VEURE LA LLUM

-

Sol succeir sovint, que llegim un llibre, o el que creiem és un llibre, o pensem es tracte d'un llibre, i el tenim davant dels nostres ulls i no el sabem llegir, o llegir-lo com l'hauriem de llegir, i no perquè mirem el dit, que tambè, sobretot si juguen a despistar-te en el desconcert aparent amb més saviesa de la normal. El que succeeix es que simplement no estem prou amatents en captar aquells detalls obvis que donen les pistes per arribar a entendre'l. I mira que són clares, diàfanes i obvies, però massa vegades ens costa de caure-hi, fins que un dia com Sant Pau en tenir l’atac d’epilèpsia, caus del cavall i veus la llum, que és el que és i és aquí entre nosaltres, a tocar, com un joc de jocs pel pur plaer de jugara llegir o de no avorrir-se en aquesta cosa màgica del món de la paraula. Com deia Victor Canicio "todo empezó cuando aquel tipo le puso patitas al triàngulo" i qui us ho diu que el va mig conéixer, us pot donar fe que quan afirma és veritat, o almenys és una gran part de la seva veritat, que un hom, o sigui jo, comparteix.