Ara que s’acosten les vacances on els que puguin se n'aniràn pels llocs a descansar - diuen -, voldria parlar d'un aspecte prou molest, un costum que no hi ha manera es perdi i que s’hauria d’eradicar. Em vinc a referir al costum de portar quincalla de record als familiars i/o amics quan es torna de vacances vagis on vagis. Vindria a ser com la quincalla que els blancs els hi donaven als indígenes quan els hi va donar per conèixer món i de passada envair països, quincalla que s’ha de dir – segons diuen – era a canvi de preuats tresors, o almenys aixó ens explicaven a les pel·lícules americanes a l’ús.Amb el temps les coses han canviat i ara són els indígenes qui aquesta quincalla en comptes de donar-els-hi als intrèpids turistes que els visiten – salacot al cap – els hi venen a bon preu, aixó si, i aquests, carregats com a rucs de feina tornen que més que de vacances sembla que vinguin del mercat setmanal del poble de torn.
És relativament fàcil si ets a les arribades d’un aeroport saber d’on ve el personal, òbviament. Mallorca i Santiago són el més clars, després vindrien els de Marroc amb les seves làmpares de peu, etc. S’hauria de procurar abolir aquesta costum ancestral (de fa quatre dies) de dur un regalet quincaller a familiars i/o amics, la gent no sap on posar-lo i fa nosa arreu, i la feinada que tens a posar i treure coses segons qui et vingui de visita, o aquell objecte horrorós que t'ha regalat un familiar pròper i no tens mes remei que tenir-lo exposat permanentment per oprobi del teu sentit estètic.
Després passa també que et compres a Yaiza com és el meu cas, un barret de Panamà Jack (imitació) i no gosses posar-te'l aquí, i el mojo picón que tant t'agradava allí resta en un racó del rebost i continúes amb l'allioli, però aquesta seria ja una altra història.
-
A casa ja hem deixat de portar quincalla quan tornem de vacances i no hi ha hagut cap problema, ni ningú s'ha queixa't.
*
A casa ja hem deixat de portar quincalla quan tornem de vacances i no hi ha hagut cap problema, ni ningú s'ha queixa't.
*
7 han dit.:
Tinc algunes quincalles d'aquestes mig trencads i oblidades en algun calaix. És el destí natural d'aquests estranys productes que no sé a qui se li pot acudir dur. Deu ser que els mojitos i el no fer res estova el cervell dels turistes.
la meva sogra es fotia uns embolics a l'hora de posar i treure andròmines d'aquestes, que poques vegades ho encertava. Hi havia un qudra d'aquests de guix que els pinten que havia voltat per tota la casa. I un elefant de Tenerife que l'anava seguint.
Abans, fa anys, com que gairebé l'únic turisme que es feia era religiós, et portaven marededéus i medalletes, a mi m'agradaven i em feien por les fosforescents. També va venir l'època dels 'banderins'.
Tinc certa debilitat pel kitsch xaró, però constato que el costum del regalet, des que la gent viatja més, ha anat de baixa.
Dons si ... i s´acompanya tot això amb els àlbums de fotografies i les pel•lícules fetes al lloc de vacances, lo pitjo és quant te les passen i les comenten en una visita quasi forçada.
Jo sempre dic, esteu traient l´encant que tenen aquests llocs, ara ja no se si anar-hi ... ni cas continuen com si res.
Haig de confesar-te Júlia que ara ja no, pero abans era un addicte a les botigues del tot a cent, quevindria a ser més o menys el mateix
es veritat Joan, t'has d'empassar 300 fotografies o hores interminables de vídeo y a sobre anar escoltant els comentaris que a tu ni et van ni et venen.
Publicar un comentario en la entrada