SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ?

Encara que sembli un contrasentit estem immers de ple en la societat de la desinformació. Son varies les vessants, una d’elles la lleugeresa en que és tracta qualsevol tema per par dels mitjans, com s’inflen i dilaten algunes noticies, de fet depén de la aqcumulació que hi hagi en el moment. De quina manera – literalment – es desbarra quan es parla d’algun tema que hom més o menys coneix. Com s’ometen algunes noticies en uns medis i es magnifiquen en altres. Els telediaris d’Antena 3 o Tele 5 són infumables, autèntiques fàbriques de vomitar vulgaritats, alarmismes i catastrofismes sense cap rigor. El de TV3 (la meva) han baixat molt el nivell des que no hi ha en Francino i el criteri sobre quins i com temes a tractar és mes que discutible per acció i per omissió, i aixó que Raquel Sans s’hi posa amb convicció i em posa, però ja no són el mateix.
Els diaris són més del mateix, segons quin llegeixis ja saps més o menys de que parlaran més o que ometran dir i de quina manera donaran la noticia, gairebé qualsevol ciutadà podria fer la portada i tria de noticies de qualsevol informatiu o diari segons el color polític o econòmic d'aquest. Els col·laboradors més del mateix, no et refies del que diuen puig saps a quins interessos serveixen o se’n senten còmplices.

Amb aquest panorama no entenc encara perquè veiem la televisió (perdó, veieu) he abandonat ja aquest medi, només Telenotícies vespre a l’hora de sopar, el Barça (i al pas que anem poc de temps) ah! i Polònia i Crackovia..

De diaris, a casa comprem cada dia el Periódico i el Patufet (Diari de Sabadell) que abans, ara no, era l’únic diari al món que feia un més de vacances a l’Agost. No em miro cap dels dos, el primer el tinc a l’electrònic i l’altre el fullejo de tan en tant. Quan a la radio, aquí com al bolero que diu “no se puede tener dos amores a la vez y no estar loco” tinc una dualitat Fuentes, Basté, que encara no he sabut resoldre i vaig fent zapping tot el sant matí. Per la tarda ho tinc més fàcil: Clapés i Marcel·lí.
Tot aquest imaginari que acabo de il·lustrar i que se suposa haurien de ser les meves fonts d’informació, l’únic que fa és instal·lar el meu cervell escadusser dins al caos, la desinformació i el dubte permanent davant qualsevol noticia, i aixó no és bo ni sa, i aquesta és una altra situació que Huxley ja havia previst.
_