NO HI HA RES A FER SENYOR!

fet per: Francesc Puigcarbó a miércoles - 20.10.10

Aquest acudit de José Ramön Mora de fa tres o quatre dies reflecteix molt bé la situació. Mentre a Grecia va haver-hi seriosos aldarllus i una protesta generalitzada contra les mesures económiques del Govern que congelaba pensions i sous de funcionaris, i a França sembla que el tixtxarel·lo d'en Sarkozy té una rotunda contestació de totes les classes socials més els estudiants per l'aplicació de mesures similars, que ens retorna a l'esperit de revolta i lluita del maig del 68, aquí ho varem despatxar amb una teórica vaga general que de fet ningú volia i que es va quedar només en el gest del no res perquè ni Govern ni sindicats quedessin malament a la foto.

Jo no sé qe carall ens passa com a societat, que estem com dirien en espanyol "amuermados" o que dins el caos i el desori priva més els salvis qui pugui i els demés que es fotin, perqué si no fos pel 20% d'economía submergida i remendos varis com reconeixia el Ministre - perdó - l'exministre Corbacho, més la solidartat familiar, la situació seria realment insostenible.

Succeeix que els qui van bé, van bé, i els que no es foten, però ningú planta cara ni posa el que s'hi ha de posar davant l'abús d'un poder que ha perdut el nord, el sud l'est i l'oest. Potser perquè en el fons, sabem, que fem el que fem no servirà de res, que aixó de la economia ja no depén del Govern de l'Estat i menys encara del de la región catalana com diuen els de l'ABC. Que s'han vist reduits l'un i l'altre a meres gestories com afirma Carretero. Cony! unes gestories que ens costen molt cares, que no solucionen res.i no serveixen per a res. I és que una Gestoria principal i disset gestorietes són un cost insostenible, diguem-ho clarament.

Tornant al tema de la manca de reacció, de la passivitat del personal davant les retallades que s'estàn fent a funcionaris i pensionistes, suposo que la percepció que no hi ha res a fer, que per més aldarulls que hi hagin hagut a Grecia i hi hagin a França, la maquinaria estatal d'ambdós països no farà marcha enrere, entre altres coses perquè no pot, i al final, las subprime, la bombolla de totxo i les veleïtats dels aprenenents de Bancaris les acabarem pagant els de sempre. I aixó és tan vell que no cal ni recordar-ho. Ja ho deia la iaia de Cioran quan aquest va entrar en un velatori a una casa: No hi ha res a fer senyor, no hi ha res a fer, o com diuen els veïns "agua y ajo", o sia " a aguantarse y a joderse".

5 han dit.:

Alberich dijo...: Ja fa dies que ens ho estan dient: els culpables som nosaltres, els funcionaris, els treballadors deslocalitzats, els jubilats...No es que tinguem atur: tenim perceptors de prestacions insostenibles. I això ho diuen gent que han posat a dit un fotimer de càrrecs de confiança; han abdicat de sostenir certs serveis públics, privatitzant-los, els gestors dels quals, amics i coneguts seus, tenen sous milionaris; s’han tapat els ulls davant de la evidència de les defraudacions de especuladors i els han aixecat altars i ofert canongies; han donat suport a entitats bancàries que no fan cap mena de servei públic que no sigui el d’inflar les butxaques dels seus directius i accionistes i afavorir interessos obscurs i especulatius, oblidant el seu paper de motor de la economia de mercat i de suport a les iniciatives dels professionals...Però, no ho oblidem: la culpa la tenim nosaltres i si algú s’ha d’estrènyer el cinturó, haurem de ser nosaltres, que hem estirat més el braç que la màniga. I molta gent ho té gravat en el inconscient, com allò del sentiment de culpa del pecat original de la tradició religiosa.; 20 octubre, 2010
F.Puigcarbó dijo...: Ja m'ho semblava que era culpa nostra, m'has obert els ulls. Es que som uns malbaratadors que anem una setmana o quinze dies de vacances i teniom un cotxe. No tenim cura.; 20 octubre, 2010
Temujin dijo...: Esto de los servicios minimos, el derecho a trabajar y algunas estupideces más que se negociaron entre los subsidiados y los que les pagaban son la causa de los fracasos. Cuando se hace una huelga, se hace y no trabaja ni dios, ni el diablo, se pisotea directamente el derecho a trabajar por el mayor beneficio de trabajar con mejores condiciones. Eso es asi, se paraliza el pais, se
impide entrar a fabricas, transporte de todo tipo de productos, se rompen cristales de bancos y cajas de ahorros y se tiran piedras a los guardias y el que sea esquirol, cobra. A partir de ahi, se consiguen cosas... lo demas es politicamente y asquerosamente correcto y navegamos en sus aguas y con sus vientos...
Si luchamos, luchamos... sino nos quedamos en casa y por lo menos no hacemos el ridículo...HUELGA EUROPEA DE UNA SEMANA, ya veremos lo que pasaba, pero huelga de verdad no gilipolleces...; 20 octubre, 2010
Temujin dijo...: Esto de los servicios minimos, el derecho a trabajar y algunas estupideces más que se negociaron entre los subsidiados y los que les pagaban son la causa de los fracasos. Cuando se hace una huelga, se hace y no trabaja ni dios, ni el diablo, se pisotea directamente el derecho a trabajar por el mayor beneficio de trabajar con mejores condiciones. Eso es asi, se paraliza el pais, se
impide entrar a fabricas, transporte de todo tipo de productos, se rompen cristales de bancos y cajas de ahorros y se tiran piedras a los guardias y el que sea esquirol, cobra. A partir de ahi, se consiguen cosas... lo demas es politicamente y asquerosamente correcto y navegamos en sus aguas y con sus vientos...
Si luchamos, luchamos... sino nos quedamos en casa y por lo menos no hacemos el ridículo...HUELGA EUROPEA DE UNA SEMANA, ya veremos lo que pasaba, pero huelga de verdad no gilipolleces...; 20 octubre, 2010
Clidice dijo...: La realitat és molt complexa i no crec que la puguem llegir amb els mateixos ulls de fa un segle. Ara bé, en una cosa et dono la raó: fem vergonya. Perquè si bé els recursos són limitats, ara sembla que ja ens està bé que siguin limitats només per a uns quants i hem fet del virgensitavirgensitaquemequedecomostoy el nostre ideari principal. Enveja que tinc dels francesos! :(; 21 octubre, 2010