.
Em sembla roï i miserable que ara, amb motiu de la mort de Joan Antoni Samaranch, es retregui el seu passat franquista i falangista per part d'Esquerra, ICv i altres, com si no fos sabut de vell. De la mateixa manera que en aquella època no era pas l'únic el Sr. Samaranch que anava d'aquest pal, molts n'hi havia que ara són demòcrates i d'esquerres o de dretes que havien estat a falange o havien crida't "vivas" a Franco quan entraven els nacionals o en els temps posteriors de la dictadura un cop acabada la guerra. Perquè aquí de col·laboracionistes, simpatitzants o acomodats al règim n'hi va haver-hi molts i per diferents motius, entre estraperlistes, aconseguidors de favors i misèries humanes variades, i el Sr. Samaranch n'era un més, tot i que sempre més aviat m'ha dona't la sensació que el que ell era, més que franquista era samaranchista i que anava a la seva, amb discreció, mà esquerra, molta habilitat i saber fer.
Ell, escàndols per corrupció del COI a banda (que va capejar molt bé) va aixecar amb habilitat i una gran visió de futur el món de l'olimpisme del no res al que és ara, anticipant la globalització 25 anys i comprenent molt bé la força de la televisió, i aquest mèrit és tot seu. Va ser ambaixador a Moscu, on va treballar per aconseguir contactes i amistats que més endavant li varen servir de suport per accedir al seu càrrec al COI, va tenir mès activitats com la de President de la Diputació Provincial de Barcelona i President honorífic de la Caixa, així com altres distincions ja en plena democràcia. Reduïr tota la seva vida professional al seu passat falangista, em sembla molt barroer i poc just, aquí, no n'hi ha gaires que estiguin nets de culpa per llençar la primera pedra.I és que aquest país nostre es petit, però la mesura de les coses de molts també ho és.
I és que aquí no es tracte de defensar el personatge, (en una conversa amb el ja desaparegut Antonio de Senillosa em deia d'ell que era sibil·lí i molt hàbil) sinó d'intentar ser una mica de just i jutjar el conjunt de la vida i obra del personatge, lluny del reduccionisme provincià tan nostrat i al que hi estem tan i tan abonats.
10 han dit.:
Totalment d'acord, hi ha passats tant o més dubtosos que ningú no remena de forma molt oportuna.
no estem d'acord. El senyor Samaranch no va ser un més dins el règim, fou prou significat i important. I no oblidem que ser falangista no era obligatori, molts van haver de marxar i molts van patir per no voler-se aplegar a la dictadura.
El que s'està fent des de la premsa que és posar-lo dalt d'un altar, com si res del seu passat existís, em resulta repugnant. El senyor Samaranch potser si que va fer coses bones, però no es pot fer història només dient les coses bones i fent veure que no existien les dolentes.
Estem en un país on contínuament ens queixem de la falta de democràcia per culpa d'estar tapant el passat feixista de tots els que viuen encara. No hem d'oblidar en cap instant que el senyor Samaranch era una de les icones que impedien la revisió d'un passat que ens està marcant.
O sigui que la justícia seria dir tota la veritat i res més que la veritat.
et recomano una passada per aquest blog on es linka la premsa estrangera http://nomadesdelvent.blogspot.com/2010/04/vergonya.html
Avui no puc estar d'acord. La mal anomenada "transició" va ser un simple canvi de camisa dels que governaven per aparentar el que no eren. Que hi hagi molts com ell no fa altra cosa que demostrar la gravetat de la situació i la vergonya de país que es nega a enfrontar-se amb el seu passat. Algú s'imagina que a Alemanya es retés homenatge a un nazi? El que estem vivint és una autèntica vergonta.
Sobre la seva ideologia, mira això:
http://www.youtube.com/watch?v=Kk6ykWLZHBA
El que importa no és el passat, sinó la reconversió, la llum que en un moment determinat arriba. Recordo, per exemple, Saule de Tars, més endavant conegut com Pau de Tars, perseguidor dels cristians i avui sant destacat.
Per cert, m'ha agradat que el Barça avui li dediqués una esquela al diari (a Samaranch, no a Saule) simplement com a soci no sé quants. I és que en Samaranch, president honorífic de la Fundació de l'Espanyol, tenia un gran cor i visió de futur, i s'apuntava a totes les bones causes.
Conec un de Sabadell, una mica més gran que nosaltres, que sempre explica que si no va ser falangista va ser perquè quan el seu pare el 1939 el va dur de la maneta a afiliar-lo, s'havien exhaurit els formularis...
Salut.
No comparteixo massa aquesta visió del Samaranch. Primer perquè no fou un simple falangista, sinó un individu destacat del règim a qui li agradava fotografiar-se al costat dels poderosos. Ja de jove va estar embolicat en diverses coses estranyes. Després ve al llarg merder de la corrupció al COI, que mai no s'ha acabat d'investigar. Va saber capejar-lo bé, però és evident que ell era un corruptor i alhora un corrupte. No vindrà de nou dir que el món de l'espaort també és ple de fascinerosos i de negocis bruts.
No es tracta que l'esquerra ara li retregui res, sinó que cal insistir un cop més en l'engany monumental de la transició. Perquè a Chile, Argentina, Itàlia o Alemanya Samaranch hauria anat de pet a la presó per col·laborador destacat en la dictadura militar, per falangista i per tant per criminal.
no m'acaba d'anar bé l'ordinador, acababa de donar una exhaustiva contesta pero no em deixa a mi, deixar el meu propi comentari, diu no se qué del certificat de seguretat, intentaré fer un post per explicar-ho tot demà o quan pugui. Disculpin les molesties.
mira, ara ja passat. Millor m'ho preparo bé i contesto demà.
Hombre!! que dia tuviste!!! Hasta tuviste que dejarlo para mañana!!! Uff!!
Menos mal que mis comentarios son siempre mas softs!! Los mios no dan lucha!
Publicar un comentario en la entrada