D'abstraccions mexicanes

-

"Amb el paisatge passa com amb la pintura abstracta, tot depèn de la mirada, del que s'observa i de com s'observa. Així, és possible advertir la dificultat, o, millor dit, la impossibilitat, de representar un paisatge. La pintura de paisatges i la pintura abstracta són dues formes molt properes d'expressió, on l'objecte físic no pot ser representat en termes estrictes. No obstant això, és indiscutible que el abstraccionismo és un mitjà ideal per reflexionar al voltant del paisatge, i viceversa. En mirar un paisatge, podem descobrir la contundència de les formes abstractes, així com sentir l'atracció que produeixen les seves atmosferes i espais buits, oberts a la contemplació. Abstracció i contemplació són dos conceptes afins, capaços de transcendir el merament narratiu-qüestió que tant ha dominat l'activitat artística-i de fer que l'anècdota descriptiva passi a un segon pla."

Aquest comentari de fa uns mesos sobre l'abstracció en la pintura, del pintor català i resident a Mèxic DF, Jordi Boldó, i que aquí el podeu llegir sencer, el trobo molt interessant. Boldó raona molt bé sobre el que el porta a pintar abstracte, observant la natura, les seves formes, la seva mirada, atmòsferes i espais buits, tot és abstracte en un paisatge, format de petites formes abstractes que formen un tot figuradament figuratiu. Deu ser com la contemplació d'un quadre en que cada la mirada, la percepció de la mirada és diferent, per més vegades que el contemplis.