El Santiago, el meu pare que encara volta per ací als seus 93 anys, no va fer res del que s'havia proposat quan es jubilés, en part per la malaltia de la mare i en part perquè com deia John Lennon: la vida és alló que ens passa mentre fem altres plans.
Sembla què un pren nota de les disfuncions desig realitat dels altres i es diu que a ell aixó no li succeirà. Ai las! jo estic igual, fa quatre mesos que em vaig jubilar i no segueixo pas el full de ruta que m'havia marcat, potser perquè necessito encara un procés d'adaptació què no d'acceptació al nou estat.
De moment el que no he fet, lo qual no vol dir que no ho acabi fent, és anar al casal d'avis, a excursions d'aquestes que tornes amb un pernil ibèric ressec i un contracte a 24 mesos d'un coixí o un sofà anatòmics, travessar el carrer en diagonal, saltar-me el semàfor en vermell de vianants, o fer de controlador d'obra pública o privada.
Ara, em puc permetre el luxe de mantenir els blocs oberts i a ple rendiment el més d'Agost, tot i que alguna m'ho retregui o pretengui refregar-m'ho per la cara perquè ella fa vacances.
M'agradaria recordar-li sense cap rancúnia que quan ella torni a la gestoria el més de setembre, el menda lerenda continuarà de vacances la resta dels mesos d'aquest any, el vinent i altri si la cosa no s'esguerra.
Sembla què un pren nota de les disfuncions desig realitat dels altres i es diu que a ell aixó no li succeirà. Ai las! jo estic igual, fa quatre mesos que em vaig jubilar i no segueixo pas el full de ruta que m'havia marcat, potser perquè necessito encara un procés d'adaptació què no d'acceptació al nou estat.
De moment el que no he fet, lo qual no vol dir que no ho acabi fent, és anar al casal d'avis, a excursions d'aquestes que tornes amb un pernil ibèric ressec i un contracte a 24 mesos d'un coixí o un sofà anatòmics, travessar el carrer en diagonal, saltar-me el semàfor en vermell de vianants, o fer de controlador d'obra pública o privada.
Ara, em puc permetre el luxe de mantenir els blocs oberts i a ple rendiment el més d'Agost, tot i que alguna m'ho retregui o pretengui refregar-m'ho per la cara perquè ella fa vacances.
M'agradaria recordar-li sense cap rancúnia que quan ella torni a la gestoria el més de setembre, el menda lerenda continuarà de vacances la resta dels mesos d'aquest any, el vinent i altri si la cosa no s'esguerra.
6 han dit.:
Molt bona la llista de les feines dels jubilats. A mi em falta una mica però no massa, i de vegades penso què faré. Fa poc vaig jugar a la petanca amb un grup de jubilats que em van deixar provar, i no està malament.
I no facis cas dels comentaris: enveja.
es veritat, habia oblidat la petanca, com ja hi havia jugat de prou jove a Blanes, no ho considerava esport de jubilat. A més, es barallen molt els petanqueros.
M'apunto la llista que proposes per si em fa falta...No descartis matricular-te d'alguna cosa que et faci gràcia: filologia mandarí, per exemple, per poder parlar amb els de la botiga del costat de casa. No s'ha de perdre el contacte amb el ventall generacional, excepció feta dels nets, que aquests els han d'aguantar els seus pares ;-)
No és mala idea, a l'Avgda Tarradellas que ara està tallada per les obres del metro, hi ha una botiga de fruites que té un rètol en xinés, un dia li faré una foto.
Ay els nets! aquesta setmana lliurem els tinc escampats a Peñíscola, Tarragona i Calonge
Francesc: al meu blogroll hi apareix un post teu sobre "Sed de mal", però quan intento veure'l m'apareix un missatge on diu que aquest post no existeix. T'han censurat o t'has censurat tu?
No! és el post de demà que per error l'he publicat, peró clar, el blogroll ho detecta. Està programat per demà al matí i tampoc es gran cosa, més que res els 3 minuts 31 segons d'un dels millors travelling del cinema, o potser el priemr LIPDUB. DEMÀ JA EL VEURÀS.
Publicar un comentario en la entrada