Llegeixo al diari que la dreta portuguesa no vol un carrer dedicat a Saramago a Porto. Es veu que la majoria de regidors varen vetar la proposta de l'Ajuntament per posar el nom de l'escriptor José Saramago a un carrer de la ciutat, suposo degut a que havia estat comunista i aixó pels regidors d'extrema dreta que s'hi varen oposar deu ser com posar a un carrer el nom del dimoni.
Aixó dels noms dels carrers i més en països ineficientes entre dues guerres com Espanya i Portugal és un problema que s'hauria de resoldre d'una vegada posant als carrers, places o avingudes números en comptes de noms com ho fan a Nova York, perquè sinó a cada canvi de régim hi ha una feinada terrible a canviar noms de carrers, places i avingudes, fins al punt de fregar el ridícul, com a Sabadell que a la Ronza Zamenhoff, li varen canviar el nom els franquistes per Ronda Alcazar de Toledo, més que res perqué en la seva ignorància desconeixíen que Zamenhoff era el pare de l'esperanto i no un comunista y un "rojo".
Massa ignorància i poc respecte per les persones prescindint de la seva ideología, al cap i a la fi, la gent malgrat vagin canviant els noms dels carrers, els hi diu el nom de tota la vida, com la Ronda Zamenhoff, que els de Sabadell l'anomenàvem així a la post-guerra, passant olímpicament dels franquistes, l'Alcazar i Toledo.
Aixó dels noms dels carrers i més en països ineficientes entre dues guerres com Espanya i Portugal és un problema que s'hauria de resoldre d'una vegada posant als carrers, places o avingudes números en comptes de noms com ho fan a Nova York, perquè sinó a cada canvi de régim hi ha una feinada terrible a canviar noms de carrers, places i avingudes, fins al punt de fregar el ridícul, com a Sabadell que a la Ronza Zamenhoff, li varen canviar el nom els franquistes per Ronda Alcazar de Toledo, més que res perqué en la seva ignorància desconeixíen que Zamenhoff era el pare de l'esperanto i no un comunista y un "rojo".
Massa ignorància i poc respecte per les persones prescindint de la seva ideología, al cap i a la fi, la gent malgrat vagin canviant els noms dels carrers, els hi diu el nom de tota la vida, com la Ronda Zamenhoff, que els de Sabadell l'anomenàvem així a la post-guerra, passant olímpicament dels franquistes, l'Alcazar i Toledo.
11 han dit.:
Portugal és un pèl més civilitzat que nosaltres, però ja veig que tampoc no n'hi ha per tirar coets. Potser sí que hi posem números i lletres.
podriem fer com a Corea del Nord que a la capital no hi ha ni nom als ni númeors a les cases o pisos. El motiu és brillant, per despistar als americans en cas d'invasió. I no és broma, ho dic seriosament. Home! seria molt divertit
Acabo d'arribar de Porto i de Coimbra. Al meu blog escriuré, de fet ja he començat, les impresions. Aquest viatge ha estat, en certa manera, motivat per la relectura de "El año de la muerte de Ricardo Reis", que ara m'ha sobtat, i maravellat també. Alló que diem la dreta, es sempre la dreta, encara que també sigui a vegades esquerra o lo del mitg.
ja hi vagi donar una ullada ahir Luís, però anava de bòlid, aquesta tarda m'ho miraré amb calma.
Quan a lo altre, dreta, esquerra a qual més roï i miserable.
Aquest sectarisme de sempre. Per raons semblants s’haurien de revisar els llorers del Camilo José Cela, que era feixista i va ser censor, en Picasso, que era del partit comunista i el nostre inefable Josep Pla que, amb el seu amic Carles Sentís, formaven part d’una xarxa d’espionatge franquista, subvencionada pel Cambó, que es movia per Marsella i París i passaven dades que servien per interceptar vaixells i marcar objectius per bombardejar.
i d'altres Ramón, el millor, números a carrers i avingudes i quan a les places uscar noms neutres i s'ha acabatel broquil.
Hola Francesc!
Estic llegint una mica els blocs i m'aturo en aquest apunt. El meu pare era esperantista i jo recordo que te nia uns 16 o 17 anys que varem anar una colla a inaugurar un carrer Zamenhof a Sabadell en plena dictadura. Potser n'hi ha un altre? Ja m'ho aclariràs.
N'hauré de parlar amb el meu pare, però la Ronda Zamenhof es deia Ronda Alcazar de Toledo a la dictadura i en tornar els ajuntaments democràtics es va tornar a dir Ronda Zamenhof. Ja t'ho diré.
El carrer Zamenhof que se li va dedicar i al que fa referència la Marta, era un carreró petit a la vora de la Plaça d'En Clavé. Jo també vaig anar a la inauguració, potser als primers seixanta. Jo aquells anys era un nano i esperantista.
Salutacions.
Gràcies Ramón, li passo la informació a la Marta
Francesc i Alberich, gràcies a tots dos per l'aclariment. Era simplement una curiositat!
Publicar un comentario en la entrada