Com passa amb totes les coses del comportament humà, hi ha un moment en que, com a societat hem de plantejar-nos canviar radicalment el nostre estil de vida. De fet el que no podem es continuar mantenint els esquemes actuals, el temps de les vaques grasses, petroli i menjar barat, s'ha acabat i ja no tornarà, per tant una sèrie de comportaments que fins ara havíem adoptat alegrement ja no podran ser. De fet ja no havien d'haver set, aquí hem volgut jugar als nous rics despreocupats, viatgers compulsius de ón més lluny millor, estiuejants d'allí on sigui, amb dos cotxes per família, o més i quan més grans millor. Ha estat una malbaratament de recursos inútil i i ara no tindrem més remei que retornar a l'origen, allí on érem abans de pensar-nos que érem rics i civilitzats. No vol dir que hàgim de anar a peu arreu, ni menjar només gra i verdures, però si que s’hauran de reconsiderar seriosament una sèrie de comportaments abandonats.
D'alguns d'ells en voldria parlar:
1.- No he entès mai una persona que té el cotxe tota la setmana tancat al garatge o al carrer per agafar-lo el cap de setmana o nomes el diumenge, li surt molt més a compte llogar-ne un cada setmana i s'estalvia, assegurança, manteniment, imposts, garatge, etc, etc.
2.- Segueixo veient a primera hora del matí cotxe i persona, quan ja seria hora de posar-se d'acord i més ara que hi ha tants polígons per anar en un sol cotxe quatre o cinc persones a treballar, al cap i a la fi a altres llocs d'Europa prou ho fan.
3.- Hi ha una activitat per a molts desconeguda que se’n diu caminar, vol dir que si ha d'anar d'una distància a altra de quinze o vint minuts a peu, no cal agafar el cotxe per aparcar-lo malament i destorbant, s'hi pot anar a peu o en bicicleta, que és com em moc per Sabadell, i de passada és fa una mica d'exercici que diuen és bo..
4.- No podem menjar de tot, tot l'any, aixó ens ho hem de treure del cap, no en fa pas gaire d'aquesta historia, fins fa poc la fruita es menjava del temps (així feia l’olor que feia), però aixó de menjar cireres el més de gener no pot ser. En conjunt vol dir que no hem entès res, que no hem sabut adaptar-nos a la avantatges que teníem i en molts aspectes estem ancorats en els esquemes de finals del segle passat.
5.- És un disbarat els tràilers i tràilers que circulen cada dia per carreteres i autopistes quan tenim un mitjà de transport ràpid, no contaminant i més econòmic que es diu tren, i aquest tren tan blasmat gràcies a la ineficiencia del Ministeri de Foment, és el futur, no els tràilers, l’avió o l’automòbil, és el tren, aixó és el futur i encara hi som a temps, però no s'hi val a badar.
El títol del comentari parla de sobrietat, no d'austeritat que és paraula massa severa. Sobrietat vol dir viure amb mesura sense estar-se de res important, però d'una manera senzilla, sòbria com diu el significat de la pròpia paraula. Tenim el problema que hem viscut com nens malcriats per sobre de les nostres possibilitats massa temps i potser ja és arribada l’hora de créixer i ser una mica responsables, i és en moments de crisi quan s'ha de començar a actuar, o aixó o baixarem del núvols de cop i la patacada serà forta. De fet, si els qui llegiu aquest comentari fessiu una llista de les coses de les que us podrieu estar al cap del més, coses que no són realment necessàries per viure, us endurieu una sorpresa.
El títol del comentari parla de sobrietat, no d'austeritat que és paraula massa severa. Sobrietat vol dir viure amb mesura sense estar-se de res important, però d'una manera senzilla, sòbria com diu el significat de la pròpia paraula. Tenim el problema que hem viscut com nens malcriats per sobre de les nostres possibilitats massa temps i potser ja és arribada l’hora de créixer i ser una mica responsables, i és en moments de crisi quan s'ha de començar a actuar, o aixó o baixarem del núvols de cop i la patacada serà forta. De fet, si els qui llegiu aquest comentari fessiu una llista de les coses de les que us podrieu estar al cap del més, coses que no són realment necessàries per viure, us endurieu una sorpresa.
8 han dit.:
Es dona una contradicció curiosa: Això que dius fa temps que se'n diu sostenibilitat, i ja era evident abans de la crisi. Però ara ens diuen que si no creixem a un ritme superior al 2,5% no es produeix ocupació. Dit d'un altre manera: el model actual no s'aguanta per enlloc, però no n'hi ha cap més.
La roda del consum és el motor d’aquest món en el que vivim. La contradicció de la que parla en Brian és una realitat: podem estar-nos de moltes coses i ser sobris i així parem el sistema. A hores d’ara, la majoria es creu ser d’una classe social superior a la real –de fet ja no es parla de classes socials diferents ni de lluita de ídem- i l’aterrada pot ser molt traumàtica, fins el punt que porti aquesta classe mitja irreal a adoptar solucions polítiques radicals a curt termini, cercant culpables aliens, de l’estil dels del PP de Badalona o pitjors.
Brian i Ramón: es pot creixer consumint menys, el que s'ha de resituar es la oferta, no la demanda, s'ha de produir més i exportar més, que alguna cosa ja s'està fent, i sobre tot s'ha de ser més productiu, de ser-ho es fabrica més, millor i a menor cost, i entren en una dinámica de nou consum més lent pero consum al cap i a la fi. L'important és que un senyor es canvii el cotxe, no el tipus de cotxe.
Un cas de follia: A bombo i plateret van inaugurar la nova planta de la Coca-cola a Montmeló..., on es fabrica un beuratge que s'exporta al Marroc i a Algèria! Gastant aigua d'aquí i embussant les carreteres amb trailers fins el port... Al Marroc no en sabrien de fer Coca-cola, no!
Passo sovint per aquesta planta Girbén, que si no vaig errat va representar uns ingressos de 500 milions de pessetes per l'Ajuntament. Quan ens diu el Conseller Baltasar de torn que som uns malbarators, que hem d'estalviar aigua, compte amb l'aixeta, no banyar-se etc etc, obliden l'aigua QUE ES COSUMEIX PER ELABORAR REFRESCS, o la que s'envasa al Montseny, d'on baixa un trailer rere l'altre carregat d'ampolles de Font Vella o similars.
Si l'aigua de l'aixeta fos con cal, no caldria comprar-ne d'envasada i consumir la quantitat de plàstic que de rebot es consumeix.
Passo sovint per aquesta planta Girbén, que si no vaig errat va representar uns ingressos de 500 milions de pessetes per l'Ajuntament. Quan ens diu el Conseller Baltasar de torn que som uns malbarators, que hem d'estalviar aigua, compte amb l'aixeta, no banyar-se etc etc, obliden l'aigua QUE ES COSUMEIX PER ELABORAR REFRESCS, o la que s'envasa al Montseny, d'on baixa un trailer rere l'altre carregat d'ampolles de Font Vella o similars.
Si l'aigua de l'aixeta fos con cal, no caldria comprar-ne d'envasada i consumir la quantitat de plàstic que de rebot es consumeix.
Qualsevol que tingui un mínim matemàtic serà capaç de veure que la piràmide de creixement continu que genera el nostre sistema econòmic és inviable. Tot i així, seguim fent.
Sovint crec que l'home pot ser intel·ligent com a individu, però com a espècie està clar que és un imbécil integral. Ens ho hauríem de fer mirar.
aquest creixement desaforat no duu al benestar, duu a la ruïna. Hem tocat sostre, per tant hem de crèixer menys perquè puguin creixer els altres.
Publicar un comentario en la entrada