La percepció, és que com a societat ens hem tornat molt primmirats i egoistes, poc solidaris, exigents en escreix i poc donats a col·laborar i participar com a ciutadans de la problemàtica del dia a dia del nostre entorn. Sense enemic a qui combatre, hem abandonat la lluita i acomodats i indigents ho hem deixa't tot en mans del papa Estat que ha de resoldre tots els nostres problemes, o a la Gestoria del Sr. Montilla. I ho hem fet sobre tot amb els petits, el egoistament nostres, i en una clara actitud d'hedonisme displicent, ens limitem a queixar-nos sistemàticament de tot, donar la culpa als altres de tots els nostres problemes i quedar-nos tan amples convençuts de les nostres raons.
Instal·lats en la cultura del "NO" com fa temps ja ens retreia l'expresident Pujol, no volem la MAT, ni el túnel de Bracons, ni quart cinturó, ni presons, ni molt menys deixalleries, ni res que pertorbi l'harmonia del suposat i idíl·lic fals entorn en el que egoistament vivim. Si de cas que ho posin al poble del costat, que diu el mateix que nosaltres i així fins l'infinit.
No som capaços de raonar de manera argumental per oposar-nos a les propostes ni a res en general, simplement desqualifiquem de manera sistemàtica qualsevulla proposta vingui d’on vingui en el millor dels casos, si no que desqualifiquem sovint i de manera sistemàtica les raons de l’altre. Hem perdut la capacitat d’anàlisi i de raonar en qualsevol discussió sobre qualsevol proposta, és un diàleg de sords amb posicions inamovibles des de qüestions serioses a altres més banals? com les curses de braus, i com diu na Montse avui potser ja tenia rao Glaucó.
Ens hem enrocat de tal manera contra tot en general que més que una societat, semblem una colla de fastigosos coloms parrupejant i contaminant-ho tot amb la nostra insolidaritat merdosa. Sincerament m'agradava més el temps en que preteníem volar lliures i compromesos com les orenetes o els falziots que quan arriben vol dir que ja és aquí la primavera, mentre ara estem instal·lats en l'hivern de la indigència mental i la intolerància vers tot.
I ara Ascò, on al pobre alcalde se l'ha criminalitzat des de totes bandes començant pels poca-soltes dels partits polítics, el seu inclós, i a sobre els quatre cridaners de torn d'ahir que s'erogaven no sé per quins setze ous la representació del poble de Catalunya quan vociferaven que Catalunya no volia el magatzem, i és que de defensors de causes perdudes i estranyes, apologistes de la poca feina, masses n'hi ha i prou es fan notar, sort que no se'ls hi fa cas, de fet no val la pena, són subespècies folckloriques que adornan el paisatge però que com els coloms parrupejadors no serveixen per a res.
I per reblar i acabar, penso que ni la crisi aconseguirà treuren's del nostre letarg, sacsejar les nostres consciències. Continuarem igual amb crisi o sense, mentre tot s'enfonsa davant la nostra indolent indiferència. Haig de reconèixer que almenys els que protesten inùtilment, els erogadors del nom de Catalunya fan alguna cosa, encara que sigui pel no res.
.Instal·lats en la cultura del "NO" com fa temps ja ens retreia l'expresident Pujol, no volem la MAT, ni el túnel de Bracons, ni quart cinturó, ni presons, ni molt menys deixalleries, ni res que pertorbi l'harmonia del suposat i idíl·lic fals entorn en el que egoistament vivim. Si de cas que ho posin al poble del costat, que diu el mateix que nosaltres i així fins l'infinit.
No som capaços de raonar de manera argumental per oposar-nos a les propostes ni a res en general, simplement desqualifiquem de manera sistemàtica qualsevulla proposta vingui d’on vingui en el millor dels casos, si no que desqualifiquem sovint i de manera sistemàtica les raons de l’altre. Hem perdut la capacitat d’anàlisi i de raonar en qualsevol discussió sobre qualsevol proposta, és un diàleg de sords amb posicions inamovibles des de qüestions serioses a altres més banals? com les curses de braus, i com diu na Montse avui potser ja tenia rao Glaucó.
Ens hem enrocat de tal manera contra tot en general que més que una societat, semblem una colla de fastigosos coloms parrupejant i contaminant-ho tot amb la nostra insolidaritat merdosa. Sincerament m'agradava més el temps en que preteníem volar lliures i compromesos com les orenetes o els falziots que quan arriben vol dir que ja és aquí la primavera, mentre ara estem instal·lats en l'hivern de la indigència mental i la intolerància vers tot.
I ara Ascò, on al pobre alcalde se l'ha criminalitzat des de totes bandes començant pels poca-soltes dels partits polítics, el seu inclós, i a sobre els quatre cridaners de torn d'ahir que s'erogaven no sé per quins setze ous la representació del poble de Catalunya quan vociferaven que Catalunya no volia el magatzem, i és que de defensors de causes perdudes i estranyes, apologistes de la poca feina, masses n'hi ha i prou es fan notar, sort que no se'ls hi fa cas, de fet no val la pena, són subespècies folckloriques que adornan el paisatge però que com els coloms parrupejadors no serveixen per a res.
I per reblar i acabar, penso que ni la crisi aconseguirà treuren's del nostre letarg, sacsejar les nostres consciències. Continuarem igual amb crisi o sense, mentre tot s'enfonsa davant la nostra indolent indiferència. Haig de reconèixer que almenys els que protesten inùtilment, els erogadors del nom de Catalunya fan alguna cosa, encara que sigui pel no res.
AFEGITÓ: en una altra vessant ja vaig parlar d'aquest tema el més de maig de l'any passat.
7 han dit.:
als qui no volen l'abocador a Ascó, que ho trobo d'allò més enraonat, només els preguntaria: on el posem? i, quins residus ha de contenir? i, hi ha diferència entre tenir-lo a Ascó que a Barcelona, a la plaça Catalunya, posem per cas, en cas d'accident?
A Tarragona diuen que ja en tenen prou i massa i ho trobo molt bé que ho diguin, segurament tenen raó, tot i que jo que visc al peu de Montserrat i estic envoltada per l'abocador més gran de Catalunya i un fotimer d'industries químiques, també podria queixar-me.
El mal ja no és si abocador si, o abocador no, el mal és que, com sempre, fem les coses malament i després només sabem posar pedaços. Ho volem tot però no en volem les conseqüències. Ja planyo a qui hagi de gestionar tot plegat, perquè serà criminalitzat faci el que faci. Sinó que li preguntin al senyor Saura, que d'ençà que mana ja no se les mama tan dolces.
De fet, l'Estat Espanyol ja hauria de tenir el magatzem fet aquest any 2010, i el més raonable és que el magatzem aquest es construeixi al costat dùna Central nuclear, o és millor portar-ho a França en tren travessant tot Catalunya? i pagar un colló perquè ens ho guardin, a banda que ens ho han de retornar per normatives europèes. I com aquí tot es deixa per a última hora, ara, corre que mi cago a col·locar el magatzem aquest MTC alló on es pugui. Per mi el podrien posar al Santiago Bernabeu. Oi?
a mi el que m'agrada del tema és que, ben mirar, com que igualment es farà, podem pensar en el demà. i el dia que siguem un estat (m'agrada ser optimista) el govern espanyol haurà de pagar per aquest servei, encara que ara el subvencioni.
hehe...
i si a ascó ho volen, allà ells.
OH! és que si tinguessim un Estat propi, com tenimn nuclears també hauriem de constuir el MTC, i ara ens el faràn ells i a més a més el Centre de recerca.
Tens tota la raó, ja ho has dit tot. A més, sempre acaba com allò de 'a la Otan, de entrada no', i acabem havent de dir que sí i en males condicions. Entre els progres i els altres...
Els debats sorollosos no toquen el moll de l'os de la qüestió. Volem aquest desenvolupament? Quines alternatives serioses tenim si no el volem, cosa que és molt suposar veient el personal i el pa que s'hi dóna??? On ha anat a parar allò tan romàntic del 'creixement zero'???
....AL CONTENIDOR DE COLOR VEIG, JÚLIA...SUPOSO.
Aquest post m'ha fet recordar un article de Javier Marías anomenat "Libres según" on es parla de la llibertat de l'individu en el món actual i de l'absència de les principals virtuts que ens porten a culpabilitzar de tot al govern de torn i esperen que els traguen les castanyes del foc per qualsevol circumstància.
Ens queixem de tot i pensem que som lliures sense responsabilitzar-nos de res. Actuem continuament amb les nostres queixes, però no fem res per implicar-nos en allò que ens afecta directament i que podem solventar per nosaltres mateix.
Igual he extrapolat el tema, però m'has fet pensar en aquest article que tanta veritat expossa. Aquestes son les ideesprincipals que Marías argumenta:
-Al món occidental i sobretot a Espanya culpabilitzem al govern per totes les desgràcies que succeeixen, tot i que de vegades es tracte de catàstrofes naturals.
-Tenim la tendència a obviar els beneficis que alguns coL3lectius com els mestres, metges, bombers... presten a la societat i ens dediquem a buscar-los els defectes i a queixr-nos i denunciar tots els seus defectes sensereconsixer ni agrïr cap de les seues virtuts.
-Ens llevem tota la responsabilitat que la paraula llibertat porta implifcita i esperem que siga el govern qui la tinga per nosaltres.
Aquestes són les idees que argumenta al seu article d'una manera molt coherent i apartant semple una bona exemplificació de tot allò que diu.
No vull ab açò dir que tinga el poder de la mes absoluta veritat, per a mi aquesta no existeis, però aquest article diu molt sobre la falsetat d'una societat que construim entre tots dia rere dia sense adonar-nos del mal que estem fent.
I ara ja , m'acomiade que el meu cap està a punt estallar.
Publicar un comentario en la entrada