
Ho explicava abans d'ahir a Collonades i fins i tot vaig dubtar de publicar la noticia. Semblava un plagi de la novel·la de Cortazar, vaja! que era una noticia inversemblant, però ahir sortía ja a uns quants digitals: a la Xina hi ha un embus que dura ja onze dies i les mateixes autoritats afirmen que pot tardar a solucionar-se un més, atès es descongestiona a raó d'un quilómetre diari segons explicava el periódico.
Se'm continua fent molt estranya, i més encara em sorprén l'actitud dels milers de conductors xinessos atrapats que s'ho agafen amb filosofia oriental, mai millor dit. Es veu que han organitzat un sistema els petits botiguers de la zona d'avituallament d'aigua i menjar i suposo que més d'un conductor deu anar a donar un tomb per estirar les cames de tant en tant i tornar al cap d'una estona per trobar-se el seu vehicle al mateix lloc. Fins i tot si té casa seva a la vora, pot anar a veure la familia i els veïns.
La situació, malgrat aquesta bona predisposició es por anaer complicant, a molts cotxes se'ls hi acabarà el combustible, els mòbils es quedaràn sense bateria i tard o d'hora aquests autonautas han d'explotar, per més paciència oriental que tinguin.
Ara, el que més em fascina d'aquesta noticia es imaginar que pasaría si un fet així es produïs aquí, que encara no s'ha posat el semàfor en verd i la gent ja et toca el pito, o al més mínim incident tothom es posa dels nervis esverats perquè la caravana avança poc a poc, o quan algú s'ha encallat una mica més del compte al peatge de l 'autopista.
_
Aquí que s'en va el corrent i al cap de dos minuts ja està tothom trucant a Fecsa/Endesa "made in Italy" a veure que passa i quan tardaràn a tornar a restablir el servei. O jo mateix que la setmana vinent em queixaré irat perquè l'Ajuntament tallarà l'Eix Macià per posar-hi les paradetes i atraccions de la Fira de la Festa Major per goig i gaudi dels veïns de la Zona durant tres sonoritzades nits.
No se si qui adopta una postura més raonable davant un fet com aquest de la Xina, si els ciutadanms xinesos agafant-so amb aquesta gairebé patxorra filosófica, o la que (no m'ho vull ni imaginar) tindriem nosaltres. que muntariem un cristu de cágati lorito. Ah! i segur que la culpa seria del Tripartit, vaja, de Lo Saura.
-
Per cert i parlant del Tripartit i del President Montilla que diu que no s'haurien de organitzar més caravanes solidaries, almenys com l'ùltima de Barcelona Solidaria, crec va errat, se m'acut que l'estiu vinent podriem enviar a tots els nostres parlamentaris a Mauritania en una caravana d'aquestes....., amb una mica de sort estarem nou mesos molt a la vora de tocar el cel, i el païs funcionaria igualment o potser millor, i com no hi hauria pistrincs per pagar el rescat de tanta gent, potser la cosa duraria més temps i tot. Reflexionem-hi.
*
Se'm continua fent molt estranya, i més encara em sorprén l'actitud dels milers de conductors xinessos atrapats que s'ho agafen amb filosofia oriental, mai millor dit. Es veu que han organitzat un sistema els petits botiguers de la zona d'avituallament d'aigua i menjar i suposo que més d'un conductor deu anar a donar un tomb per estirar les cames de tant en tant i tornar al cap d'una estona per trobar-se el seu vehicle al mateix lloc. Fins i tot si té casa seva a la vora, pot anar a veure la familia i els veïns.La situació, malgrat aquesta bona predisposició es por anaer complicant, a molts cotxes se'ls hi acabarà el combustible, els mòbils es quedaràn sense bateria i tard o d'hora aquests autonautas han d'explotar, per més paciència oriental que tinguin.
Ara, el que més em fascina d'aquesta noticia es imaginar que pasaría si un fet així es produïs aquí, que encara no s'ha posat el semàfor en verd i la gent ja et toca el pito, o al més mínim incident tothom es posa dels nervis esverats perquè la caravana avança poc a poc, o quan algú s'ha encallat una mica més del compte al peatge de l 'autopista.
_
Aquí que s'en va el corrent i al cap de dos minuts ja està tothom trucant a Fecsa/Endesa "made in Italy" a veure que passa i quan tardaràn a tornar a restablir el servei. O jo mateix que la setmana vinent em queixaré irat perquè l'Ajuntament tallarà l'Eix Macià per posar-hi les paradetes i atraccions de la Fira de la Festa Major per goig i gaudi dels veïns de la Zona durant tres sonoritzades nits.
No se si qui adopta una postura més raonable davant un fet com aquest de la Xina, si els ciutadanms xinesos agafant-so amb aquesta gairebé patxorra filosófica, o la que (no m'ho vull ni imaginar) tindriem nosaltres. que muntariem un cristu de cágati lorito. Ah! i segur que la culpa seria del Tripartit, vaja, de Lo Saura.
-
Per cert i parlant del Tripartit i del President Montilla que diu que no s'haurien de organitzar més caravanes solidaries, almenys com l'ùltima de Barcelona Solidaria, crec va errat, se m'acut que l'estiu vinent podriem enviar a tots els nostres parlamentaris a Mauritania en una caravana d'aquestes....., amb una mica de sort estarem nou mesos molt a la vora de tocar el cel, i el païs funcionaria igualment o potser millor, i com no hi hauria pistrincs per pagar el rescat de tanta gent, potser la cosa duraria més temps i tot. Reflexionem-hi.
*

15 han dit.:
Yo creo que nuestra actitud ante los atascos es variable; si se trata de un retraso en salir de un semáforo, los obstruídos tienden a hiperactuar con bocinas y gestos, y hasta con violencia, si llevan pistola. Pero si se trata de un gran atasco de autopista, predomina el espíritu gregario, y la gente se muestra paciente, establece relaciones de amistad con los viajeros de los coches vecinos, y se muestra muy obediente con las fuerzas del orden aparcadas en los arcenes. Es mi experiencia. Y con respecto a enviar a los parlamentarios a caravanas solidarias, si la idea se llevase a cabo lamentaría que esto de la solidaridad sea una cuestión bastante específica de Catalunya. Buen día.
De acuerdo Pepe, pero ahora intenta imaginarte un atasco así aquí,¿tu crees que la gente tendria la paciència?
Bueno aqui de solidaridad tenemos bastante, pero esa broma la referia a los politicos que tengo más cercanos y que estan tocando las pelotitas todo el santo dia.Además, yo no mandaria a Zapatero por allí que aun la liaria por alli abajo.
Buenos dias.
Aquestes coses els poden passar als xinesos, que són disciplinats i pacients. Aquí, si ens passa a la AP7, en ens recordem del tripartit, de ZP i del Pujol –a l’hora de pagar el peatge- sense oblidar-nos tots els sants del calendari. I és que l’estat del benestar ens ha tornat molt llepafils, talment com la societat francesa el maig del 68, que al primer cap de setmana sense benzina per poder anar a pixar a fora, ja van fer figa, tal com m’explicava un vell sindicalista treballador de la SNCF. Bona idea la d’enviar a Mauritània tota la trepa que dius. Amb una mica de sort s’ho prenen com una Marxa Verda, al revés i ens annexionem Mauritània i els tenim ben entretinguts discutint si s’ha d’anar a més de 80 per hora pel desert o no ...
Salut.
Com el Pepe, jo també aposto per enviar una gran caravana solidària de polítics i diputats en general. Caldria deixar ben clar que l'estat espanyol no paga rescats de cap mena. Tal com fan amb ETA, ni negociar ni pactar ni res.
Hola Francesc! M'apunto a l'organització de la caravana solidària, tinc la meva llista particular també ;) per cert, no sé pas jo si els xinesos són gaire pacients, més aviats em sembla resignació que no pas filosofia oriental. No gaire lluny de la Xina vaig veure la resolució d'un incident de tràfic entre motocicletes a cops de casc, desmentint tanta filosofia budista i fengshui saurians ;) Vaja, que el personal de per allí és exactament igual d'estúpid que el d'aquí. Això si, com què els tenim lluny, ens semblen la pera llimonera (o la taronja de la Xina).
No, Francesc, si yo me refería a los más cercanos, que aquí también los tenemos, y no a los de Madriz. De acuerdo con Lluis y Clidice, se podría montar una caravana representativa, de todas las comunidades y del gobierno central, pero liderada por los del tripartito, que los de Catalunya sois los que más sabéis de esto.
Podriem enviar-hi en Millet Ramón, Àfrica seria tota nostra en quatre dies.
no si tindrem prous jeeps i camions per encabir-hi a tot el personal Lluis.
Montse, jo diria que deu ser resignació (no cristiana) sinó budista
De acuerdo Pepe, pero los del tripartito delante para que los cojan los primeros, y luego ya el resto. No se yo si nos van a caber tantos. . .
No voleu dir que en veure tota la ristra de polítics no marxarien corrents? Home jo els enviaria per separat però a fer el Paris-Dakar, però passant per Kenia on en Joan Clos els rebria a Nairobi amb una xaranga i uns bongos, tot molt animadet... inclús podrien avisar a Ronaldinho, que ara que ja no està per jugar gaire podria amenitzar la caravana.
Doncs no es cap mala pensada, encara que no se jo si Joan Clos sap on és aixó de Nairobi.
La Caravana solidària de polítics em sembla molt bona idea però...cal que només en sigui una?
Curiosament el nostre país té una gran quantitat d'administracions que estan "gestionades" per un munt de polítics i burocràtes: ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, Delegacions de l'EStat, Corts Generals, Govern Central...
Trobo que en comptes d'una, n'haurien d'organitzar mitja dotzena de caravanes solidàries.
***
Coincideixo amb Clídice: més que paciència oriental n'hauríem de dir resignació oriental. La diferència és que allà prefereixen resignar-se i callar que no muntar un cristo ja que si munten un Cristo els envien l'exèrcit, n'arresten uns quants i si cal encolomen el mort a uns altres quants per justificar els aldarulls.
Com bé diu la Clídice el personal d'allà és igual d'estúpid que el d'aquí amb la diferència que allà si crees algún aldarull no hi ha democràcia que et salvi!
Evidentment estic amb tu Francesc que si passés aquí aquesta situació (el caràcter histèric i maleducat d'alguns, molt Mediterrani segons uns altres) provocaria queixes, insults, bronques, el 112 d'emergències saturat i una llarga polèmica política (sense dimissions, perquè aquí no dimiteix ni Déu!) i amb comissió d'investigació inclosa del perquè hi hagut una cua tan i tan llarga i ningú ho havia previst...perquè en aquest país la culpa sempre és del Papa-Estat i el ciutadà mai reconeix el seu incivisme i la seva culpa.
els hi podriem muntar un "Partits" Dakar,Gabriel, que passes per Mauritania, els de CIu em preocupen atès porten vuit anys amb la travessa del desert i encara s'en sortirien.
molt bo l'acudit Francesc! ^^
Publicar un comentario en la entrada