L'ESTRANYA PARELLA

"El president del FC Barcelona, Joan Laporta, segueix sense revelar si farà el salt a la política, encara que ha insinuat que si el fa serà amb Reagrupament, la formació que presideix Joan Carretero. En aquest sentit, Laporta ha afirmat que coincideix plenament amb els plantejaments de l'exconseller de Governació i líder d'aquesta associació política. En el breu discurs que ha obert la segona Assemblea de Reagrupament al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, Laporta ha emplaçat els membres d'aquesta formació a portar a terme una "acció política" per aconseguir un Estat propi per a Catalunya."

Fan una estranya parella Carretero i Laporta, atès no saps de qual dels dos ten pots refiar menys, almenys aquest és el meu punt de vista. Laporta no enganya, és un trepa oportunista i aquí comença i acaba el seu discurs per més que intenti vestir-lo d'un nacionalisme que ni l'interessa ni se'l creu, simplement ha vist l'escletxa on col·larse i s'hi ha posat. Laporta ha demostrat que és incapaç de consensuar amb ningú, com s'ha vist amb la seva junta directiva a Can Barça, on les desercions han sovintejat, i de fet com a personatge poc més dona de si, si algú el vota (en el cas que es presenti) que m'ho expliqui, perquè no he vist pitjors maneres de malbaratar un vot.

El suposat "partenaire", l'home a l'ombra que mira sempre de reüll, no és de fiar, té un no se què que no m'agrada gens i tard o d'hora li sortirà, excessivament sibil·lí, aparentment innocu, el seu programa electoral és propi de qui no toca de peus al terra i no ha entès quina és la ratlla en la frontera del possible i l'impossible.I és que Carretero amb aquesta sensació de despenjament que es comporta com si la cosa no anès amb ell, malgrat tractar-se d'un tema important, el gest d'un casanci etern i els ulls vidriosos, juro que mataria (en sentit figurat) per saber que pensa realment Joan Carretero, tot i que molt em temo, que possiblement ell faria el mateix, car em temo que tampoc ho té molt clar. De fet del que fa més fila és de comissari polític. Al seu costat s'hi pot veure entre d'altres Cardús o Badia i Margarit i tot plegat dona una sensació d'estranya parella o familia.
I aquest és el problema que tenim, una estranya parella que pretén dirigir la independència de Catalunya des de la dependencia de la seva pròpia inconcreció amb la percepció però que són els ùnics que realmente pretenen moure's en una direcció concreta i determinada.Que jo no ho vegi clar, no vol dir que molts altres considerin que són les persones adequades, això i les urnes ho diràn, tot i que no crec arrosseguin massa gent, Puigcercós és més fiable a mig i llarg termini, almenys pels qui tinguin la mínima objectivitat per analitzar la situació i perspectives que ofereixen tots els personatges del sainet que és cada vegada més, la independència de Catalunya.