Com ja sabeu els que sovint passeu per aquí, aquest blog el vaig començar el dia 1 de setembre de 2006, vol dir que li falta poc per cumplir quatre anys, i el vaig encetar amb els dubtes de tot blocaire novell i sense una idea massa clara de cap on volia anar. A partir del més de desembre del mateix any fins a dia d'avui, he publicat un comentari, post, article o com li vulgueu dir cada dia, sense fallar-ne (que recordi, cap) més aviat en un dia en poden sortir dos, o fins i tot tres. I aixó que sense cap pressió (ningú m'hi obliga) vaig fent, entenc m'angoixaria sovint si ho haguès de publicar per "obligació" en algun rotatiu o digital.
De tan en tant hi ha blocaires que cauen en una crisi creativa o que fins i tot abandonen, que en quatre anys he vist de tot, i desapareixen a continuació normalment fins l'abandó. Al començament m'entretenia en publicar tots els blocs que havien anat plegant, a la llista dels blocs abandonats, però cada vegada era més llarga la llista i m'ho vaig deixar còrrer.
-
És per aixó que una persona com en Josep Maria Espinás, que des fa més de trenta anys, primer a l'Avui i després a El Periódico, tingui la seva columna d'opinió diaria de dilluns a divendres sense fallar mai, entenc té un enorme mérit i més encara en el seu cas que el que diu sempre és amè i interessant. I a sobre encara té temps d'anar a peu pels llogarrons i escriure'n llibres, a la seva edat, 84 anys, si no vaig errat.
Diuen que s'ha perdut la cultura de l'esforç, que va! se n'ha apropiat de tota ella l'Espinás i a mi i a algún altri o altra, també se'ns ha encomenat.
De tan en tant hi ha blocaires que cauen en una crisi creativa o que fins i tot abandonen, que en quatre anys he vist de tot, i desapareixen a continuació normalment fins l'abandó. Al començament m'entretenia en publicar tots els blocs que havien anat plegant, a la llista dels blocs abandonats, però cada vegada era més llarga la llista i m'ho vaig deixar còrrer.
-
És per aixó que una persona com en Josep Maria Espinás, que des fa més de trenta anys, primer a l'Avui i després a El Periódico, tingui la seva columna d'opinió diaria de dilluns a divendres sense fallar mai, entenc té un enorme mérit i més encara en el seu cas que el que diu sempre és amè i interessant. I a sobre encara té temps d'anar a peu pels llogarrons i escriure'n llibres, a la seva edat, 84 anys, si no vaig errat.
Diuen que s'ha perdut la cultura de l'esforç, que va! se n'ha apropiat de tota ella l'Espinás i a mi i a algún altri o altra, també se'ns ha encomenat.
*
10 han dit.:
Sort que queda gent hiperactiva com vosaltres! ;-)
Pencaires com vosaltres, n'hi ha pocs. Jo porto 101 entrades en un any. Un promig de dues PER SETMANA!. Definitivament: soc un manta!
Salvador, hiperactiva no! pencaire a seques, un article cada dia tampóc és tant.
Ja está bé Ramón, és el primer any, com aquell qui diu encara vas amb bolquers, però has publicat entrades molt interessants.
Doncs jo crec que alguna cosa hiperactiva sí que hi ha... A mi em costa estar-me quiet, i si no hi ha res millor em poso a escriure.
Deu ser el que em passa a mi, no sé estar sense fer res, necessito fer alguna cosa sempre. Per aixó miro poc la tele, perquè es una cosa estàtica o només mires.
Crec que no és una qüestió de quantitat sinó de constància.
Alguns som uns malalts de la lletra, i ens cal escriure, per necessitat. Però això no vol dir que tot vagi al bloc. Escric a diari de fa molt i molts anys, però al bloc només publico un parell o tres d'entrades per setmana. De vegades allò que ja he xerrat amb els amics ja m'ho he tret de sobre i no em cal abocar-ho. De vegades ja n'heu parlat tots i està tot dit i no vull insistir. No ho sé. El que m'interessa és mantenir el bloc molts anys més, però em preocupa poc escriure-hi a diari o no.
L'Espinàs és tot un exemple de constància.
Però no ens enganyem com l'Espinàs n'hi ha ben pocs...
Bé, Puigcarbó, com que l'1 de setembre és probable que estigui de vacances i com que els comentaris no es poden programar ja et felicito pels 4 anys de bloc...
Ànims i endavant!
(Si vas llegir un post del SM a Bloguejat hi ha gent que porta 6 o 7 anys amb el bloc!)
Tot està ja dit Joan, o potser res i s'ha de començar de nou, des d'una altra mirada, com un quadre que per mes vegades qu el miris mai el veuràs igual.
Grácies Gabriel, aqui estarém. Bones vacances!
Publicar un comentario en la entrada