Òbviament doncs, aquest ciutadà, d'entrada està saturat d'informació, que és incapaç de païr, analitzar i racionalitzar, bàsicament perquè l'únic que rep en el cas dels tres mitjans informatius esmentats, és saturació i desinformació.
Hi ha molt poc anàlisi al seu abast i a més, sempre amb el dubte de a quins interessos serveix l'analista, per més honest que sobre el paper pugui semblar.
La proliferació de noticies gairebé negatives, els constant anar i venir de sigles, incomprensibles en més d'un o més casos. El degoteig de declaracions i contra declaracions, la quantitat de inexactituds que constantment escolta quan toquen un tema que ell més o menys coneix, etc. etc. Aleshores, el ciutadà vol arribar a tot arreu, pretén ajudar a tothom, no te veu per opinar o replicar - el temps es escàs pels oients a ràdios i diaris - i és va enrocant en si mateix, fins arribar a l'estat d'angoixa que us deia en principi. O bé, i encara és pitjor o més preocupant, pot arribar a caure en un estat de total i absoluta indiferència.
-
No pretenc criminalitzar els medis, entre d'altres coses per que ja ho fan ells tots sols, però si és cert que una mateixa noticia, te un abast i un tractament molt diferent segons el mitjà que la difon. Aixó si la arriba a difondre. No cal - suposo - que em prengui la molèstia de donar-vos exemples pràctics. Demà mateix, compreu tres o quatre diaris, escolteu les noticies del mateix número de ràdios i veieu els Telenoticies d'unes quantes cadenes, i observareu la magnitud del fenomen. No pots refiar-te tampoc d'Internet, que en algun moment algun il·lús va pensar que era l'ùnic reducte de llibertat, tot i que si és cert que és potser el que més si assembla, però no oblidem que de moment encara estem en l'època del Salvatge Oest, tot i que també estàn començant a intentar controlar-lo els Governs democràtics, dels altres ja no en parlem.
El Ministeri de la veritat funciona cada vegada millor fins al punt que som incapaços de saber amb certessa la veritat sobre qualsevol fet, tan si és proper com llunyà, és la consagració de l'estat de la desinformació quan semblava que amb els mitjans de que disposem, hauriem d'estar més ben inforats que mai en la història de la humanitat. Doncs no es així! continuem sense saber amb certessa res del que passa al nostre voltant.
-
El Ministeri de la veritat funciona cada vegada millor fins al punt que som incapaços de saber amb certessa la veritat sobre qualsevol fet, tan si és proper com llunyà, és la consagració de l'estat de la desinformació quan semblava que amb els mitjans de que disposem, hauriem d'estar més ben inforats que mai en la història de la humanitat. Doncs no es així! continuem sense saber amb certessa res del que passa al nostre voltant.
-
6 han dit.:
Vet aquí el gran repte del ciutadans del nou segle: aprendre a destriar el gra de la palla i a ser crítics.
Un exercici interesant és el següent; exercici posat en pràctica i contrarestat per diferents dels meus amics:
Si no és té son i a mitjanit s'ha d'anar a dormir no hi ha millor remei que posar el 3/24.(o algún canal similar) Repeteixen les mateixes notícies fins avorrir-te i al final ja no saps que és notícia. L'avorriment provoca un cansament immediat que al desvetllar-te et provoca una estranya sensació de "dejà-vú" que no saps si són les 23h, les 24h o la 01.00h."
Conclusió: a certes hores la informació/desinformació repetida fins a l'avorriment provoca somnolència.
Està comprovat.
No cal recepta mèdica.
No cal consultar-ho al farmacèutic.
I que jo sàpiga encara no provoca efectes secundaris.
Des de que el primer homínid va descobrir que amb una pedra esmolada es podia tallar la carn de la caça, que va sortir-ne un altre que va pensar que també aniria bé per seccionar la jugular del veí. Amb els mitjans d’informació i la cibernètica també es dona aquesta dualitat: és una constant en el temps.
Jo a la premsa escrita, segueixo uns pocs comentaristes de la “meva confiança”: el Joan Barril de “El Periódico”, pel seu seny , el Gregorio Morán dels dissabtes de “La Vanguardia”, que és un asturià molt cabrejat i sovint coincideixo amb el que diu, el López Burniol, d’una altra fusta política, però que em sembla honest i és un excel•lent jurista, i el Monzó i la Rahola, per riure una estona, la qual cosa no vol dir que tots plegats no me la estiguin endinyant de cavall estant...
Per algun misteriòs motiu, televisió i xarxa tenen un gran prestigi i s'acostuma a engolir el seu missatge sense posar-hi filtres. Gran perill.
La desinformació de la informació. Ocultar la veritat entre mil mentides, en un exercici triler. M'agrada aquesta imatge del FarWest Online.
Gabriel, Huxlex ya ja avisar que la saturació de informació faria QUE LA GENT ESTÉS MÉS DESINFORMADA QUE MAI, que o calia ni tan sols manipular-la com avisava Orwell, tot i que es fà, i és cert, el 3/24es horrorós, veient-ne un quart dhora ja has vist tot el dia, llevat que en passi alguna de molt grossa.
Coincidiría amb la teva llista Ramón, llevat de la Rahola quan parla d'Israel i Palestina, i del Monzó en el sentit que sempre n'he esperat molt més que el seu 3enginy i el saber treure-li punta al llapis a qualsevol noticia menor. Monzó crec ens segueix devent una gran novel·la. Afegiria a la llista de coses menors pero assenyades JOSEP MARIA ESPINÀS
Joan Goebbels ja va deixar inventada la informació desinformada, la resta en són deixebles, amb les mans netes de sang, aixó si!
Publicar un comentario en la entrada