-
A PROPOSTA de BLOGUEJAT i LEBLANSKY.
Però és difícil deixar d'escriure, seria com deixar de viure segons deia Joan Fuster, i si el blocaire té crisi creativa, té varies possibilitats, repetir-se, refregir-se, plagiar o plagiar-se, o escriure com alguns opinadors o discursos del polítics, que és dir poc omplint molt, a saber:
"La plasmació d'aquesta certesa en el seu conjunt, no deixa de ser una manera de palesar un fet més que evident, i és que en un moment determinat a un personatge peculiar com podria ser un blocaire se li acaba l'inspiració, o aixó es pensa, diu i/o manifesta, però de fet la coiunturalitat d'aquesta circumstància és puntualment relativa i possiblement dependria d'algunes circumstàncies verament estacionals, car de fet la inspiració no és una veleitat que vagi i vingui al seu lliure albir, sinó el producte d'un esforç aparent durant un cert temps que esclata en un moment determinat en una técnicamente dita crisi creativa, però que en realitat no és tal sinó una simple excusa d'un parell de cagamandurries per vacil·lar-nos i fer campana un dia d'un dilluns, de la seva elevada i noble responsabiliotat com a blocaires de pro i de contra. I és que en el fons com diria l'intel·lectual José Luis Uribarri davant l'irrupció del sabadellenc Jimmy Jump a l'actuació d'Eurovisió davant aquell embalumet esbudellat que gargamellava una cançó imposible. "Nunca tan pocos jodieron tanto". I heus ací un gat, heus ací un gos i la crisi de creativitat o manca d'ìnspiració s'ha fos."
*
"La plasmació d'aquesta certesa en el seu conjunt, no deixa de ser una manera de palesar un fet més que evident, i és que en un moment determinat a un personatge peculiar com podria ser un blocaire se li acaba l'inspiració, o aixó es pensa, diu i/o manifesta, però de fet la coiunturalitat d'aquesta circumstància és puntualment relativa i possiblement dependria d'algunes circumstàncies verament estacionals, car de fet la inspiració no és una veleitat que vagi i vingui al seu lliure albir, sinó el producte d'un esforç aparent durant un cert temps que esclata en un moment determinat en una técnicamente dita crisi creativa, però que en realitat no és tal sinó una simple excusa d'un parell de cagamandurries per vacil·lar-nos i fer campana un dia d'un dilluns, de la seva elevada i noble responsabiliotat com a blocaires de pro i de contra. I és que en el fons com diria l'intel·lectual José Luis Uribarri davant l'irrupció del sabadellenc Jimmy Jump a l'actuació d'Eurovisió davant aquell embalumet esbudellat que gargamellava una cançó imposible. "Nunca tan pocos jodieron tanto". I heus ací un gat, heus ací un gos i la crisi de creativitat o manca d'ìnspiració s'ha fos."
*
6 han dit.:
Així serà més fàcil fer recompte dels vots d'ahir a Sabadell. No hi ha crisi que per bé no vingui! :-)
tota la raó, només ha estat una excusa per fer el dropo d'una manera escandalosa un dilluns! :)
Francesc, has convertit la diada en mundial. No t'estàs de res.
13.67% de votants hi varen haver a Sabadell, i com sempre depén de com és miri, és molt car comptàven amb un 10% i és poc pels que hi varen faltar fins arribas al teòric 35% que és l'ùltima ratlla que an posat de gent que dessitja l'independència.
Aqui Montse, h'hi ha que s'escapoleixen de l'escomessa i s'inventen excuses per vagarejar, que és més fi que dir ferl el dropu.
ai Allau, com tot aixó va sorgir més o enmys quan parlavem del Dia Mundial del Dia Mundial, vaig pensar que aquesta diada també era Mundial. De fet més d'un blocaire deu haver-hi Catalunya enllà amb crisi creativa, i no els podem deixar fora en un dia tan assenyalat.
Publicar un comentario en la entrada