DIA SENSE COTXES. . . I SENSE FAM

El Dia sense Cotxes registra, a primeres hores, nombroses retencions a la Comunitat de Madrid, València, Sevilla, Màlaga i en els accessos a Barcelona, que provoquen que l'estat de les carreteres estigui "bastant malament", segons ha informat la Direcció General de Trànsit (DGT).

Segons el ministeri de Medi Ambient, el problema de la mobilitat urbana ha augmentat de manera continuada en les grans ciutats el que implica una pèrdua del deteriorament mediambiental i amb això, una pitjor qualitat de vida.

Com cada any el dia sense cotxes és per la majoria de ciutadans un dia més en que agafen el seu automòbil per desplaçar-se a la feina o allí on els calgui. Ja he comentat en més d'una ocasió el que en penso de la collonada aquesta del dia de. . . ., atès cada dia de l'any és el dia d'alguna cosa i molts d'ells passen totalment desapercebuts. Raonar perquè la gent fa cas omís al dia sense cotxe crec que gairebé no cal, simplement la gent cada vegada més nihilista no fa cas de consignes idiotes, fetes per idiotes que es pensen que nosaltres també som idiotes. 
Fuxeu-vos que el mateix que et ven el tabac et vol prohibir fumar i el mateix que gairebé t'obliga a comprar el cotxe et diu que no l'agafis que contamina, i casualment és el mateix que et ven el combustible contaminant que fa funcionar el cotxe. Estem doncs immers en la pura i cínica hipocresia, car si la ciutadania deixés de fumar i d'agafar el cotxe i per tant de comprar-ne, l'Estat se n'anava a la fallida en quatre dies. A que juguem doncs?

Ve a ser com la Cimera Mundial sobre els objectius del desenvolupament del  Mil·leni a la seu d'aquests ens empíricament inútil anomenat ONU a Nova Iork del 20 a 22 de septiembre d'enguany. Una manera com una altra de perdre el temps, una excusa per fer uns bons apats i anar-se-n de putes, que per aixó que es fan els Congressos, Cimeres  i aquestes reunions. Dels objectius que es varen marcar en la primera l'any 2000 a penes n'han complert cap, i el que s'ha fet és fruït de la pròpia inèrcia de qui ja lluita per aconseguir aquestes fites des de l'abnegació i l'anonimat, lluny d'aquests muntatges de cara a la galeria.
-

En la reunió d'enguany han tornat a sorgir les grans paraules. els grans propòsits de cara a eradicar la fam al món al 2015, però de moment la majoria de països ja han anunciat abans de la Conferèncioa qiue reduiran les seves ajudes al desenvoiupament degut a la crisi. A que juguen?, al teto suposo i els paisos del tercer món són els que s'ajupen, o simplement a fer el paripé i a practicar bonisme de boquilla, i mentrestant els problemes del tercer món continúen existint sense possibilitat real de solució a mig termini.

Hi ha un estudi Canadenc de fa anys que comptava els estòmacs a alimentar i el que produïem d'aliments, i n'hi havia per a tothom. Quin era el problema doncs? La logística. Semblaria fàcil doncs que en comptes d'enviar diners als països més necessitats s'invertissin en pagar aquesta logística que els permetria rebre aliments de primera necessitat, tot i que si possiblement aquesta logística s'emprés per previa compra, transportar a Occident els aliments i altres productes que aquests països produeixen, modificant les tarifes arancelarias i la sobreprotecció dels nostres mercats agrícoles, ajudariem encara més a solucionar el seu problema.

Però tots sabem que aixó no ho faràn, ningú els vol ni li convé ensenyar-los a pescar, és més fàcil i convé més donar algunes almoïnes i fer Conferències grandiloqüents de bona voluntat aparent que queden mly boniques a les portades dels diaris, però totalment inútils i d'un cinisme francament exasperant. 
-

L'any 2015 faràn a Nova Iork al Brasil que hi ha més ambient, la tercera Cimera Mundial sobre el desenvolupament i la lluita per eradicar la fam al tercer món, on constataràn que seràn on són ara i cínicament diràn que tot aixó s'arreglarà el 2020 i qui dia passa any empeny, ben menjats i ben cardats, aixó sí!.
-