MASKED AND ANONYMOUS és de les pel·licules més estranyes que he vist a la meva vida. Jack ate (Bob Dylan) està tancat a una preso i el deixen sortir per fer un concert benéfic en una país sense especificar-ne cap en concret. La película és política: podria ser uns Estas Units decadents on la gent lluita sense cap raó i no confia en el seu Govern. La primera vegada (canal plus) la vaig veure començada i em va cridar l'atenció atès en una escena hi havia Bob Dylan i Val Kilmer xerrant, uns dies més tard la vaig veure sencera.
Tota la pel·lícula gira al voltant d'aquesta actuació i és plena de cameos d'actors prou coneguts, com Jeff Bridges, Penélope Cruz, John Goodman, Jessica Lange, Luke Wilson, Angela Basset, Bruce Dern, Ed Harris, Val Kilmer, Christian Slater, Chris Penn...i algun que em dec deixar.
Sincerament no puc dir que sigui una bona pel·lícula, però tampoc què sigui dolenta, és, diguemne exótica o peculiar. De fet el guió és del mateix Dylan i la direcció més o menys també. No sé, aixó en Lluís Bosch que és el cinefil de la catosfera us ho podria dir. Jo us deixo el trailer d'una pel·lícula que no sabria dir si es bona o no, però que no em va deixar indiferent.
Tota la pel·lícula gira al voltant d'aquesta actuació i és plena de cameos d'actors prou coneguts, com Jeff Bridges, Penélope Cruz, John Goodman, Jessica Lange, Luke Wilson, Angela Basset, Bruce Dern, Ed Harris, Val Kilmer, Christian Slater, Chris Penn...i algun que em dec deixar.
Sincerament no puc dir que sigui una bona pel·lícula, però tampoc què sigui dolenta, és, diguemne exótica o peculiar. De fet el guió és del mateix Dylan i la direcció més o menys també. No sé, aixó en Lluís Bosch que és el cinefil de la catosfera us ho podria dir. Jo us deixo el trailer d'una pel·lícula que no sabria dir si es bona o no, però que no em va deixar indiferent.
4 han dit.:
A banda d'agrair-te que confiïs en mi, t'he de dir que tens raó. És una pel·lícula estranya i casualment la vaig veure no fa massa a la TV, de matinada. No sabria ben bé com jutjar-la. Em va enganxar ben enganxat, això sí, però suposo que perquè el Dylan és un tipus que hipnotitza tant a la pantalla com amb la música.
Em sap greu no poder dir gran cosa més. A mi em va semblar que volien fer un western modern, que és una obsessió recurrent en el cinema ianqui.
M’agradarà veure-la. Malgrat tenir un germà cinèfil i professional del cinema, la meva cultura cinematogràfica es manifestament millorable.
Gràcies per les recomanacions a tu i al Lluís.
el que em va passar a mi, l'hauria de tornar a veure, potser.
jo no hi entenc un borrall Ramón, però aquesta em va cridar l'atenció.
Publicar un comentario en la entrada