Els mestres, o millor dit els sindicats dels mestres han fet avui la quarta vaga en dos anys i en cap de les quatre se sap ben bé perqué. Els mossos d'esquadra es queixen que no tenien quan la nevada roba impermeable adequada i les cadenes els hi petaven per massa rodar. Es queixen els qui s'han quedat sense llum vuit dies (aquests amb tota la raó) i es queixa també el culpable, ENDESA que diu que la culpa es del ajuntaments i el Tripartit que no els deixen fer la MAT que és la mare de totes les solucions als problemes. I és queixen els pagesos, els empresaris, els comerciants i algun sector més que em dec deixar. En la mateixa línia només cal que passeu per aquí on hi ha una part de les noticies d'aquest estil d'ahir.
Aquí es queixa tothom per tot i de tot, amb raó o sense moltes vegades, els veïns que no volen la deixalleria al seu barri, o un centre de drogodependents, o el poble que no vol la presó al seu terme municipal. Es queixen els veïns que la seva ciutat està bruta (algú la deu embrutar), que si les màquines de recollir escombraries fan soroll, en alguns municipis d'excés de contaminació lumínica i en altres de poca. Es queixa tothom de qualsevol mesura que pregui la Generalitat o un ajuntament. Potser seria millor aturar-ho tot i no fer res, no prendre cap decisió, però després es queixarien que l'Administració estava somorta i no feia res. Em pregunto si al país de la queixa permanent, algú ha recorda't la frase encunyada per John Fitzerald Kennedy: "No et preguntis que pot fer el teu país per tu, sinó que pots fer tu per al teu país".
Diria que no s'ha la feta ningú aquesta reflexió, començant pels polítics que amb la que està caient els tenim distrets amb la cosa de toros.SI, toros.NO.
.jpg)
4 han dit.:
Sort que estic jubilada. Ja fa temps que estic en contra de les vagues en el sector -en aquest i en d'altres- encara més quan en un temps de crisi els 'públics' tenim feina fixa i un sou digne. I quan moltes millores que es poden fer 'des de dins de les escoles' no es fan ni tampoc s'enceten debats interns seriosos per proposar canvis des de les bases.
Sobre els sindicats, millor no parlar-ne, els càrrecs semblen vitalicis i s'ha tornat una mena de funcionaris demagogs, també.
És que més que vagues sembla un pols entre sindicats i la Conselleria, millor dit, el Conseller.
Ui! no toqueu els mestres que són intocables! només dient: "ho fem en benefici de l'educació dels vostres fills" ja tanquen la boca a tothom. I, segurament, tenen raó en moltes de les seves reivindicacions, però la gent comença a creure que la queixa perpètua només amaga alguns desitjos poc confessables.
I és que en això et dono la raó, queixar-se sempre fa que t'immunitzis i ja ni escoltis qui es queixa.
es prou cert, però aquesta quarta vaga és clarament un pols del Sindicats al Conseller i si els uns són tossuts mira que l'altri, que és un Maragall. I aixì portem anys i panys putejant l'ensenyament, als mestres i als alumnes
Publicar un comentario en la entrada