És aquest país nostre injust, gasiu i oblidadís amb els seus artistes. A França sense anar gaire lluny, no fa massa es va acomiadar Charles Aznavour, als 83 anys, i Henry Salvador va gravar discs i va actuar fa un parell d'anys al Grec, i no va seguir perquè ens va deixar, que sino encara continuaria. I Tom Jones actua permanentment a un Casino a Las Vegas als seixanta i quants anys. Només son tres exemples però en podria afegir molts més, una munió. Hi he pensat avui escoltant a Rac1 a l'Eduard Fernandez aquest tros d'actoràs que es veu ha de dur al cinema un biopic dedicat a ell.I he recordat la primera vegada que vaig escoltar l'Ovidi en directe ja fa una pila d'anys a la Faràndula. No en sabia massa d'ell i si molt d'en Serrat a qui realment anava a veure. A la primera part va actuar l'Ovidi i a la segona el "nano". I em vaig enamorar de l'Ovidi i de Teresa, tenia Brassens davant meu, histriònic, sorneguer, dominador de l'escenari, aquella figura més aviat menuda s'aixecava immensa mentre sàviament anava desgranant les cançons. Embadalit l'hora llarga que va actuar se'm va passar amb un sospir, acaba de veure un animal escènic, meravellós, fantàstic, vaig aplaudir-lo com no solc fer-ho mai, era la conjunció, la comunió perfecte de la música, la paraula, el mim i l'actor que ho interpreta sàviament, amb el gest exacte en cada moment i aquell somriure sorneguer i tan especial que tenia l'Ovidi.
Després...., després a la segona part va sortir en Juanito i em va semblar molt petit i escadusser al costat del que acabava de veure i escoltar, una altra cosa, i mira que m'agradava i agrada en Serrat. He encapçalat el comentari només amb el nom, ja n'hi a prou, n'hi altres d'Ovidis que potser necessiten del cognom per a ser reconeguts, amb ell no cal, és l'Ovidi...., el meu admirat i malaurat Ovidi
El temps, la vida i nosaltres fórem molt injustos amb l'Ovidi, que ens va deixar víctima d'un mal lleig que es deia abans un 10 de Març del 1995, tot i que jo diria que es va deixar morir de pena, ningú volia gravar les seves cançons i gairebé ningú es recordava d'ell. Els homenatges varen arribar més tard, com gairebé sempre, quan ell ja no hi era.
Us deixo, amb l'Ovidi i Teresa..........per sempre.
Després...., després a la segona part va sortir en Juanito i em va semblar molt petit i escadusser al costat del que acabava de veure i escoltar, una altra cosa, i mira que m'agradava i agrada en Serrat. He encapçalat el comentari només amb el nom, ja n'hi a prou, n'hi altres d'Ovidis que potser necessiten del cognom per a ser reconeguts, amb ell no cal, és l'Ovidi...., el meu admirat i malaurat Ovidi
El temps, la vida i nosaltres fórem molt injustos amb l'Ovidi, que ens va deixar víctima d'un mal lleig que es deia abans un 10 de Març del 1995, tot i que jo diria que es va deixar morir de pena, ningú volia gravar les seves cançons i gairebé ningú es recordava d'ell. Els homenatges varen arribar més tard, com gairebé sempre, quan ell ja no hi era.
Us deixo, amb l'Ovidi i Teresa..........per sempre.
9 han dit.:
Doncs, a més a més, portava la bonhomia per senyera.
Salut i Terra
És una pena aquest oblit i menysteniment cap a aquella gent que ha lluitat per a tirar endavant la cultura del nostre país. Forma aprt, per desgràcia, de l'anomenat "auto-odi" que exterioritzen molts mitjans i persones del país.
Sí que ho és i molt. ës d'una gran injusticia que s'obliden personalitats com aquesta.
Si que ho és. Resulta una injustícia molt gran que el nostre país oblide personalitats com aquesta.
L'he escoltat tant i l'escolte tant que sembla de la meua família.
si, massa bonhomia Francesc, i un meravellós histrionisme, era a la vegada Quixot i Sancho Panza i el seu escuder en Toti Soler.
d'altres coses no en sabrem aquí Albert, però de cainisme, en som els reis
Joana, ja ho explico al comentari, era un animal d'escena, s'havia de veure.
Jo també l'escolto sovint Calpurni, i el recordo. Per cert que hi ha una versió de Teresa de Roger Mas (em sembla) i Pascal Comelade (segur) que és més que digna.
Publicar un comentario en la entrada