-
Ara que el Govern busca desesperadament la manera d'estalviar diners per rebaixar el seu dèficit públic, a banda de trencar el concordat amb la Sant Seu, qui si és seu però no es Santa i que ja he demanat en varies ocasions és dugui a terme; una de les altres mesures que podria fer i que ens estalviaria uns 240 milions d'euros anuals, és deixar de mantenir els Sindicats. El Sindicats són un ens inùtil que no serveix per a res, a banda de generar paràsits, que no aporta res i que ja ni tan sols distorsiona.
El fracàs de les tradicionals manifestacions de l'1 de maig a aquest any revela alguna cosa més que la pèrdua de confiança dels treballadors en els seus sindicats i el Govern socialista al qual donen suport. Aquest fracàs palesa l'esgotament del model de relacions laborals de l'Estatut dels Treballadors de 1980. Els treballadors s'han adonat que no poden comptar amb ells quan tenen problemes, i han vis que funcionen i a mitges com una gestoria.
Si els Sindicats volen tenir una raó de ser, que visquin de les aportacions dels treballadors, afiliats però no de l'Estat. Amb quina força podràn dir res si es manifesten contra qui els paga?. No és cap tòpic, és vivencia personal, a totes les empreses que he estat els mes mantes de tots eren els enllaços sindicals, i d'egipcis, més d'un, almenys un que pel carrer cridava molt i semblava molt agitador i lluitador, venia a recollir cada més el delme que jo l'hi abonava en rigorós efectiu, clar, per tenir pau social a l'Empresa.
El que deia, si es trenca el Concordat amb la Sante Seu, es deixa de pagar la rémora aquesta dels Sindicats, i es suprimeixen uns quants Ministeris, per a no dir de deixar-ne només dos o tres, al Sr. José Luís Rodriguez encara li sortiràn els comptes abans de plegar. Si és que aixó de l'Economía és molt fàcil, s'aprèn en un parell de tardes, aixó sí, has d'anar a estudiar-ho a Sevilla.
El fracàs de les tradicionals manifestacions de l'1 de maig a aquest any revela alguna cosa més que la pèrdua de confiança dels treballadors en els seus sindicats i el Govern socialista al qual donen suport. Aquest fracàs palesa l'esgotament del model de relacions laborals de l'Estatut dels Treballadors de 1980. Els treballadors s'han adonat que no poden comptar amb ells quan tenen problemes, i han vis que funcionen i a mitges com una gestoria.
Si els Sindicats volen tenir una raó de ser, que visquin de les aportacions dels treballadors, afiliats però no de l'Estat. Amb quina força podràn dir res si es manifesten contra qui els paga?. No és cap tòpic, és vivencia personal, a totes les empreses que he estat els mes mantes de tots eren els enllaços sindicals, i d'egipcis, més d'un, almenys un que pel carrer cridava molt i semblava molt agitador i lluitador, venia a recollir cada més el delme que jo l'hi abonava en rigorós efectiu, clar, per tenir pau social a l'Empresa.
El que deia, si es trenca el Concordat amb la Sante Seu, es deixa de pagar la rémora aquesta dels Sindicats, i es suprimeixen uns quants Ministeris, per a no dir de deixar-ne només dos o tres, al Sr. José Luís Rodriguez encara li sortiràn els comptes abans de plegar. Si és que aixó de l'Economía és molt fàcil, s'aprèn en un parell de tardes, aixó sí, has d'anar a estudiar-ho a Sevilla.
10 han dit.:
És una pena que els sindicats, amb la de recursos que reben, es neguin a tirar endavant accions de pressió per a defensar els nostres interessos. No entenc com les direccions, encara, no es decideixen a tirar endavant una vaga general.
Francesc, des d'aquí reclamo que et facin ministre de "la cosa", que això teu és clarividència i no les burrades zapaterils o zapaterívoles.
En aquest cas estic TOTALMENT EN DESACORD AMB TU, fins aquí podríem arribar que no hi hagués sindicats!!!
Amb les quotes dels treballadors vols que visquin els sindicats?!?! Has parlat amb algun noiet o noieta menor de 30 anys? No tenen capo mena de consciència de pertànyer a cap col.lectiu de treballadors, són d'una generació que s'ho han trobat ja tot fet però IGNOREN QUE HI HA HAGUT GENT reivindicant moltes coes durant anys.
Una cosina meva ha aprovat unes oposicions de la generalitat amb 23 anys. No l'hi ha regalat pas ningú (això és evident), però es troba amb 23 anys, un sou mitjà-alt i una ESTABILITAT LABORAL, doncs vés tu i digues-li que s'ha d'afiliar a un sindicat... Jo l'hi vaig dir i em va mirar amb cara de no entendre perquè l'hi deia!
quan una cosa u objecte no serveix per a res ùtil, el millor és eliminar-la o que és busqui la vida, i aquest Mireia és el cas d'aquesta fàbrica de paràsits o dropus com diu 'ignasi Riera, que són els sindicats. De les quotes dels treballadors és del que haurien de viure com era al seu temps i la idea primigènia, car si viuen de l'Estat i cobren de l'Estat, ja estàn desactivats i són per tant inutils, ineficiens i totalment prescindibles.
Albert, els sindicats son un no res que es limita a fer el paripé i a manifestar-se UN COP L'ANY EL DIA 1 DE MAIG, i si no tenen més remei, sempre demanant permis al seu cap que és l'Estat en fa alguna altra de tant en tant.
Jo només vull ser Ministre de la comissió de cigalons d'anìs i faries o toscanos, Montse. La resta no m'interessa, ja la fan els incopetents de torn prou maldestrament.
Francesc per això et posava l'exemple, perquè de les quotes NO PODRIEN VIURE perquè s'ha perdut la consciència treballadora.
Si m'ho permets vull afegir una cosa, què me'n dius dels casoso on grans multinacionals han intentat "despatxar" treballadors poc qualificats sense indemnitzar-los i GRÀCIES ALS SINDICATS (lloc on vas i t'assessoren gratuïtament) no han signat allò que els feuia fora sense indemnitzacions.
Qu no et sàpiga greu, però no es poyt frivolitzar amb un tema com aquest. I crec que és DE MOLT NMAL GUST ANOMENAR DROPOS A TOT un col.lectiu, hi haurà de tot, oi?
Més aviat crec que els dropos són els diputats, que en els millor dels casos treballen els dimecres (o no t'has fixat que Ridau, Duran i cia dilluns i dimarts es passegen per Catalunya, dimecres van al congrés i dijous ja són a Catalunya?)
Crec que en aquest cas arribes a unes conclusions que estan fora de lloc, com pots dir que els sindicats sobren, NO T'ENTENC.
Una abraçada, malgrat la discrepància.
aquests són dropos totals Mireia (els diputads i diputades que dirienh els encara més dropos de ICv). Estàn al món per donar-els-hi de menjar a part i no tene salvació i hi ha manera de recuperar-los.
Quan als sindicats, aixo que dius ja ho se que asessoren (la meva filla petita hi ha anat alguna vegada) però aquest assessorament el pot trobar a molts altres llocs. I si la gent ha deixa't de creure en el sindicats és perquè s'han adonat de la seva inutilitat, pensa que si els divuit milions de cotitzants an la S.S.paguessin una cuota encara que fos minsa CADASCÚ AL SEU SINDICAT, en tindrien de sobres de diners. Pero són un ens inoperant e inùtil, o potser un enze.
Discrepar És sa, Mireia.
Bon cap de setmana
Crec que abans d'excloure els sindicats, cal afrontar algunes coses: a Catalunya, en l'àmbit municipal hi ha no menys de tres mil càrrecs de confiança i/o assessorament especial, que tots cobren i alguns no poc...Hi ha les subvencions a les coses més rares, i no nomès a l'esglèsia católica...Hi ha la Feria de Abril el Rocío i d'altres de similar demagògia. El sindicats, al menys fan una funció, tot i que alguna vegada ens facin emprenyar. Confesso que no soc imparcial, doncs cotitzo a un sindicat...(de classe, és clar).
Salutacions
També, també s'ha de suprimir molta morralla d'aquesta, però els sindicats des del meu parer anirien amb el lot asencer. Posdriem fer una llista de tot alló que és despessa pública i es podria eliminar. La llista seria llarga i sucosa.
Publicar un comentario en la entrada