Vaig veure ahir a la tarda un documental al Canal +, de factura Francesa que al païs veí el va emetre el canal públic France 2, el documetal amb el títol de "el joc de la mort" és un fals reality show on els participants obeeixen les consignes de torturar a un altre concursant amb una descàrrega elèctrica que comença a 20 volts i acaba a 400, fins que l'home sembla morir.
El joc consisteix en un actor (el concursant no ho sap) que es tancat en una espècie de cabina, amanillat i lligat en una cadira, el concursant (que no el veu) li fa preguntes i si l'altre erra, li deixa anar la descàrrega que va augmentant de potència a mida que avança el concurs. A 80 volts els concursants sistemàticament emeten un riure nerviós, però a partir d'aqui, l'actor que hi ha dins la cabina comença a cridar en rebre la suposada descàrrega, demanant-li al concursant que s'aturi, que no pot suportar més el dolor. La reacció dels concursants és terrible, segueixen amb les seves descàrregues, atiats per la presentadora (que per cert es podia haver fet el bigoti), que els incita a seguir. Només vuit - em sembla - s'aturen en un moment determinat i abandonen el joc, la resta arriben fins al final.
De fet, el programa recrea una nova versió del famós experiment realitzat pel professor de la universitat nord-americana de Yale Stanley Milgram, amb el qual va investigar en els anys 60 com les persones corrents són capaços d'obeir a l'autoritat -en aquell cas, científica- i complir ordres que van contra la seva moral.
Una experiència gestada arran del judici contra Adolf Eichmann, en què aquest dirigent nazi justificava la seva participació en crims de guerra perquè complia ordres que emanaven dels seus superiors, un argument que ja havien utilitzat altres alts responsables del règim d'Adolf Hitler.En l'experiment de Milgram, el 62% dels ciutadans varen arribar fins al final.
De fet, el programa recrea una nova versió del famós experiment realitzat pel professor de la universitat nord-americana de Yale Stanley Milgram, amb el qual va investigar en els anys 60 com les persones corrents són capaços d'obeir a l'autoritat -en aquell cas, científica- i complir ordres que van contra la seva moral.
Una experiència gestada arran del judici contra Adolf Eichmann, en què aquest dirigent nazi justificava la seva participació en crims de guerra perquè complia ordres que emanaven dels seus superiors, un argument que ja havien utilitzat altres alts responsables del règim d'Adolf Hitler.En l'experiment de Milgram, el 62% dels ciutadans varen arribar fins al final.
"Le Jeu de la Mort" ("El joc de la mort"), és una crítica al poder de la televisió sobre la societat, cosa que els productors del documental van voler explicar a través d'aquest reality que incitava els participants a torturar-ne a un altre amb la finalitat de quedar-se amb el premi més gran.
És un documental - de moment - tot arribarà, és questió de temps que no es dugui a la pràctica en alguna televisió algún programa en aquesta línia. De fet, hi havia una pel·lícula fa anys que anava una mica per aci, en aquell cas era la caça de l'home pels concursants fins matar-lo, crec la feia Swcharzenegger.
"La televisió és poder. Ho sabem, però només en teoria. Em preguntava si és tan potent com per transformar als concursants en potencials botxins ", va explicar el productor del documental Christophe Nick. Doncs si! Sr. Nick, ja he vist al seu documental que si, que la tele els transforma en botxins reals, i no tan sols potencials.
*

6 han dit.:
Crec que la realitat ha superat les pessimistes fantasies de futur de l’Orwell del “1984” i de l’Aldous Huxley de “Un món perfecte”. Només em faltava saber que els de Tele5 fan parlar famosos/es difunts via “medium”per arrodonir-ho.
Salut.
Ramón: no ho he vist això de Tele 5, però n'he sentit a parlar. I el que ens queda encara per veure, o per mal veure.
Havia sentit parlar d'aquest experiment/documental tant bèstia. Ara, no se si m'han agafat ganes de veure'l o de només llegir les conclusions.
SAPS QUE PASSA, QUE ESTÁ MOLT MAL FET, es veu antic, ranci. No se de quin any es - no ho he mirat - però no es gens bestia de la manera que esta fet, la idea si que és bestia-
Vivim en un món sense ètica. La tortura està penada internacionalmnet. Promoure valors tan poc ètics, que ataquen frontalment els Drets Humans em sembla terrible. Sigui fals documental o el que sigui. Aviat arribarà la versió no-falsa. Temps al temps.
La televisió s'està convertint en el pa i circ dels nostres dies. Sang i fetge per tenir la plebs distreta. Res de substancia, no fos cas que se'ns tornin intel·ligents.
Publicar un comentario en la entrada