Hi ha una tendència per part dels intel·lectuals, pseudo intel·lectuals i algun cagamandurries en general de menystenir als qui ens agrada el futbol de manera sistemàtica. Consideren seriosament que és l'opi del poble, que només serveix per embajanir al personal i distreure'l dels problemes reals que els sotgen. Aquesta vissió reduccionista i esbiaxada deu pertanyer als mateixos que estàn en contra dels transgènics o que encara manifesten la seva adhesió al régim Castrista d'en Fidel Castro.
En Barbeta els anomena "la Internacional progre papanates" i en Monzó em sembla que també va per ací. I és que, a mi em sembla molt bé que algú no li agradi el futbol, com a mi no m'agrada el voleibol o el teatre, però no per aixó desqualifico als qui els hi agradi una cosa o l'altre, ni se m'acut menystenir-los com si fossin taradets.
No és nou ni deixa de ser recurrent aquesta postura vers el futbol, de fet fins que Manolo Vázquez Montalbán no va sortir de l'armari i reconèixer que li agradava el futbol, molta gent d'un cert nivell no gossava obertament dir que eren pilotaires, i en Manolo amb una gran sencillesa ho va posar damunt la taula, i com ell molts intel·lectuals als qui els hi agrada el futbol. que sense cap rubor ho manifesten i practiquen i no per això no deixen de saber en quin païs viuen ni com està el pati. Ai senyor, deu ser més interessant anar al Liceu a veure la Boheme i no diré pas que no, però una cosa és perfectament compatible amb l'altre llevat que la representació sigui a la mateixa hora, perquè de fet, tot és, cada cosa a la seva manera, pur teatre, i a mi el teatre no m'agrada. I ara suposo us preguntareu perquè miro el futbol?. Doncs no ho sé, a banda del Barça per si guanya i el Madrid per si perd, per rutina acumulada durant anys, suposo, de la mateixa manera que em puc empassar una cursa de Fórmula 1 (que deu n'hi do), o, possiblement perquè ho miro d'una mena de manera, fins i tot quan juga el Barça i en el fons el que m'importa és el resultat, car els partits, en la seva majoria són molt avorrits, com la Fórmula 1. Ara mateix estic escoltant més que veient l'Atlético de Madrid que guanya dos a zero al Tenerife però ni ho miro. Com deia la meva mare, no miro la tele però la tinc engegada perquè em fa companyia.
En Barbeta els anomena "la Internacional progre papanates" i en Monzó em sembla que també va per ací. I és que, a mi em sembla molt bé que algú no li agradi el futbol, com a mi no m'agrada el voleibol o el teatre, però no per aixó desqualifico als qui els hi agradi una cosa o l'altre, ni se m'acut menystenir-los com si fossin taradets.
No és nou ni deixa de ser recurrent aquesta postura vers el futbol, de fet fins que Manolo Vázquez Montalbán no va sortir de l'armari i reconèixer que li agradava el futbol, molta gent d'un cert nivell no gossava obertament dir que eren pilotaires, i en Manolo amb una gran sencillesa ho va posar damunt la taula, i com ell molts intel·lectuals als qui els hi agrada el futbol. que sense cap rubor ho manifesten i practiquen i no per això no deixen de saber en quin païs viuen ni com està el pati. Ai senyor, deu ser més interessant anar al Liceu a veure la Boheme i no diré pas que no, però una cosa és perfectament compatible amb l'altre llevat que la representació sigui a la mateixa hora, perquè de fet, tot és, cada cosa a la seva manera, pur teatre, i a mi el teatre no m'agrada. I ara suposo us preguntareu perquè miro el futbol?. Doncs no ho sé, a banda del Barça per si guanya i el Madrid per si perd, per rutina acumulada durant anys, suposo, de la mateixa manera que em puc empassar una cursa de Fórmula 1 (que deu n'hi do), o, possiblement perquè ho miro d'una mena de manera, fins i tot quan juga el Barça i en el fons el que m'importa és el resultat, car els partits, en la seva majoria són molt avorrits, com la Fórmula 1. Ara mateix estic escoltant més que veient l'Atlético de Madrid que guanya dos a zero al Tenerife però ni ho miro. Com deia la meva mare, no miro la tele però la tinc engegada perquè em fa companyia.
8 han dit.:
Sí que és cert que fa anys (anys 70 i 80)hi havia alguns intel·lectuals que menystenien el futbol (i per extenssió l'esport en general), situant-se, moralment, molt per sobre dels aficionats. Però això va anar molt a la baixa quan algunes persones de lletres, com Manuel Vázquez Montalbán, van escriure articles extraordinaris a la premsa i fins i tot algun llibre, mostrant-se en sentit totalment contrari.
Sobre les transgènics no crec que sigui cap qüestió ideològica, sinó de salut i, per tant, social. Jo no en vull, de transgènics. Un cop em van demanar escriure un article sobre el tema i a mesura que anava investigant ho anava tenint més clar.
No entenc que té a veure els transgènics amb la dictadura castrista (!?)
en certa manera té a veure amb una postura genérica davant una serie de questions. Quan als transgenics ho tinc molt clar, no tan sols dolents, sinó que són bons i necessaris, l`´unic problema (l'ùnic) és que les multinacionals que fabriquen les llavors les manipulin de manera que no es puguin tornar a sembrar i per tant es vegin obligats a comprar-les cada any. La resta es tot positiu i de fet de manipular cereals o fruites per transformar-les fa uns quants milers d'anys que es fa. De fet es millor transgénics que DDT per evitar plagues, o els plaguicides actuals que també contaminen molt.
Jo crec que les persones som prou lliures com per a poder posicionar-nos i poder escullir una opció en cada moment i davant situacions diverses. Això, evidentment, va en contra del sistema (llegeix aquí partits polítics i et valdrà igual), pel que té de descontrol ideològic de la societat.
Hi ha una sèrie d'atributs arquetípics que s'apliquen a les persones en base a la seva ideologia. El més greu és que la societat cau en aquest parany. Esquerres=anticlerical=antinuclears=multiculturals=antitransgènics=manga ampla amb la justícia. Dretes=creients=gent d'ordre=xenófobs=pronuclears=ben educats.
tot plegat, una fal·làcia.
I, efectivament, estic en contra dels transgènics, tinc els meus arguments i raons i m'estimo més que a casa meva no hi entrin. Tot i que respecto els qui estan a favor i que són molt lliures de consumir-los. Això sí, igual que jo no obligo ningú a que no els consumeixi, que tampoc no m'obliguin a mi, la qual cosa, evidentment, no passa (per quant un etiquetat clar i correcte?).
Amb aquestes coses, crec que es pot dir allò de que “el llegir nos ens faci perdre l’escriure” Hi ha moltes coses que són alienadores i en primer lloc hi posaria la TV i els seus programes escombraria, i el futbol no deixa de tenir-hi el seu paper, però, a mi, personalment, hi ha coses que m’agraden i d’altres, no. El futbol n’és de les que m’agraden. Des de que en Coubertin va muntar el “tinglado” dels joc olímpics, que competeixen nacions contra nacions, en una mena de simulacres de conflicte. Això passa en un context que és el de l’auge dels nacionalismes, i jo crec que aquesta és la trampa de la que cal fugir. Que visqui el Barça i se’n vagin a fer punyetes les seleccions nacionals (inclosa la catalana) i totes les superestructures que representin quelcom més que el que són: un meravellós equip de futbol, que ens delecta amb el seu joc... (ja he posat els dos ciris a en Kubala) ;-)
Salut.
aixó models arquetips es ben cert Jaume. Quans als transgènics miras, cadascú te la seva opinió. Ara al sudoest assiàtic estàn fent més collites i millors de arros transgènic i molta més gent pot menjar, a banda que seria questió de no menjar res de bolleria industrial, embotits, ni conserves en general que a diferència dels productes transgènics si que són nocius per a la salut en major o menor mesura.
Es un tema complex Jaume, com els que diuen "Salvem la terra", ai senyor cuanta vanitat, a la terra no l'hem de salvar sinó a nosatres si de cas de les nostres malvestatsm al cap i a la fi, a la terra li és igual un prat que un ermot i que la patja sigui a Castelldefels o a Hostalets de Pierola.
Bona nit
Jo n'hi posaria un tercer de ciri, per si de cas.
Doncs jo dec ser una cagamandurries intel·lectualoie d'aquestes que esmentes,perquè tant el futbol com la fòrmula 1 i per descomtat certs programes de televisió em semblen nefastos. Pa i circ. I tinguem el personal distret i no es faci preguntes. Naturalment no tothom a qui li agrada el futbol és així. Però en general, em sembla que podem fer una mitjana del tipus de gent que s'empassa aquesta gasòfia (i ja em perdonareu aquells a qui us agrada, però jo ho veig així).
Amb tu i en en Lluís pensava, Eulàlia. però no com a cagamandurries (compte) però si com a tocapilotes dels que som pilotaires, tot i que no deixes de tenir raó, però com a tot arreu al món dels afeccionats al futbol hi ha de tot, i saps també Eulàlia que hi ha també intel·lectuals prou idiotes i alguns de renom.
Publicar un comentario en la entrada