SOSTÉ MONZÓ...

Explica Quin Monzó en el seu article d'avui a la Vanguardia el "perquè no va al teatre/2" del que us deixo l'enllaç. El primer que suposo si després del títol hi ha una barra dos, vol dir que segurament l'article d'ahir a la Vanguardia devia ser el perquè no vaig al teatre/1, però aquest no el vaig llegir.

Els raonaments que dona Monzó són molt personals i tot i compartir-ne la majoria, no hi estaria del tot d'acord. No sé, llegiu el seu comentari i traieu-ne les conclusions que us sembli, a banda de la vostra actitud personal davant el teatre.

.

La meva experiència teatral es tan minsa que aviat está explicada. En faré un "curriculum butacae":

"els pastorets

El visón volador (vodevil de Franz Johan i Arthut Kaps

Evita

Mar i cel"

i ja está.

Ben mirat fins i tot fa vergonya, però és el que hi ha. És cert hi ja ho he explicat en aquest mateix bloc en alguna ocasió que m'havia empassat i de bon grat tots els estudio 1 o primera fila a TV1 i en blanc i negre, on representaven obres de Casona, J.B. Priestley, Arthur Miller, Buero Vallejo i altres autors que ara no recordo, i m'agradava fins al punt d'anar a dormir tard, raresa en el meu cas que només té la seva excepció en un partit a la tele del Barça.

-

Haig de dir també, que de la mateixa manera que no vaig al teatre, fa temps que he deixa't d'anar al cinema, suposo des que varen deixar de projectar pel·lícules i només posen a la cartellera filmes, car les pel·lícules aquí a Sabadell, no les podem pas veure i l'únic que hi ha són superproduccions americanes.

Però, tornant al teatre, un dels motius de no anar-hi de sempre és que des del meu punt de vista i en el meu cas, no té raó de ser, entenc és un concepte antiquat on el text que és el més important sol quedar en segon terme absorbit com diu Monzó per posades en escena o grandiloqüents o minimalistes que en els dos casos desconcerten i distreuen a l'espectador. A més a més el teatre està ubicat en un nivell superior al del espectador i els actors ha de declamar en excés per a ser escoltats i tot plegat em dona la sensació d'una certa ampul·losa banalitat sobre-actuada que fa no hi acabi d'entrar. Veient Mar i cel amb el vaixell pirata i tot l'espectacle en si, em venia al cap el mateix dut al cinema i l'espectacle teatral ja dequeia a l'instant.

Suposo que dec anar errat, atès hi ha molta gent a la que li agrada i hi va al teatre o teiatru, però a mi, sincerament no m'acaba de fer el pes, i és per això que no hi vaig. És prou sabut que al món hi ha gustos per a tot.

.