res.

A veure i siguem seriosos, ja no parlaré dels que cultiven, comercialitzenn i venen falsos o mig veritables productes ecològics (que n'hi han), aquests estafadors directes, deixem-los, acaben sent desemmascarats més tard o més d’hora, i us asseguro que n'hi ha uns quants.

Parlem dels que suposadament cultiven una sèrie d’aliments immaculats, incontaminats que a insípid preu d’or venen als incauts que s’empassen aquestes teories pseudocientífiques que sembla s’han posat de moda en una societat indigent mentalment, avorrida i ignorant.

D’acord que es pot plantar qualsevol verdura o altri aliment en un camp i cuitar-lo, cultivar-lo amb, cura, sense pesticides ni res que s’hi assembli. Molt bé, però és que aquesta terra ho està de contaminada, i l’aigua amb la que la reguem o la que ens cau del cel també, a banda que si fumiguen o fan servir pesticides a la vora del cultiu ecològic aquest es contamina també, per tant malgrat la bona fe, la bona intenció, el que vulgueu i més, no es pot garantir que un producte sigui del tot ecològic, i fins i tot en aquest supòsit, que? Els que hem sobreviscut al DDT crec en sabem una mica d’aixó i precisament un dels problemes actuals és que el que mengem – no ecològic – és excessivament sà, excessivament desmicrobiotitzat, pasteuritzat etc etc; dit d’una altre manera hauriem de menjar més contaminat perquè en certa manera és bo per al nostre cos i ens proveeix dels anticossos que necessitem per no passar-nos el dia enmig de virus i collonades variades com estem en general, sempre mig malalts de no sabem ben bé que.

Imaginem-nos per un moment que aconseguim, - actualment no és possible – plantar blat ecològic a tot Europa. Que bonic, ecològic i sostenible seria, si no fos, "ai las" que qualsevol “bichito” aparentment inofensiu podria enviar tota la collita de blat d’Europa a fer punyetes, aleshores seriem molt ecologistes, molt sostenibles, molt de molt de tot, però ens moririem de gana. Collonades que diria en Pla, el que s’ha de fer es plantar productes transgènics, aixó a part de ser el futur és encara que sembli un contrasentit el que és realment ecològic i el que no ho vulgui entendre que no ho entengui. Tot plegat nomes fa tres o quatre mil anys que estem manipulant aliments transgènics i en aquest sentit no ens ha anat pas malament, Curiosament tots el blats que es consumeixen per fer farines panificables ho son, puig provenen del blat primer el d’empelta (sarrazin), avui en dia a penes s’usa per qüestions de rendibilitat. Està molt bé que a petita escala existeixin cultius ecològics nets, polits i immaculats, però aquí hi ha milions de persones per alimentar i a Àsia per exemple amb l'arròs transgènic estan aconseguint més collites i més rendiment per hectàrea, i això és la realitat, el que fas falta, produir molts aliments per evitar la fam en moltes zones del planeta.

Per una altra banda, aquí ens han acostumat a tenir de tot tot l'any, que vols cireres, el més que sigui en tindràs, de Xile, d'Argentina o de Caldes de Montbui, depen de l'època, i això passa també amb préssecs, kiwis etc etc. Que no fan olor de res? clar, passen pel fred de les càmeres. Si vols préssecs que facin olor els has de consumir al seu temps i directes del camp, i això tant de bo fos possible a l'engròs, més no ho és, que farien els intermediaris que són qui encareixen un 500% el producte del camp?, però mengem, i mengem, de tot tot l'any un preu raonable i això també té el seu preu.

Hauríem doncs de començar a ser una mica seriosos, estar informats i no deixar-nos entabanar, sent conscients però que si volem menjar sa, fresc i bo ha de ser del temps i no és fàcil d'aconseguir, i possiblement, tampoc sigui estrictament necessari.