Hola! Ho sento molt, però em sembla que m’han abandonat.
.
Va succeir ahir a la tarda i, crec que no ho varen fer expressament, o, almenys és el que em voldria creure, perquè jo, mal m’està el dir-ho, des que em varen regalar m’he portat força bé. Vaig tenir la sort d’ésser escollit d’entre molts iguals o semblants de la meva espècie, però quan l’Anna P. es va fixar en mi. De seguida em vaig adonar que seria seu per sempre i, per la manera com em mirava, en va donar la sensació que estaria bé amb ella. Recordo que m’acariciava i em tenia sempre al meu costat, fins i tot m’abrigava i jo era feliç. Ja n’estava cansat d’estar allí tant de temps amb els de la meva espècie, sense sentir el contacte humà.
Però això ja ha passat i, ara estic aquí sol i abandonat, aquesta nit he passat molt de fred i a més ha plogut i m’he mullat, no sé exactament on soc i, el temps, s’ha fet etern fins que ha sortit el sol.
És una llàstima, ara que era tan feliç i per fi em sentia útil per algú que a la seva vegada s’identificava amb mi.Recordo que l’altre dia em va portar a la platja i crec que ambdós estàvem molt contents, jo no havia estat mai al mar ni tampoc tant lluny i m’ho vaig passar d’allò més bé, però ara estic aquí sol i..., em sento molt trist.
.
Hola! Sóc jo un altre cop i, cada vegada estic més preocupat, gairebé se m’ha acabat l’aliment i no sé què fer, malgrat que em consta que hi ha molta gent que pregunta per mi, sobre tot l’Anna P., la meva amiga, però jo ja no hi puc fer rés, i ella pel que veig tampoc o, potser si? Ja no ho sé, la veritat es que estic molt espantat.
Si al menys aconseguís moure’m, però no puc, em sento dèbil i gairebé no tinc forces, però ho intentaré, provaré de fer un últim esforç......És impossible, mai ho aconseguiré, he de pensar quelcom i ràpid, però gairebé no puc coordinar els meus pensaments, el temps s’acaba........, j a n o e m q u e d e n f o r ç e s , h o s e n t o. P e r d ó!!! H e o b l i d a t p r e s e n t a r - m e, e m d i c M o v i
s t a rrrrr A c t i v aaa, i e l m e u n ú m e r o é s el 6 3 0 5 7 3 0 1 5 .A d e u u u u u u uuuuuuuuuuuuuuuuuu, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ...........................
..
A la meva filla, l'Anna P. amb motiu de la pérdua del seu primer mòbil a l'estació del tren de Salou.
.
Va succeir ahir a la tarda i, crec que no ho varen fer expressament, o, almenys és el que em voldria creure, perquè jo, mal m’està el dir-ho, des que em varen regalar m’he portat força bé. Vaig tenir la sort d’ésser escollit d’entre molts iguals o semblants de la meva espècie, però quan l’Anna P. es va fixar en mi. De seguida em vaig adonar que seria seu per sempre i, per la manera com em mirava, en va donar la sensació que estaria bé amb ella. Recordo que m’acariciava i em tenia sempre al meu costat, fins i tot m’abrigava i jo era feliç. Ja n’estava cansat d’estar allí tant de temps amb els de la meva espècie, sense sentir el contacte humà.
Però això ja ha passat i, ara estic aquí sol i abandonat, aquesta nit he passat molt de fred i a més ha plogut i m’he mullat, no sé exactament on soc i, el temps, s’ha fet etern fins que ha sortit el sol.
És una llàstima, ara que era tan feliç i per fi em sentia útil per algú que a la seva vegada s’identificava amb mi.Recordo que l’altre dia em va portar a la platja i crec que ambdós estàvem molt contents, jo no havia estat mai al mar ni tampoc tant lluny i m’ho vaig passar d’allò més bé, però ara estic aquí sol i..., em sento molt trist.
.
Hola! Sóc jo un altre cop i, cada vegada estic més preocupat, gairebé se m’ha acabat l’aliment i no sé què fer, malgrat que em consta que hi ha molta gent que pregunta per mi, sobre tot l’Anna P., la meva amiga, però jo ja no hi puc fer rés, i ella pel que veig tampoc o, potser si? Ja no ho sé, la veritat es que estic molt espantat.
Si al menys aconseguís moure’m, però no puc, em sento dèbil i gairebé no tinc forces, però ho intentaré, provaré de fer un últim esforç......És impossible, mai ho aconseguiré, he de pensar quelcom i ràpid, però gairebé no puc coordinar els meus pensaments, el temps s’acaba........, j a n o e m q u e d e n f o r ç e s , h o s e n t o. P e r d ó!!! H e o b l i d a t p r e s e n t a r - m e, e m d i c M o v i
s t a rrrrr A c t i v aaa, i e l m e u n ú m e r o é s el 6 3 0 5 7 3 0 1 5 .A d e u u u u u u uuuuuuuuuuuuuuuuuu, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ...........................
..
A la meva filla, l'Anna P. amb motiu de la pérdua del seu primer mòbil a l'estació del tren de Salou.
5 han dit.:
Enhorabona! Ets un gran geni del relat! T'ho torne a repetir: Quina enveja! Sana és clar.
té temps aquest conte, l'Anna en tenia 14 i ara en té 25, estava desolada perquè havien anat a la platja amb en Roberto i havia perdut el mòbil i li vaig escriure aquest conte.
En acabat de llegir el conte he llegit els comentaris, i llavors he descobert que hi ha un segon conte amagat a dins. El que explica perquè el penges 11 anys més tard. Potser aquesta raó és tan entranyable com el conte en sí.
no l'havia posa't mai al blog Lluís, és cert i curiosament va ser el primer conte que vaig escriure amb l'ordinador, car els anteriors estaven escrits amb una Lexicon 80. Ara, també t'haig de dir que és a Somnis Fugissers on hi tinc els contes que he escrit.
M'adono Lluís que si el tenia programat perqué surt una foto que no és igual a la del post,. pero ja no hi és, coses rares de l'intennet
Publicar un comentario en la entrada