Pere Pau Husson de Lapezaran un impressor d'origen napolità va obtenir els permisos governatius per publicar el Diario de Barcelona que estava redactat en castellà i era un tipus de diari oficial que en aquella època també publicaven notícies de caràcter no oficial.
La Vanguardia va ser fundada l'any 1881 i és editat pel Grupo Godó, propietat de Javier Godó, comte de Godó. És un dels dos rotatius amb més difusió a Catalunya i el diari català més venut a l'Estat espanyol. Tot i ser un diari en llengua castellana, publica cartes al director en llengua catalana. A La Vanguardia es varen prendre la feina d'escanejar tots els seus diaris del primer al de l'ùltim dia on podeu veure la portada de l'endemà o del dia en que vareu néixer. l'adreça és http://lavanguardia.es/hemeroteca.:
El diari de Barcelona es va deixar de publicar a finals dels 90 i l'any vinent farà 120 anys del primer exemplar de la Vanguardia que si no hi ha res de nou es continuarà publicant en castellà.
Deia J.V. Foix que Catalunya sería independent quan la Vanguardia s'edités en català, i en Brossa, mes pragmàtic deia que ho seria quan el Barça baixés a segona divisió. Doncs bé s'hauria d'avisar a Puigcercós, Carretero, Laporta i la resta de partits independentistes que la cosa pinta malament, atès les dues possibilitats son més que remotes. Bé a Puigcercós potser no caldria avisar-lo. Ho dic perquè a J.V. Foix i Brossa me'ls crec m'agradi o no el seu vaticini, i als altres, sincerament del primer a l'ùltim no me'ls crec, gens ni mica.
.jpg)
4 han dit.:
Bé, Foix i Brossa també tenien les seves ombres, eren un parell de vanitosos i de vegades deien 'boutades', el que passa és que la memòria idealitza. Precisament els escriptors són dels qui més deceben. La Vanguardia pot perfectament fer un 'altre' en català, com ha fet el Periòdico, si hi veies guany ho faria i més aviat seria a l'inrevés, quan Catalunya fos independent faria el diari en català, car ha estat sempre dels 'que manen' però amb grapa, cosa que explica el seu èxit persistent. La hemeroteca és una passada, llàstima que no en poguem tenir de més diaris, però sembla que el diner públic no es vol fer servir per coses tan útils, només cal veure com estan d'ancestrals els arxius.
Sobre el Barça i el futbol, també es deia molt sovint que amb la democràcia aniria de baixa el tema en general i més aviat ha estat a l'inrevés. Ja no faig cas de cap predicció, tampoc de les retrospectives.
Júlia, un dels problemes del coneixement global és que ni hi ha cap geni o mite que passi la prova del cotó, de tots en sabem la part fosca i coneixem també les zseves petites misèries. O sia que l'idealització s'ha acabat. Benvinguda al club dels esceptics.
Interesant tema ¡¡¡
La hemeroteca pública de “la Vanguardia” és una impagable contribució als que en agrada gratar una mica per la història dels darrers anys. Tan de bo d’altres fessin el mateix, i es podés divulgar molt del material d’hemeroteca i d’altres arxius que estàn fent-se malbé, empolsinant-se un dia rere l’altre.
La desaparició de “El Brusi” va ser una llàstima. Tanmateix quan Catalunya sigui independent – si es dóna aquesta eventualitat- potser ja no hi haurà premsa escrita, doncs aquesta és deficitària i tot serà “on line” o audiovisual, perf la qual cosa no crec que hi hagi “La Vanguardia” ni en català ni en castellà.
Publicar un comentario en la entrada