La primera vegada que vaig anar a recollir a l’Institut l’Anna, la meva filla petita, en el seu primer dia de classe on començà a cursar-hi la ESO, em vaig esparverar del “personal” que hi assistia, per la varietat de vestimenta cadascuna de les quals representava o s’hi sentien identificats, a les diferents tribus urbanes a les que estaven adscrits, semblava, aquelles pel·lícules americanes d’Instituts suburbials conflictius, tot i que malauradament sense la Michelle Pfeiffer. L'Anna va fracassar en els seus estudis tot i canviar-la d’Institut, perquè el que falla és el sistema no la mainada ni els pares, dur a nens que venien de la filosofia d’ensenyament de les escoles catalanes Rosa Sensat a un institut públic d’ESO es un disbarat que encara estem pagant.
Però divagacions pedagógiques a banda, el que no entenc és perquè es munta tant d’enrenou perquè una nena va a escola amb el shador, o és que en èpoques no tan antigues no s’han dut mocadors al cap, sense anar més lluny les monges aquestes dels pobres encara en duen, o no fa tants anys l'imatge d'una dona de seixanta anys era vestida tota de negre i amb el mocador al cap (Summers en va fer una deliciosa crítica a la Niña de Luto) i fa poc més de quatre dies per entrar a l'esglesia s'havia de dur la mantellina, o en el seu defecte un mocador al cap, ah! i mitges. Ja el buscaré (és al youtube) però hi ha un anunci de conyac fundador que deu ser dels 70's que és d'un masclisme esfereidor,
Tornant a l'inici, no entenc el perquè del rebuig dels responsables d’aquesta escola, puig si ha confeccionat unes normes d’assistència a classe per a tothom és normal que les vulguin aplicar, però de ser així, cal fer-ho amb tots tipus de disfresses o representacions religioses o paganes qualsevol tipus. Haig de dir que per la mateixa regla de tres tampoc entenc que la mainada no puguindur a l'escola altres símbols religiosos com creus, ni si és realmente necessari que aquestes es treguin de les escoles, on de fet formen ja part del paisatge. i la veritat és que tampoc fan cap mal.
I és que en el fons el problema del shador en les nenes és que potser no sabem entendre que forma part de la seva cultura religiosa, de la mateixa manera qcom deia més amunt ue no fa pas tant s'havia de dur mantellina o un mocador al cap les dones per anar a missa o encara hi ha monges que duen el cap tapat amb cofia o altres adminicles com les paules que quan jo era menut duien aquells alerons que semblaven a punt de despegar en volt rasant.
Solem contemplar les costums religioses o no desde el nostre punt de vista occidental i tot i que si és cert que l'Islam radical, el que està ancorat a l'edat mitjana intervé directament en els drets de les dones sovint menystenint-les, però l'Islam és molt més que aquests radicals que per ser-ho són els qui més es veuen, de la mateixa que Rouco Varela i els seus acòlits estarien més a la vora de l'edat mitjana que no pas del segle XXI. Oblidem que li devem molt a la cultura que ens va dur l'Islam, i el seu llegat encara perdura en moltes costums i maneres de fer actuals. Altra cosa seria en general el paper, el tracte que rep la dona a l'Islam sobre el que no sé fins a quint punt tenim dret a imposar la nostra manera de comportarnos. Tot plegat aquí fa quatre dies que les dones tenen alguns dels seus drets i respectes en vigor i encara amb dubtes i actuacions ambigües com ho demostra els assassinats i maltractaments continuats que no s'aturen o el fet que percebin sistemàticament un sou un 30% inferior a un home fent la mateixa feina.
Per acabar, diria que en el cas del shador d'aquesta nena de Madrid, potser en fem un gra massa, atès la diversitat de prendes de vestir que duen els representans de totes les tribus urbanes que asisteixen a classe amb ella, potser encara seria de les que cridaria menys l'atenció i de la anécdota en fem un drama i en canvi el drama l'obviem.
L'altre dia vaig tenir una llarga conversa amb el pare i la mare del xicot que m'ha arreglat l'ordinador, vesteixen ambdos a la usança arab, ell amb xil·laba i un capell d'aquells blancs al cap i ella amb xil·laba també i mocador. Sempre vesteixen igual, ambdos d'un color beig clar, troben normal vestir així, és la seva costum i les seves creences i no entenen l'enrenou que s'ha organitzat amb aquesta nena ni amb altres casos similars, ans al contrari es queixen una mica i amb la boca petita que els seus tres fills vesteixin a la occidental i les joves també. Són grans i es mantenen fidels a les seves costums de sempre i en això no hi trobo res de dolent. Altra cosa seria com ja he dit abans el tracte que dona l'Islam a les dones que no és just ni digne, tot i que no se si això té gaire a veure amb dur una nena un mocador a l'escola. I el que si sé és el mal, el trauma que aquesta situació li deu estar creant a Najwa sense tenir cap culpa.
-Però divagacions pedagógiques a banda, el que no entenc és perquè es munta tant d’enrenou perquè una nena va a escola amb el shador, o és que en èpoques no tan antigues no s’han dut mocadors al cap, sense anar més lluny les monges aquestes dels pobres encara en duen, o no fa tants anys l'imatge d'una dona de seixanta anys era vestida tota de negre i amb el mocador al cap (Summers en va fer una deliciosa crítica a la Niña de Luto) i fa poc més de quatre dies per entrar a l'esglesia s'havia de dur la mantellina, o en el seu defecte un mocador al cap, ah! i mitges. Ja el buscaré (és al youtube) però hi ha un anunci de conyac fundador que deu ser dels 70's que és d'un masclisme esfereidor,
Tornant a l'inici, no entenc el perquè del rebuig dels responsables d’aquesta escola, puig si ha confeccionat unes normes d’assistència a classe per a tothom és normal que les vulguin aplicar, però de ser així, cal fer-ho amb tots tipus de disfresses o representacions religioses o paganes qualsevol tipus. Haig de dir que per la mateixa regla de tres tampoc entenc que la mainada no puguindur a l'escola altres símbols religiosos com creus, ni si és realmente necessari que aquestes es treguin de les escoles, on de fet formen ja part del paisatge. i la veritat és que tampoc fan cap mal.
I és que en el fons el problema del shador en les nenes és que potser no sabem entendre que forma part de la seva cultura religiosa, de la mateixa manera qcom deia més amunt ue no fa pas tant s'havia de dur mantellina o un mocador al cap les dones per anar a missa o encara hi ha monges que duen el cap tapat amb cofia o altres adminicles com les paules que quan jo era menut duien aquells alerons que semblaven a punt de despegar en volt rasant.
Solem contemplar les costums religioses o no desde el nostre punt de vista occidental i tot i que si és cert que l'Islam radical, el que està ancorat a l'edat mitjana intervé directament en els drets de les dones sovint menystenint-les, però l'Islam és molt més que aquests radicals que per ser-ho són els qui més es veuen, de la mateixa que Rouco Varela i els seus acòlits estarien més a la vora de l'edat mitjana que no pas del segle XXI. Oblidem que li devem molt a la cultura que ens va dur l'Islam, i el seu llegat encara perdura en moltes costums i maneres de fer actuals. Altra cosa seria en general el paper, el tracte que rep la dona a l'Islam sobre el que no sé fins a quint punt tenim dret a imposar la nostra manera de comportarnos. Tot plegat aquí fa quatre dies que les dones tenen alguns dels seus drets i respectes en vigor i encara amb dubtes i actuacions ambigües com ho demostra els assassinats i maltractaments continuats que no s'aturen o el fet que percebin sistemàticament un sou un 30% inferior a un home fent la mateixa feina.
Per acabar, diria que en el cas del shador d'aquesta nena de Madrid, potser en fem un gra massa, atès la diversitat de prendes de vestir que duen els representans de totes les tribus urbanes que asisteixen a classe amb ella, potser encara seria de les que cridaria menys l'atenció i de la anécdota en fem un drama i en canvi el drama l'obviem.
L'altre dia vaig tenir una llarga conversa amb el pare i la mare del xicot que m'ha arreglat l'ordinador, vesteixen ambdos a la usança arab, ell amb xil·laba i un capell d'aquells blancs al cap i ella amb xil·laba també i mocador. Sempre vesteixen igual, ambdos d'un color beig clar, troben normal vestir així, és la seva costum i les seves creences i no entenen l'enrenou que s'ha organitzat amb aquesta nena ni amb altres casos similars, ans al contrari es queixen una mica i amb la boca petita que els seus tres fills vesteixin a la occidental i les joves també. Són grans i es mantenen fidels a les seves costums de sempre i en això no hi trobo res de dolent. Altra cosa seria com ja he dit abans el tracte que dona l'Islam a les dones que no és just ni digne, tot i que no se si això té gaire a veure amb dur una nena un mocador a l'escola. I el que si sé és el mal, el trauma que aquesta situació li deu estar creant a Najwa sense tenir cap culpa.
.jpg)
8 han dit.:
Jo també m'he posat a la pell de la nena i m'he quedat esgarrifat. Imagina com es deu sentir, veient-se al centre d'un debat tan complicat i per una causa que li han imposat els seus pares.
Si els responsables de tot plegat fessin el petit esfç d'empatitzar amb la nena, i de recordar de passada la història (recent) d'Espanya, potser trobaríem solucions més intel·ligents.
Jo el que no entenc és que hi hagi criteris tan diferents en el tema del vestir pel que fa als instituts. I tampoc que només es parli de tot això quan hi ha problemes, el 99,99 per cent d'instituts i escoles admeten tota mena de disfresses, entre d'altres coses per no tenir problemes. Una altra cosa és obrir un debat sobre 'com s'ha d'anar a estudi' i una altra cosa la burka o vel integral que ja està començant a deixar-se veure 'o no veure'.
Sobre la història recent, la comparació no em val, més aviat no me'n vull recordar. De nenes d'aquestes cultures ja us dic jo que n'hi ha moltes que se senten malament sense que passi res que surti als diaris, pel capteniment familiar, que no es pot controlar ara per ara. En tot cas, sempre és millor que vagin a escola que no pas que no hi vagin.
El més fàcil: uniformes, com en el meu temps o com fan en molts països orientals o hispanoamericans, àdhuc en les escoles públiques... però això ara no queda bé, és clar...
per Història d'Espanya i sol·lucions intel·ligents, Lluís "no me sale nada"
el tema és complex Júlia i no es pot anar amb el lliri a la mà tampoc. Qan als uniformes, ara només el porten els de l'Opus, no es modern, tot iq eu amb l'uniforme, el tema hijab, pircings, punkie,s tatuatges i altres seria complicat d'evitar.
Jo reconec que tinc sentiments molt contradictoris, molt.
"de la anécdota en fem un drama i en canvi el drama l'obviem", em sembla una frase essencial. Gairebé estem d'acord, ara em preocupo tu ;)
es un tema molt delicat Joana, i sobretot el primer de tot és el dret de la Najwa a rebre el seu ensenyament.-
no t'has de preocupar perquè alguna vegada estem d'acord. Jo diria que si no es tracte de política hi estem prousovint.
Publicar un comentario en la entrada