INDIFERÈNCIA VERS ETA I ELS SINDICATS

El pitjor que et pot passar a la vida és que no et facin cas, que et "ningunegin", i aixó per diferents motius els hi està passant a ETA i als Sindicats. La Banda terrorista porta ja tres manifests declarant la treva armada i ningú els hi fa cas, passen olímpicament d'ells, com si no existissin, potser perquè la posada en escena està ja molt vista i la representacio teatral és molt dolenta i en el fons perquè tot i la possibilitat de matar que sempre la tindràn, per el Govern i l'oposició és més fàcil tenir-los on els tenen que asseure's seriosament a parlar amb ells amb tot el que comporta de concessions per arribar a assolir la fi de la lluita armada.
-

I els sindicats estàn en una situació diferent però similar, ningú els i fa cas, perquè ningú, sap que ells tampoc els hi fan cas a ells, sabedors que els sindicas només es fan cas a ells mateixos i a la seva pervivència, i conscients que la vaga a terminis programada fa mesos pel 29 de setembre (abans se n'havien d'anar de vacances) te pinta de fluixejar i van bojos per incentivar al personal per no fer el ridícul i salvar almenys els mobles. Ja em veig a venir que els piquets "informatius" actuaran com un "Gurpegui" qualsevol a l'hora de convèncer a la gent que no vulgui fer vaga de les virtuts de fer-la, més que res per no perjudicar-se ells o el seu negoci o feina.

Dues faccions ben diferentes amb un nexe en comú, la seva llunyania amb la realitat fa que el Govern i la gent no se'ls prengui seriosament i actui vers ells amb total indiferència.