Tot i ser molt aficionat al fútbol, no en parlo gaire en aquest bloc, on molts dels qui us hi passeu no en sou pas gens d'aficionats (rars també). Que no agradi a les senyores té la seva lògica, pragmàtiques com són i pràctiques, no solen perdre el temps en bajanades infantils dels homes com la F-1, les motos o el mateix futbol, o "fumbol" com diria el President de la Federació Espanyola de Pilota peu Don Angel Maria Villar, bilbaí i exjugador de l'Atlètic de Bilbao.
-
I aquí és on volia anar a parar. Deia Bernd Schuster quan era jugador, que anar a jugar a San Mamés era com anar a la guerra, i no deixava de tenir raó. En aquest camp Villar li va etzibar un cop de puny a la cara a Joahn Cruifjj, Schuster i Maradona varen sortir d'allí lesionats greument i ahir va anar del canto d'un euro que no ens lesionen de gravetat Iniesta, a qui el selecte i entés públic basc xiulava cada vegada que tocaba la pilota i el van acomiadar per primera vegada aquesta temporada amb una enorme i i justa xiulada, a no ser que ho fessin per no haver-se deixar trencarel turmell.
-
A banda Gurpegui és un jugador que deu ser cosí germà de l'arbitre, del d'ahir i del que li toca cada diumenge. Es tracta d'un jugador que es passa el partit donant potades i incomprensiblement veu molt poques targetes i com ell n'hi ha uns quants. Fa molts anys en Kubala va fer una pel·lícula que és deia once pares de botas, i el meu oncle recordo que referint-se al Bilbao, els i deia once pares de bestias, i no anava errat. En part per la impotència i en part perquè han de suplir amb la força i la duresa la manca de capacitat de jugar al futbol. Com als anglesos que varen inventar el fútbol però es varen oblidar de com s'hi jugava de seguida sense ser capaços d'evolucionar, als del Bilbao els hi passa el mateix.
Més que la Catedral, San Mamés s'hauria de dir El Corral, fins i tot el nom seria més adient pel seu públic.
23 han dit.:
Espero que tothom sigui tan crític, aquí tenim un estrany respecte sacralitzat i admiratiu per tot allò que ve del País Basc.
Ay, que tiempos aquellos en los que las nacionalidades historicas se apreciaban entre ellas!!
Ja ho deien els comentaristes de la TV3: gairebé li trenquen la cama al Iniesta, el bufa-llaunes expulsa l’agressor i el públic es dedica a xiular a la víctima. Ja quan el Goiko li va anar a trencar la cama al Maradona i ho va aconseguir, vaig tenir una discussió amb uns bascos coneguts meus, doncs mantenien que, malgrat tot, el tal Goiko era un molt bon nano, i que pel sol fet se ser-ho, no es mereixia la desproporcionada sanció que li havien posat. Tot i que m’agrada el futbol, estic d’acord amb els que diuen que és el sac dels despropòsits i el pa i circ per oblidar els problemes reals de la societat.
Salut.
Jo no Júlia, és un mon a part amb llums i ombres com tots i tenen el que tenen gracies als pistolers d'ETA.
Jo no Júlia, és un mon a part amb llums i ombres com tots i tenen el que tenen gracies als pistolers d'ETA.
Pepe, los vascos siempre nos han dado por el saco, ellos son primero ellos y después ellos. Úna espècie de CIu però en Vasco o vascuence que diria Temujin. ¿Quien ha aprobado los presupuestops generales del Estado?
Ramon, es que no en saben més, patadón y tentetieso FC. és el seu lema. Només que els qui de fet mai havien estat lleons, ara s'han transformat en ases que donen potades i poca cosa més.
Mi respetado F, Puigcarbó. : A mí me gusta el "furbo". he decirte (y no me gustaría sirviera después como arma arrojadiza ni tan siquiera para que se sacaran conjeturas erroneas", que desde hace 42 años soy socio perico. No escribo de futbol nunca en el blog. El futbol separa más que une. Bien que hubiera debido hacer una excepción. Poner y glosar la figura del Sr Iniesta. Aquel que prefirió dedicar el gol de su vida a un amigo (por el hecho de ser un desaparecido amigo), prescindiendo y por este órden, de : madre, padre, novia, federación, entrenador, y el que dirán de los seguidors blaugranes al dedicárselo a un integrante del equipo rival. Emocionó a propios y extraños. Nadie dijo nada en el club donde presta sus servicios. Calló la Federación. Juntó sentientos de gratitud de todos los espanyolistes y ayudó a recordarnos que la amistad es más poderosa que el odio. Por lo demás, bien por el bloc. Me gusta e incluso hay ciertos comentarios que me hacen sonreir. Ya se que esto no es una emisora de pedir música, pero me gusta el jazz (no me disgusta la clásica), pero algo de peterson, basie, dudley more...en fin (por pedir que no quede)...salut i per moly anys jugeu tan bé....Miquel
Bon dia Francesc, què tal tot, com va la vida?
Ho sento per la desconnexió total, pel desproporcionat temps que fa que no et dic res de res. Però no pateixis, ara ja sóc aquí de nou, amb nou blog com no podia ser d'altre manera. Et llegiré molt més sovint, quedaràs parat. Salut, i ja saps, si has de venir a Vic, m'avises el dia avans i quedem per esmorzar o dinar i la fem petar una mica, amb cigaló o no.
Ens diem alguna cosa.
Una abraçada Francesc.
Fgt
Per cert, el meu blog es definitiu. Si t'interessa ja el pots enllaçar.
Miquel si fa 42 anys que ets perico, ja t'has guanyat el cel i el jubileu, perquè has patit molt. Saps, curiosament he estat més vegades a Sarrià que al nou Camp (de petit)m, de fet he estat cinjc vegades al nou camp i sis a Sarrià, la manigua que li deia en Castanys, pero aixó no li ho diguis a ningú, és molt complicat d'explicar i justificar per un culer.
Ostres Ferràn! ben retornar qual fill prodig. Ja eig que esàs bé i suposo que encara a la Tralla, però no m'has deixa't l'enllaç del nou blog, entro al perfil a veure si em surt.
una abraçada.
després l'enllaçare, Ara, Ferran, dir que aquest blog teu és el definitiu és com ditr que jo canviaré mai aquesta plantilla, que ja ens coneixem.
Salut
Miquel -i companyia- a la zona d'on era el meu pare, la garrotxa profunda, hi havia molta gent de l'Espanyol i molts capellans entre els quals un oncle meu en pau descansi. Curiosament he comprovat que es dona en zones antigament carlines.
Jo dic que sóc de l'Espanyol per amor familiar -i per portar la contrària al marit, que sempre té morbo-, ho era el meu pare, el meu germà i un llarg etcètera encara que el futbol a mi ni fu ni fa, més aviat fu.
Sobre els bascos, no vull generalitzar, que sempre es pot ser injust i conec gent molt maca d'allà però pel que fa a la política aquí sempre hem patit del complex de no tenir 'allò que tenen'. La veritat m'estimo més la covardia prudent, en general.
Fa anys molts clubs, inclòs el Barça, tenien molts jugadors estrangers i els d'allà no. Ara tot ha canviat molt.
Jejeje, tens raó Francesc, tens tota la raó... però m'ho he proposat.
Per cert, saps com treure la barra de dalt, la que hi diu: compartir, informar sobre mal uso siguiente blog>> crear un blog i acceder?
La lletre es llegeix bé?
JÚLIA : Té fàcil explicació. Durant el decenni 40/50, les expedicions de l'Espanyol per a la pretemporada es feien a la zona de la Garrotxa. Això donava vida a les poblacions de Vic, Olot, Manlleu, Taradell i fins i tot Gurb...Eren dos mesos esperats per les gents dels pobles perquè d'una o una altra forma passava a ser part dels pocs entreteniments i, generava ingressos, que si no eren molts, si eren benvinguts. A partir d'aquest detall, es van començar a crear penyes i simpatitzants. Se de bon segur que en aquella zona de Girona, hi ha molts més seguidors (en percentatge) de blancs i blaus, que no de blaugranes. No hi ha més secret que est. Sobre el dels carlistes, és ben curiós. Una abraçada a tots. Miquel
He sentit a parlar d’una versió de l’origen del nom del RCD Espanyol: Diuen que prové de quan la seva fundació per part d’uns quants esportistes i promotors, alguns d’ells de l’estament militar, i li van posar aquest nom per diferenciar-lo del Barça, que l’havia fundat un suís i una dotzena de components de la comunitat estrangera, molts d’ells britànics. Aquells eren temps en que els que el que fundaven un club era per practicar “ells” l’esport, el del “més que un club” i tota la pesca va venir tot molt més tard, quan la gent es va anar aficionant a seguir un equip i en Primo de Rivera va tancar el Barça quan es va xiular l’himne nacional a Les Corts...
Els pericos eren els espanyols i els altres els estrangers...E si non é vero é ben trobato, no?
Hi ha moltes teories i interpretacions. Sobre els capellans, quan es va morir el meu oncle, molt gran, l'Espanyol anava molt malament i vaig poder sentir a l'enterrament una colla de mossèns grandets que comentaven, amb ironia 'potser mossèn Llorenç des del cel hi farà alguna cosa'. El Llorenç era el meu oncle... De moment no sé si se n'ha sortit, he, he.
També hi havia qui pensava que el Barça era dels 'pijos' i l'¡Espanyol de les classes més 'populars'. Ara això d'Espanyol va de baixa, al Teatre Espanyol me l'han batejat com Artèria Paral·lel, en lloc de recuperar el nom original després de tants canvis. Vivir para ver.
Miquel, Dudley Moore no era el actor de "10"? Creo recordar que iba mas con el Bolero de Ravel que con el jazz.
Francesc, has leido "El hombre solo", de Bernardo Atxaga?
JÚLIA : entre els meus amics (tinc pocs, no més de dos), està un dels néts fundadors de l'Espanyol. Paco Brú. Es va fundar en la Facultat de Farmàcia, als 6 mesos d'haver-se fundat el Barça. El nom va ser Societat Espanyola de Football. Els membres solament havien de ser de l'estat espanyol, en contraposició de l'equip que ho havien fundat un suís, dos anglesos, i un irlandès. El motiu que hagin tant religiosos seguidors de l'espanyol té també una explicació, Gamper era protestant, branca Zuinglio, com *sabeís es va suïcidar, això no estava ben vist fa 110 anys i la religió catòlica també es va aprofitar d'aquest motiu. Tot això a grans trets.
PEPE : cerca en el *youtube el tema de Dudley Moore "The more i see you"...d'allò més bell que hauràs pogut escoltar...salut
Té raó en Miquel a la plana de Vic hi ha molt perico.
Ja n'he perdut una mica entre tants pericos i en Pepe, pero Dudley Moore era el de 1o amb la Bo Derek, i el bolero de Ravel, tot i que els qui tenim una edat recoprdarem el Bolero de Ravel de Cantinflas, i els qui ens agrada el jazz de per Jacques Loussier.
Jacques Loussier used to play Bach. "Often Bach", susurro alguien en su lecho de muerte, y le tocaron La Barcarola de Les Contes de Hoffman de Offenbach, lo cual acelero el transito.
Miquel, encuentro diversas versiones del "Cuanto mas te veo" -dejo esta de Sarah Vaughan como muestra- pero ninguna de Dudley Moore. Enlaza, por favor.
Publicar un comentario en la entrada