Aquesta foto és la del racó on em dedico al bloc, perdó, als blocs. El procés és més o menys cada dia el mateix, a primera hora del matí contesto els comentaris i correus que he rebut per la nit a Absurdidades y Collonades, després programo les noticias del dia, quatre o cinc a cada bloc a qual més estranya. M'oblido de l'ordinador fins després de la migdiada, contesto els correus i comentaris que hagi pogut rebre pel matí, visito els locs habituals tot i que reconec que sóc escadusser a l'hora de deixar comentaris, i programo per aquest ordre, els poemes i haikus de l'endemà, en català i en castellà, així com la fotografía de l'endemà per Instants. Pot semblar una esquizofrènia però tinc també una versió del bloc de fotografies en castellà. El motiu? no acabo de trobar la plantilla escaient per penjar les fotos i en el de castellà vaig fent provatures, tot i que curiosament rep més visites que el de català.
El tema a tractar al bloc personal tant en català com en castellà sovint ja el tinc al cap i sinó se m'acut res, llegeixo digitals a veure si se m'acut algun tema a tractar, i haig de dir que fins ara i des que vaig començar no he faltat cap dia, ans al contrari a vegades ja en tinc un de publicat o a punt i se m'acut parlar d'un altre tema i aquell dia en poden caure dos pel preu d'un, com és el cas d'avui, i aixó que es dia que es veu s'ha de fer vaga perqué quatre dropos així ho han decidit.
-
Després i amb la feina de l'endemà programada solc llegir una estona, o rellegir (1984 toca ara) i he tornat a reprendre el dibuix. M'ho prenc com una feina, com una obligació gairebè, i m'agrada, em permet desconnectar d'altres històries, explicar les meves, ensenyar tot el que he fet i faig, opinar del diví i l'humà, i en més d'una ocasió, en moments difícils, dedicar-me obstinadament als blocs m'ha salvat en certa manera la vida. Us en puc donar fe.
-
Després i amb la feina de l'endemà programada solc llegir una estona, o rellegir (1984 toca ara) i he tornat a reprendre el dibuix. M'ho prenc com una feina, com una obligació gairebè, i m'agrada, em permet desconnectar d'altres històries, explicar les meves, ensenyar tot el que he fet i faig, opinar del diví i l'humà, i en més d'una ocasió, en moments difícils, dedicar-me obstinadament als blocs m'ha salvat en certa manera la vida. Us en puc donar fe.
_
16 han dit.:
si, moltes vegades aquesta "obstinació" ens sostreu de més d'un perill :) Ets un home organitzat :)
Escriure i comentar de vegades ens treu de les nostres pròpies cabòries. Bon apunt i molt organitzat!
yo, todo a la inversa...pienso en catalán, contesto en cristiano, amo a lo dadaísta, quiero como un poseso, contesto como un cretino, amago como un trilero, pienso como un anarco, vivo como un avaro, regalo como un dispendido, bebo sin mesura...leo sin medida...¿ quien da más ? salut
No conozco tus blog en castellano, en español si este (tan español es el castellano como el catalán, notese la ironia)...Un saludo
Ho tens molt ben montat! Sense aquesta comunicabilitat dels blocs -ara que no hi ha cafès ni tertulians- se'ns faria molt difícil matar l'aranya i treure els fantasmes de dintre.
Molt ben expressat!.
Salut.
Si ens paguessin els escrits tindríem un bon raconet, hores d'ara. Tu encara més que no pas jo...
M'ha fet gràcia per veure el teu raconet blocaire.
Reconec que ets un home molt ben organitzat.
També reconec que el que visito més és aquest blog i l'última temporada "anoarra".
A vegades penso que em perdo altes joies que tens amagades en altres blocs.
Et proposo que facis la secció-post:
"el meu bloc del mes"
Si en tens dotze, un per cada mes de l'any.
Seria una manera de descobrir els teus altres universos.
Una salutació!
no et pensis Montse, només que tants blocs obliguen a organitzar-te, si els vls atendre a tots.
Kweilan, no deixa de ser una manera d'evadir-se, que a vegades es necesari.
Miquel, que t'has pres avui?
No se porqué Temujin pero en general en Catalunya cuando hablamos del español decimos el "castellà"
tens raó Ramón, tot i que aixó no deixa de ser UNA MICA ONÀNIC.
Com Isaac Assimov que deien cobraba a tant per paraula (T'ho diu un que s'ha empassat la trilogia de la fundación)
Gabriel, entre català i castellà en tinc 28 0 30 ja m'he perdut, pero t'agafo la idea, a partir del dia 1, o sia demà passat faré el blog del més.
Calma, calma, calma, la vida es més llarga del que la gent es pensa, i hi ha temps per tot. No cal córrer, però tampoc entretenir-se, cal ser diligent, amb pas ferm i decidit, sense preses i sense pauses que diuen els del país veí (que diuen alguns).
T'has empassat la trilogía de "la fundación"? quin mèrit noi! jo en vaig tenir més que suficient amb "Jo, robot". Llegeix "Ubik", d'en Philip K.Dick. O "Galapagos" d'en Kurt Vonnegut.
Francesc, gracias por decirme para venir aqui.
Si yo te contara lo que yo hago con mis blogues jajajajajajaja. Bueno te digo asi que levanto.
Abro el ordenador, veo los mails que llegaron, voy con el perro a la calle, regreso y antes de tomar el desayuno, echo una mirada a ver tus comentarios a mis comentarios. Hoy me lleve una alegria, ya lo sabes, no estaba a espera.
Mi cabeza siempre esta trabajando pensando en lo que voy a publicar en mis ya 6 blogues.
Ah! ahora estoy en el ordenador y estoy tomando el desayuno al mismo tiempo.
Cada uno con su locura jajajajaj
Publicar un comentario en la entrada