Com a contesta als comentaris rebuts en el comentari anterior sobre Juan Antoni Samaranch, més els que arribin després, abans que res m'agradaria comentar que aquí quan ens volem protegir del sol amb el palmell de la ma, en comptes de fer-ho en posició horitzontal com els indis, el posem en vertical i perdem la visió global de les coses. És una manera de ser molt nostrada. Anem a pams. Ja sé que Samaranch no era un falangista ni un franquista comú, com ell, n'hi havia i encara n'hi ha molts, i és sabut, Martin Villa en seria un exemple - l'home que ja anava a escola en cotxe oficial -, o Fraga Iribarne, i molts altres. Aquí, bé o malament durant la transició és va fer un pacte que més o menys s'ha respectat, però es va fer i les conseqüències només contemplaven als Franquistes, com si a l'altre bàndol tots fossin germanetes de la caritat. Algu s'imagina que a dia d'avui es fes a Barcelona o a una altra caìtal espanyola "la ruta del franquisme". No us ho podeu ni imaginar oi?, doncs a Barcelona no fa gaire feien la ruta de "l'anarquisme" i ningú va dir ni mu.
Els qui varen viure la pre guerra, la guerra i la post-guerra entre els el meu pare que era de la quinta del biberó, podrien explicar de les malvestats d'uns i altres, abans, durant i després, perquè a les guerres no hi ha bons ni dolents, nomès víctimes gairebé la majoria innocents.Precisament en parlàvem l'atre dia amb el meu pare, i m’explicava els altres crims, els que es varen cometre abans, al començament i durant la guerra, quan anaven els de la FAI, la CNT, el POUM o els anarquistes incontrolats, de vegades ni se sabia de quina facció eren, a reclutar gent per a la República, aquella que se suposava controlava en Companys. A Sant Feliu de Codines al del cal Llauner el varen matar davant mateix de casa seva, però no va delatar a 10 mes que varen salvar la vida, entre ells el meu avi, el Lluís de l’Oli, que no era pas de cap partit, simplement no en volia saber res d’aquesta guerra. Al Mas Badó hi havia un capellà gran, el varen matar per no res i s’hi varen pixar després a sobre, es varen produir molts disbarats a la banda dels “bons” quan sabem que a les guerres de bons no n’hi ha. Entraven als pobles, se’ls enduien als qui no volien anar amb ells i els mataven deixant-los en qualsevol cuneta etc. etc. Si s’ha de parlar de crims, si s’ha de tornar a remoure el passat, fem-ho a ambdues bandes i reconeguem també els crims dels nostres, puig de no ser així ens quedarem només en la comissió de la Mitja Veritat, i no serem del tot justos, ni farem definitivament net d’aquell horror, horror que fa que encara a dia d’avui en més d’un poble no se’n parli o es faci amb la boca petita. I ja sé que el que s’addueix es que una cosa son actes comesos durant la guerra i l’altre la repressió que varem sofrir després de la guerra, de manera cruel i despietada, però aixó si ho poguéssim preguntar als morts ens dirien que els importava un rave, que al cap i a la fi els hi varen arrabassar la vida igualment. I és que si no ho aclarim tot, finalment semblarà que a la guerra els perdedors eren uns angeletes de la caritat que no varen trencar mai ni un plat, i els altres unes besties assedegades de sang i si bé és en gran part cert lo segon, alguna responsabilitat també hi varen tenir els primers.
Puig que es va decidir a l’any 78 fer la vista gruixuda amb tots els franquistes que estaven i estàn encara en esferes de poder, potser seria millor no remenar més la merda ni furgar en velles ferides, deixant als morts d’un i altre bàndol en pau, perquè si no no acabarem mai, ens farem mala sang i no solucionarem res. La culpa no es mai de ningú, però aquí a ambdues bandes hi ha encara molts culpables i no es mesuren tots pel mateix raser. Tampoc estaria d'acord amb excessius homenatges ara que ha traspassat, cada cosa hauria d'estar en la seva justa mesura, però lo excessiu forma part del ritual d'aquest país, en el positiu i en el negatiu
Deixem a Samaranch en pau o almenys valorem el de positiu que va fer al llarg de la seva carrera, merders del COI inclosos. I qui d'aquella època estigui net de culpa que llenci la primera pedra.
16 han dit.:
Francesc: entenc una part de la teva argumentació, però hi ha una fal·làcia. No es pot comparar la guerra amb una dictadura assassina que va durar 40 anys. Una cosa és la guerra, on tothom s'aboca a l'horror i l'altra és un règim ilegítim, una dictadura dels militars.
No hedit res del paper de samaranch en la guerra: és nul i inútil. Allò de què es parla és la seva acció posterior, situat al poder, participant. Fins i tot llavors ja va estar embolicat en coses fosques, com la resta de la seva vida.
En resum, Samaranch no fou una bona persona ni va fer res interessant tret de situar-se aprop del poder, perquè el poder dóna beneficis. Llestos.
I home, no siguis ingenu: la ruta anarquista de Barcelona és un acte nostàlgic, perquè els anarquistes van perdre la guerra. La ruta franquista és redundant i inútil, perquè tot l'estat és una ruta del franquisme.
Mira què diu la premsa d'avui, però la de fora d'Espanya. Aquí només he trobat Vilaweb de moment que ho hagi tractat bé.
es complex tot plegat Lluís, però no hauriem d'oblidar que mols dels actes criminals dels perdedors foren abans de la guerra també, i cert és que la dictadura va durar quaranta anys, possiblement perquè de lluitadors anti franquistes pocs n'hi havia, i la resta més o menys ja hi anava bé entre que amb el temps es va anar suavitzant i que de valents valents, no n'hi havia gaires. La majoria de lluitadors anti franquistes varen sorgir a partir del 1975 i més endavant, car si hi haguessin hagut tots els que se'n vanten la dictadura no hauria aguantat 40 anys. I desenganya't Lluís, la dictadura agradi o no, per la gent que no es posava en política era suportable per a molt de gust i tot, i jo sóc de la post guerra i ho he viscut. Tot lo altre ja ho sé, no es pot pas negar, però les coses son com son, o varen ser com varen ser i valdria més deixar-ho. Ah! els de e-noticies també foten llenya al foc, però es per ser com son, barroers i groguencs de mena no per ideologia.
Deixeu-me ficar cullerada. Estic d’acord que el tipus Samaranch s’ha donat abastament quan el franquisme, i potser si ens mirem d’altres països, com França amb la seva poc escrita, ni estudiada, col•laboració amb el nazisme, arreu. Jo també penso que no cal anar fent retrets, si es compleixen amb els mínims de respecte que la democràcia exigeix. Aquesta mena d’adaptabilitat d’essència petitburgesa, és un fet i, de la gent de certa edat, qui no hagi cantat el “Cara al Sol”, de grat o per força, que tiri la primera pedra.
Jo, en aquesta mena de comparacions entre les barbaritats comeses, crec que hi ha una situació injusta: ens han refregat pels nassos durant quaranta anys les que es van cometre –especialment fins que no es va recuperar el control dels mecanismes de l’estat- al costat republicà, i ens han furtat les del feixista. Posats a la mateixa balança, hi ha una diferència fonamental: les primeres van ser fruït d’un descontrol –en certa manera propiciat pel propi sollevament- mentre que en el dels feixistes es feia de manera sistemàtica, amb tot l’aparell de l’estat, com jutges, força pública i exèrcit, a més dels falangistes que van ser instrumentalitzats als efectes. La República quan va recuperar el control, va pràcticament eradicar aquesta mena de violència, quedant només la –diguem-ne- normal en supòsits de guerra. La gent que va haver-la de patir, sense la òptica especial d’un partidisme polític –el meu pare en va ser un cas- van sofrir uns patiments que se’ls haurien estalviat si els militars feixistes haguessin complert el seu deure de complir amb la Constitució i s’haguessin quedat a les casernes. Cal fer la catarsis que han fet altres països per deixar de parlar ja d’aquests temes, però mentre no es faci i encara campin els de falange, no es resoldrà res, per més bona voluntat que hi vulgui posar la gent de bona fe.
Salut.
Si voleu no fer-li retrets no tinc res a dir, però tampoc donar-li tractament de cap d'estat com se li ha donat. A la meva família ningú no l'ha rescabalat d'haver estat represaliada durant 40 anys i em sembla un insult el que ha fet el meu govern, socialista, amb aquest tipus. Em sembla una escopinada a la cara de tantes persones que van patir el règim de terror de la dictadura.
No podré acceptar mai que a aquesta gentussa, i dic gentussa per no dir coses pitjors, se'ls tracti com a déus i als perdedors encara se'ls tracti com això: perdedors sense drets, ni tan sols a recuperar els ossos dels seus morts, els documents de les seves famílies, el reconeixement de l'oprobi a què van ser sotmesos.
I això dels jocs ... bé, millor callo, perquè la diria massa grossa :(
quan al tractament d'estat ja he dit en els dos posts que no calia. Quan al regim, això del terror va durar el que va durar, no exagerem que vaig néixer l'any 1945 i terror t'asseguro no n'he patit mai. Que n'hi havia, ja ho sé, però no en la mesura en que es diu sovint i circumscrit en àmbits i personal concrets. La menjada de tarro del personal si fa no fum es la mateixa ara que abans, només que la d'ara és més sofisticada lluny de la barroeria d'aquella colla d'igniorants
bé Francesc, em temo que no tothom va tenir les mateixes experiències durant la dictadura. El pare, nascut al 1935, fill de l'alcalde comunista del seu poble durant la guerra, que va anar a parar a Argelés i després, el pare, catalogat com a "elemento desafecto al régimen" no es pot dir que provoqués que, per la nostra família, tot fos flors i violes i romaní. Minimitzar el que va passar durant quaranta anys perquè al teu entorn "tot estava bé" no em sembla massa equànime.
I, com la meva família, més d'una i més de deu. Per cert, em sembla que les fitxes policials d'ells no han desaparegut. També em fitxaran a mi per ser independentista confessa i militant? Francesc, mentre hi hagi un sol damnificat de la dictadura, torno a dir, tractar els seus perpetuadors i actuants com s'ha fet amb aquest home és una ofensa imperdonable.
Només cal veure com ho van fer els alemanys, que tot i no fer-ho bé del tot, ens passen la mà per la cara una i mil vegades.
A la guerra els qui van patir més van ser els que no eren de cap bàndol i no volen que ningú els homenatgi, ja que van rebre de totes bandes. La cosa és complexa i no un conte de bons i dolents. El mateix Carrillo o Pasionaria van endegar molts actes criminals injustificats i ara hem sabut les malifets del 'jasócaki'. Els comunistes van matar Nin i altres i encara es hora que ho admetin del tot. No hi ha biografies 'pures', no existeixen.
A LA GUERRA NO TOTHOM VA FER DISBARATS, HI VA HAVER QUI VA INTENTAR AJUDAR QUI FOS, PENSÉS COM PENSÉS, ABANS I DESPRÉS.
Hi havia camps de concentració republicans a càrrec de faieros, se n'ha parlat molt poc però hi ha documentació, no només hi anaven feixistes sinó aquells a qui es tenia mania per algun motiu. En fi, cal conèixer tantes i tantes històries individuals, més enllà de les consignes.
En aquest context anti-Samaranch -persona que, per altra banda, no m'era excessivament simpàtica- em pregunto, per què tots els qui ara protesten no van boicotejar les olimpíades?????
Adolfo Suárez, Felipe González, van ser falangistes, crec que Carod és fill de guàrdia civil i etcètera etcètera.
Suscric el que diu en Francesc, per edat sé que és així, entenc que la gent més jove tingui tendència en creure contes xinos, jo també he passat per l'època de les consignes incondicionals i he vist molts progres actuar de forma feixista, molts dels qui manen avui en molts sectors i demanen memòria històrica per al que els convé.
Perdó per l'extensió.
En tot cas, no he vist que avui hi hagués cap moviment massiu en contra d'aquests funerals exagerats, tothom vol quedar bé amb 'poc gasto' que diuen.
M'ha desaparegut el teu últim comentari Montse, l'estava llegint i s'ha esmunyit, parlaves del teu pare que era alcalde comunista (aquí es varen fer molts disbarats tambè) pero veus, m'estàs parlant d'una part no del tot. De fet aquest assumpte es molt complex i l'hem ressolt malament, la prova la tens amb el moviment de visites d'avui. No podem canviar el passat, i malauradament tampoc el present ni el futur. Cadascu parla segons li ha anat i en el meu cas el franquisme no va representar cap trauma.
Júlia, en aquest tema no val l'argumentació, o s'és blanc o negre, i els matissos no existeixen, però els disbarats foren molts i a ambdues bandes, començant per l'eixelebrat d'en Companys, debil i poruc i equivocat i responsable de moltes de les coses que varen passar i que tambè està venerat com si fos la patum. Tot plegat, una merda.
el comentari el tens més amunt, l'alcalde comunista era el meu avi, i el meu pare va lluitar tota la seva vida contra el franquisme, cosa que li va costar molt cara.
De tota manera sembla que això no té cap importància, que hem d'oblidar el mal que es va fer a milers (si, milers, encara que a tu no et toqués) de persones, persones que no eren de la Fai i que no van matar a ningú. Per què sempre que els damnificats de la guerra i la dictadura reclamen, hi ha algú que treu el fantasma de la Fai i el Carrillo? Que no eren els rojos, que no assassinaven a ningú, representants de la legalitat?.
Bé, aquí acabo. No penso enfadar-me més, avui ja n'he tingut prou. Bona nit.
Ara l'he vist Montse. Tot així que dius és cert, milers de represaliats, i milions que no i que no només no varen fer res sinó que ja hi anaven bé mirant cap l'altre banda. Quants als rojos que dius tu i que representaven la legalitat, era un desastre i un desori total que no tan sols va fer mot de mal sinó que va propiciar la guerra, i això no es vol entendre ni explicar.
De totes maneres Montse no ens posariem pas d'acord, val més que ho deixem còrrer, que en certa manera és el que es va fer per a bé o per a mal a la transició.
ah! un afegitó, Alemanya hi ha molts més nazis que aquí franquistes
A mi, com a ciutadana, m'ha semblat excessiu i m'ha ofès el tractament "oficial" que se li ha donat. Una cosa és que els diaris diguin bajanades. Una altra és que les institucions facin bajanades.
Mira com estan les coses que ens plantegem reclamar al govern haver donat aquest tractament a un porc, no tan sols per falangista sinó per corrupte i fascinerós.
El meu avi va morir per ser lleial a l'estat que li pagava el sou, que era un esta republicà. Mai no ens han dit res al respecte: la vídua va morir sense cap mena de disculpa. Ara he de veure com es gasten quartos públics amb aquest detritus merdós? Home, no fotem! Potser n'hem fet un gra massa. En Samaranch fou sempre i des dels principis un tipus menyspreable, al qui no se li ha de donar aquest tractament de cap manera, ni que estigui mort. Un tipus excrementici. Aquest enterrament durà cua, perquè no el deixarem així com així.
Què va fer amb l'esport? Molt senzill: va veure un espai per on obtenir beneficis, i sembla estrany que algú com en Francesc Puigcarbó no ho vegi.
Llyís i Eulàlia: en cap moment he justificat el passat franquista i falangista del Sr. Samaranch i si és cert que he dit qu va fer el que va fer pel món de l'olimpisme, perquè així va ser, i reudccionaro tot a que volia obtenir-ne beneficis és all+ò que deia ahir del palmell de la mà. On era l'olimpisme quan se'n va fer càrrec Samaranch i on és ara. En cap moment he manifestat estar d'acord amb el tractament de l'Estat a l'hora d'honorar-lo en la seva mort, però això tambè es va fer amb Tarradellas que era un pocasolta, i amb altres que es farà, es el tinglado de la antigua farsa i aixòés en Lluís Bosch que ho hauria de saber. Al cap i a la fi, seguim en una dictadura, més sofisticada peró un dictadura.
Alguns dels comentaris precedents em constaten la temença que, tyrenta an ys després, tornem a tenir mala peça al teler. I que ens entestem en tenir-li.
I recordo Machado:
"Españolito que al mundo vienes,
te guarde Dios,
una de las dos españas,
ha de helarte el corazón."
Publicar un comentario en la entrada