Avui, bé, de fet ja fa uns dies que davant una suposada crisi blocaire creativa endegada per Bloguejat i Leblansky que tindrà el seu dia Mundial el proper 31, parla na Montse del plagi. Ve de vell aixó de plagiar, o auto-plagiar, de fet una cita dins un text es una mena de plagi, o una manera de refermar la poca convicció amb que estàs exposant un raonament. Però jo he trobat una manera més subtil de plagiar, agafar frases soltes dins d'un mateix text, en aquest cas "les ones" de Virginia Wolf i aquestes frases soltes lligar-les fins que en surt un poema.
És un plagi? o una apropiació indeguda de frases soltes, o una desestructuració poètica de la prosa. No es enganyem és una altra manera de plagiar. Aqui us en poso un exemple, primer la prosa de la Sra. Woolf i després el poema:
"Ahora te alejas, dijo Susan, " hilando frases. Ahora asciendes con el hilo de un globo, más y más arriba, a través de capas de hojas fuera de mi alcance. Ahora remoloneas. Me tiras de la falda, mirando hacia atràs, haciendo frases. Te has escapado de mi. Ahí està el jardin, aquí el seto. Aquí està Rhoda en el sendero, meciendo pétalos en el cuenco castaño."
Ara t'en vas
Ara t'en vas filant frases,
ara puges com el fil d'un globus,
més i més amunt,
a traves de brancams i fulles,
fora del meu abast.
Ara fas el ronso,
m'estires del camal,
mentre t'escapes de mi.
Aquí hi ha el jardí,
aquí hi ha el camí,
aquí estic jo al bell mig del cami,
gronxant petals de flors marcides,
mentre tu t'allunyes.
a.... V.W. - un poema de Karl Wolfovitz
Ara t'en vas filant frases,
ara puges com el fil d'un globus,
més i més amunt,
a traves de brancams i fulles,
fora del meu abast.
Ara fas el ronso,
m'estires del camal,
mentre t'escapes de mi.
Aquí hi ha el jardí,
aquí hi ha el camí,
aquí estic jo al bell mig del cami,
gronxant petals de flors marcides,
mentre tu t'allunyes.
a.... V.W. - un poema de Karl Wolfovitz
*
Haig de confessar-vos que plagiar Virginia Woolf, és un plaer, no un delicte. A més a més per si hi hagués alguna reclamació, els poemes van signats per un tal Karl Wolfovitz, que ja el podeu anar buscant....
*
.jpg)
10 han dit.:
Estimat company blogaire, acabes de fer un exercici que es sol fer en els tallers literaris, amb una lleugera variant.
Jo crec que no és plagi. És un divertimento. Si, a més a més, et surt un bon text, millor! però és ben teu!
Ara, penso que val la pena citar d'on has tret la font primera, la mare de totes les paraules :)
tal com has fet.
Plagiem,plagiem, que el món s'cabaaaaaa!!!
bromes a part, t'ha sortit un text prou reeixit!
Jo, la veritat, sóc incapaç de no plagiar, la meva imaginació és pràcticament nul·la. Ho puc adornar una mica i dir que en lloc de plagiador sóc divulgador, que està més ben considerat.
Estic d'acord amb l'Arare. No veig cap problema al plagi creatiu, mentre es reconeguin les fonts i s'afegeixi alguna cosa interessant a la barreja. Al cap i a la fi, tots els creadors plagien, copien o s'inspiren en algú des de fa segles!
Plagiar or not plagiar; què és plagi, dius mentre claves en la meva pupil·la la teva pupil·la blava. Què és plagi! I tu m'ho preguntes? plagi és ... ai no, que no era així :D bona la afotu de l'encapçalament, l'has fet tu? ^^
paraula de pas: laeso. l'oracle cada dia desbarra més :)
veus Montse, no ho sabia que aixó es feia en tallers de literatura. Sempre s'aprenen coses noves.
el concepte divulgar m'agrada Pere, queda més polit que el de plagiar.
Hi ha plagis que milloren l'original, Salvador.
la fotu de l'encapçalament l'he plagiat d'un bloc molt xulu d'Esparreguera city
Hi ha plagiadors, divulgadors, 'copions vulgars' i aprofitats, no tot és el mateix.
aqui plagiem de gràtis Júlia.
Publicar un comentario en la entrada