NOSALTRES ELS CATALANS

En el llibre de Victor Alexandre 'Nosaltres els Catalans' que m'he llegit amb un cert retard, i on parla amb una serie de persones de l'avenir del País, la senyora Patricia Gabancho entre altres coses diu: “la meva predicció és que s’independitzarà Escòcia, ho farà després el País Basc aprofitant l’escletxa i, quan Catalunya s’ho estigui rumiant i donant-hi voltes, Europa tancarà la porta. Ens quedarem a dintre i ens fotran de debò. Ens destruiran. Si Catalunya es queda dintre d’Espanya, desapareix.” Gabancho afirma també que “ens diuen que la cultura catalana és identitària. I l’espanyola, què és? Diuen que gastem diners en coses identitàries, però ¿sap la gent quin pressupost remena l’Institut Cervantes? Doncs equival al 50% de tot el pressupost de cultura de la Generalitat! Ja pots comptar quants diners gasta el Ministeri en cultura espanyola.”

.

Es nota que la senyora Gabancho ve de fora tot i que porta molt de temps aquí, atès no s’ha adonat que Catalunya ja ha desaparegut de facto, mentre la seva cultura agonitza i no és ja gran cosa més que una entelèquia, entre altres questions per els governs anteriors talment com l'actual no s'hi han interessat mai gaire, i el que s'està fent és amb més esforç que reconeixement, sempre des del món privat.

L’ús social del català comença a ser ja anecdòtic i la gent mira qualsevol tele menys TV3. En deu anys en que canviïn de barri els que només veuen TV3 i escolten Catradio (els Ximelis) aixó s’en va en orris. 

I com no hi ha res a fer, ni queda gaire personal per defensar-ho, no cal encaboriar-s’hi, les coses són com són i no com voldriem que fossin, i negar aquesta evidencia és no voler acceptar una realitat palesada dia a dia. El mal ja està fet i l'evidència que qualsevol persona a Catalunya por moure's en castellà sense cap problema, és la sentencia de mort definitiva, màxime quan els altres cada vegada estàn més envalentonats, car aquí hem passat d'una generació de gent ja gran que molts d'ells varen fer l'esforç de parlar el català, a les següents que tot i haver fet l'ensenyament en català no l'usen per a res i parlen sistemàticament ern castellà. I aixó que el President del País l'està aprenent (tard però amb prou profít), però no cal Sr. Montilla, ja no cal. Ja és tard.
Crec que erra també la Senyora Gabancho quan diu que el País basc assolirà la independència. Ja li asseguro jo que no, amb referèndum o sense, poc coneix als veïns de Madrid i als Bascs la Sra. Gabancho. Ni els seus ulls ni els meus, ni els del meus nets ho veuran. Possiblement, els meus nets i els de la seva generació no entendran del que estem parlant ara, de nacions, estats, llengües, tot conceptes decimonònics que espero en trenta o quaranta anys, es vegin superats per la modernitat i la lògica del sentit comú, tot i que sap greu renunciar a la llengua i la cultura del teu país, no dic la identitat atès aixó ja és més eteri i intangible, però desapareixerà engolit per la persistència del castellà, i en certa manera tot això de les pàtries i les banderes passarà a segon terme dins una sola Europa si tothom es capaç de creure en ella.

Espanya es una unitat de destí en lo irracional i concedir la possibilitat de independència al País Basc o a Catalunya no entra en els seus esquemes mentals, atès seria una decisió racional. Que hi farem, venen temps nous i haurem de viure d’una altre manera i juntament amb altres cultures, o tal i com està tot plegat, potser hauria d’haver escrit: sobreviure.