aigua i roques. Oli sobre fusta de l'autor. Aquest és un comentari recuperat de l'any passat, li he canviat el títol per tocar els dallonsis a Pepe i Temujin per tal d'obligar-los a recòrrer al diccionari per saber que carall vol dir deinxondir-se. En Pepe, en Temuijín i més, que no crec coneguin el significat d'aquesta paraula treta d'una poesia d'en Joan Salvat Papasseit que jo mateix desconeixa fins llegir el seu poema. A veure si així deixem de parlar de política que ja veig no ens hem sortim i encara prendrem mal.
Hom "per se" no sol donar importància a gairebé res, i la cosa ja ve de vell o millor dit de quan era jove, deu ser una qüestió genètica. Ho dic seriosament, entenc que la temporadeta que passem per ací baix poc hi ha a fer i no cal encaboriar-se gaire. Reconec però que em va costar d'entendre que pensava així, em semblava una postura, com els proverbis orientals, massa cínica per assumir-la com a meva. Més és el que hi ha i pensar el contrari és entrar en una comtessa de la que no en pots sortir mai guanyador. De fet, naixem i morim cada dia i la resta es pur atzar que no controlem.
Hom "per se" no sol donar importància a gairebé res, i la cosa ja ve de vell o millor dit de quan era jove, deu ser una qüestió genètica. Ho dic seriosament, entenc que la temporadeta que passem per ací baix poc hi ha a fer i no cal encaboriar-se gaire. Reconec però que em va costar d'entendre que pensava així, em semblava una postura, com els proverbis orientals, massa cínica per assumir-la com a meva. Més és el que hi ha i pensar el contrari és entrar en una comtessa de la que no en pots sortir mai guanyador. De fet, naixem i morim cada dia i la resta es pur atzar que no controlem.
De la mateixa manera, em va costa molt d'entendre, d'adonar-me'n que no era rar o diferent, simplement, em costava acceptar que era un artista amb tot el que comporta a diferents nivells. I té el seu que, perquè realment hom s'adona que és diferent de la majoria, ni millor ni pitjor, simplement diferent. I el fet de ser, de considerar-se, d'exercir d'artista, no és més que una manera de sortir de l'armari gens fàcil. Ser artista no te res a veure en ser un "bon artista", de la mateixa manera que vaig amb bicicleta i no sóc ben bé ciclista en el sentit competitiu de la paraula. però hi vaig, al meu ritme, però hi vaig, i com en l'art, en el fons la filosofia és la mateixa: ser-hi, estar, treballar.
El mateix em va passar amb la poesia, dit curt i ras, aixó de la poesia per a mi fa uns anys, eren "cursilades", per dir-ho finament, fins que vaig llegir Pessoa primer i Rimbaud i Baudelaire després. Se'm va aparèixer la llum com a Sant Pau i vaig caure del cavall de la ignorància.
-
-
Qui m'ho havia de dir? És el que hi ha, la vida és aixó, un llarg aprenentatge per arribar al no res o com a molt al gairebé creatiu.
.
.
-
.jpg)
17 han dit.:
Pues la única palabra que no entiendo es "dallonsis".
los dallonsis són los cojoncillos, usease las pelotas. Era de broma Pepe, yo, snceramente deixondir-se es una palabra que desconocia. Por cierto que el libro de poemas donde la descubrí de Salvat Papasseit es de 1.923 i me costo un dalllonsis, o sea un güevo.
m'al·lucina que tu no et deixondeixis de bon matí O.O ves quines coses més estranyes que feu els de Sabadell! I si, ets un artista, un artistàs que diria una àvia :)
Coño, coño, Francesc, que los chistes no se explican... Ainsssss, el sentido del humor de estos catalanes... (Por cierto, he de decirte que hay palabras que aunque no las traduzcan los traductores se entienden por el contexto; ayer me dijiste tocacollons por lo de la secta, que tanto os ha gustao; me podías haber dicho tocadallonsis, y hubieras hecho más pedagogía...)
¿Has desactivao ya al Temu? Te advierto que es bastante correoso.
Pepe, en sentido del humor ganamos por goleada, que el español quitando a Faemino y Cansado, es humor de Morancos y Paco Gandia (qepd). AQUI NOS VA MÁS EL HUMOR BRITÁNICO. Y es que somos de un sofisticao que te cagas, que diria el otro Pepe.
Lo de la secta debe ser lo de la paja en el ojo ajeno, porquè aquí la única secta que ha habido es la "secta SÓNICA" uno de cuyos componentes pot cierto era el desaparecido prematuramente Gato Pérez.
m'encanta deixondir-me Montse, sobre a trenc d'alba quan em deixondex'ho viu i ballaruc.
un afegitó per en Pepe. Hauria d'javer dit rèvalo i los gangosos,. Paco Gandia era un crack els seus acudits que no eren pas curts eren bonissims, només pensar en el dels "garbanzos" em venen ganes de riure. Anava a dir a la seva salut, pero tractan-se d'un traspassat no seria el més correcte ni educat.
Me alegra que hayas corregido el disparo, Francesc. Tanto los Morancos como Gandía hacen -bueno, Gandía hacía- un humor muy sociológico que parte de retratar la sociedad donde viven, y por tanto de burlarse de uno mismo, que es la forma más sana de humor. Es la que se practica también en las coplas del Carnaval de Cádiz. Yo no soy muy amigo de los chistes, pero sí del humor, sea andaluz, catalán, británico, o extremeño. Yo, a vosotros -los catalanoparlantes-, como grupo, y a través de las visitas a vuestros blogs, os encuentro más bien cascarrabias y adustos, dicho sea sin acritud y salvando todas las excepciones que hay a lo que digo ;-)
Pepe somos mas cachondos de lo que parece, lo que sucede es que somos sofisticados. Los morancos son mas casposos que los de Cadiz haciendo supuestamkente el gracioso. Paco Gandia si, este tenia su personalidad propia. Que hay mucho andaluz sieso que se cree gracioso, lo cual no quiere decir que lo sea, y de estos hau multitud para alguno que realmente sea gracioso.
Y desconecto hasta mañana que acabo de ver a ver si los Mouriboys pierden y al sobre.
hasta mañana.
Vaya, también horario europeo para irte al sobre; tienes mucho camino recorrido. El humor de los Morancos -que no digo que me guste- es casposo porque retratan una sociedad muy, muy casposa, pero la gente cuando ríe con ellos sabe que se ríe de sí misma, y eso les redime un poco. Los andaluces graciosos quedan más bien por la parte de occidente, sobre todo por Sevilla, y estoy de acuerdo contigo en que maldita la gracia que tienen.
No basta con que el Barça gane, tienen además que perder "ellos" para ir feliz a la cama... Siempre "contra". Bona nit.
veuràs Pepe, durant molts anys m'he llevat a les cinc del matí cada dia i a dormir a quarts d'onze i ja hi tinc el cos acostumat. ADEMÁS COMO ME GUSTA SALIR CON LA BICI a primera hora se va mas fresco por ahí. Y me gusta la primera luz o las primeras luces del nuevo dia para sacar fotos, la luz es diferente. En mi blog de fotografia la mayoria de fotos son a primera hora de la mañana, A TRENC D'ALBA.
Buenas noches
"Quid de rerum natura querimur?illa se benigne gessit: uita, si uti scias,longa est" deia en Séneca referint-se a la brevetat de la natura i dient que si saps emprar-la bé, és prou llarga...
He fet aquest "mix" català llatí, per allò de l'"embolica que fa fort" ;-)
A mi també em va donar per la pintura durant anys, i ara estic molt calmat: me n'adono que no es pot arribar a tot. Amb l'edat cal escollir i eliminar coses, perquè físicament ja no tinc l'energia que em permetia fer tres coses al dia.
No sé què passarà quan em jubili, si és que això passa mai. O potser m'arriba als 75, quan ja no serviré per res més que anar a mirar les obres de l'AVE.
estic d'acord Ramon, hi ha temps per a tot si te'l saps administrar.
el que si et puc dir per experiència pròpia i aliena Lluís, es que quan et jubilis farás ho faràs tot menys el que hagis planificat.
el que si et puc dir per experiència pròpia i aliena Lluís, es que quan et jubilis farás ho faràs tot menys el que hagis planificat.
Puc donar fe del que diu el Francesc. Et passa el dia que no te'n adones i no has fotut res...
Salut.
Publicar un comentario en la entrada