Hi ha dies en que un si fos sensat, hauria d'agafar una ampolla de ratafia fotre-se-la sencera i dormir la mona, que demà és dissabte i tot resta tancat. Però no! un servidor que és persona responsable, va decidir que el matí del dia d'avui 29 de gener de l'any de desgràcia del 2010 es dedicaria a la bonica i engrescadora tasca de fer gestions burocràtiques a ran de l'òbit de la sogra. Greu error.
Faré una acurada ressenya dels fets esdevinguts aquest matí:
El primer pas ha estat anar a Telefónica a la Rambla per donar de baixa el número fix de la sogra, ja sé que ho puc fer telefònicament - mai millor dit - però no m'agrada parlar amb màquines. Doncs bé, l'oficina resta tancada - a lo millor des fa temps - però ni tan sols s'han pres la molèstia d'indicar-ho a la porta, més que res per saber on s'han traslladat. Res, que em tocarà trucar al 1004. Patirem!
El segon pas ha estat anar al Banc de Sabadell de la plaça Sant Roc a recollir la tarjeta, no la de crèdit, no, la blava per treure diners del teu conte des del caixer i que em caduca diumenge. El senyor que hi ha dins el caixer ja feia dies m'avisava abans de fer cap gestió del fet i m'aconsellava que em poses en contacte amb la meva oficina. Doncs bé, fent cas al senyor del caixer, he anat a la meva oficina que és la 900 i allí m'han dit que la targeta me l'havien enviat per correu, però a hores d'ara encara no m'ha arribat
El tercer pas ha estat anat a Caixa de Sabadell, la meva sogra desvariejava bastant últimament i un dia (dels últims) em va dir que tenia uns bons de l'Estat a l'esmentada entitat. A mi m'estranyava car havent-la cuitat set anys i obrint-li la correspondència atès hi guipava poc mai he vist un sobre de Caixa Sabadell. M'he personat a l'oficina de Sol i Padrís i ja d'entrada per entrar al perímetre de seguretat que està protegit per una porta que d'una potada la tombes m'han demanat el DNI que han fotocopiat. Un cop fet el tràmit he pogut entrar. A la directora li he explicat el motiu de la meva presència i m'ha dit que no em podia donar aquesta informació atès era protegida. No he perdut la calma! només li he dit si em podia dir SI o NO, per no haver de perdre el temps un altre dia en anar-hi amb la meva dona i tota la paperassa de certificat original de defunció etc etc. No ho he aconseguit, precisament una de les poques activitats que practiquen amb cura les administracions locals, autonòmiques, estatals, bancs o caixes es la de molestar o que s'hagin de molestar els ciutadans, i tant com puguin.
El quart pas ha estat anar a una dependència de la Ajuntament de Sabadell a la Rambla 22 per aclarir un tema de nínxol, que resulta va a nom del meu sogre mort l'any 1994. Quan va morir no el varen poder enterrar al nínxol de la seva propietat perquè la Patro, la iaia o sogra d'ell feia 2 anys menys un dia que hi estava enterrada, i com la normativa diu que per obrir un nínxol ha de fer dos anys des que es va enterrar una altra persona, per un dia, per un sol dia, el varen enterrar en un nínxol de lloguer, i després al cap d'uns dies el varen traslladar al seu. Sembla fàcil arreglar una cosa tan senzilla, Oi? doncs no! amb la burocràcia hem topat. per fer aquesta gestió d'un simple canvi de nom, haig d'aportar certificat de defunció del sogre (ves a saber on para amb la mania de la sogra de llençar tots els papers), testament del sogre, llibre de Família, DNI i encara més paperassa. En resum, que com la senyora amb cara de pomes agres i tracte impersonal que m'ha atès m'ha dit que aquesta gestió a partir del 8 de febrer la portaran directament els del tanatori (que són professionals) ja hi aniré a partir del vuit i sinó que els bombin que la sogra ja està enterrada.
El quart pas ha estat tornar al Parc Taulí la màquina per l'apnea que ens havien deixa't feia quatre o cinc anys, amb la seva motxilla inclosa. Però tampoc he aconseguit el meu objectiu. El Dr. Luján m'ha dit que m'havia de posar en contacte amb VITAL AIRE 902.197.I TRES NÚMEROS MÉS (telèfon de pagament). He trucat al Sr. o Sra Vital aire, i m'han dit que no els constava, que si estava segut que la màquina era seva. Hi ha una tarja cosida am plàstic amb el seu nom i el telèfon - li he dit -. No m'han acabat de creure, o no he estat prou convincent i han dit que deixés un telèfon i que ja trucarien per comprovar si era seva o no.
El cinquè pas ha estat intentar trucar a Carburos Metàlicos per dir que vinguessin a recollir la màquina de l'oxigen i la bombona de recanvi per si se n'anava el corrent, però a la màquina o al paper que deixen quan venen a comprovar la despesa de llum no hi consta cap telèfon. Cap problema ja trobaré el número per Internet, però semblaria raonable que en un document hi hagués un telèfon d'atenció al client.
I en vista de l'èxit, he comprat un cupó de l'ONCE i m'he anat a refugiar a casa abans no em vinguessin ganes d'agafar la retallada i començar a enviar a l'altre barri estultices indolents congènites variades.
APASIAU!
14 han dit.:
mare meva! no m'estranyaria gens que et plantessis al mig de l'alcampo i fessis una escabetxina! quina frustració!
respira a fons, relaxa, ommmmmmm ;)
Tenen sort que li vaig deixar la retallada al Bardem per la peli dels germans Cohen i encara no me l'ha tornat. que si no, demà sortia a les noticies....
Sembla mentida que encara passi tot això, i que siguem tots tant mesells de suportar-ho amb paciència... I mira que fa anys que en Larra va dir això, i mira que tenim 'govern propi' -més o menys.
Gestoria Júlia, Gestoria, no GOVERN PROPI, a banda que la burocracia i la ineficiència són indolenment universals.
No fa gaires dies amb vaig plantar amb cara de gos a les dues Senyores que porten el control de les tires de la diabetis, desprès de demanar hora per telèfon i sapiguer el dia i moment, amb diuen que no tenen les tiretes, tot i preguntant com és què amb donen dia i hora i si tenien previsió de futurs amb els materials, rebo un discurs amb veu alta (potser deuen de creure que soc sor i tonto), han quedat finetes per dies, i de segur què el proper dimarts les tindran. Ah !! la més joveneta (uns 45 anys) la saludo casi cada dia, que som quasi veïns, no sigui dit que no em recordo d´ella.
Creuen que poden disposar del temps dels demés … estic segur que estan apalancats, i pensar què en l´atur n´ha persones que ho farien millor
tot el que m'expliquis i més m'ho crec Joan, són la indolencia ineficient gairebé perfecte. I a sobre no els poden fer fora i es jubilen amb el 100% del sou.
he, he, he... quin dia. Podríes haver acabat com el Michael Douglas en una pel·li que ara no recordo i que va acabar estomacant tothom i foten trets a manta.
Ho he pensat Jaume, "un dia de furia" em sembla es deia la peli. De fet, tampoc es que m'enprenyi tant, ja em conec el percal i se com les hi donen, el que passa que avui se n'han ajuntat varies i aixó dona més magnitud a la tragèdia.
SI així es deia la pel·lícula Francesc, i certament quan topes amb la burrocràcia més inepte es quan més pot sortir la part de furia d'un...
hi ha algun atenuant en cas de funcionaricidi......?
Unes converses molt interessants i molt bo això del funcionaricidi,he,he
Un post molt bo, Francesc. Has aconseguit que m'hi senti identificat i que de passada també hagi recordat "Un día de furia", que feia això mateix, alliberar.
tenen sort que aquí la gent anem pel carrer desarmats que si fòssim als EEUU més d'un i dos prendrien mal.
Pàgines viscudes, Lluís, si el títol que em sembla ve de Larra encara és vigent, vol dir que no anem bé.
Publicar un comentario en la entrada