Més de 50 persones han mort en els últims dies a Haití com a conseqüència d'una epidèmia de diarrea acompanyada de vòmits a causa de la mala qualitat de l'aigua potable, segons les autoritats sanitàries locals.
"Hem registrat unes 51 o 52 morts al llarg del curs de l'Artibonita, que transcorre pel centre i el nord del país. Es tracta d'una epidèmia causada per l'aigua utilitzada a les cases d'aquestes regions", ha explicat Ariel Henry, director del gabinet del ministre haitià de la salut.
-
-
Han passat nou mesos i Haiti continúa pràcticament igual que després de la catástrofe, les ajudes que es varen prometre han arribat en compta-gotes. De fet tot el que es va prometre es va quedar com comença a ser ja habitual, en meres declaracions a la premsa i TV, declaracions d'intencions per quedar bé i prou, amb l'afegit que els haitians són pobres i no tenen res que rampinyar del seu territori.
No interesen a ningú i ningú o gairebé es preocupa per ells. Haití té un problema molt greu després del terratrèmol que de fet ja venia d'abans, un problema que ningú vol resoldre perquè a ningu l'interessa, i resten abandonats a la seva dissort.
I és que així funciona aquesta societat globalitzada. Quan hi ha una catàstrofe apareix el bonisme demagògic populatxero, i s'omplen els mandataris dels Països rics oferit loro i el moro en ajudes "No us deixarem sols" "estem amb vosaltres" "destinarem xxx milions a la reconstrucció del país" etc etc, tot plegat "paraules, paraules, paraules" i cap o molt pocs fets. Que importa, el que val és el gest, les paraules carregades de falses bones intencions en calent, quan tothom és conscient del drama. Després..., després la gent oblida i els qui han promés ajudes tambè. Aquesta és la trista i lamentable realitat.
I és que així funciona aquesta societat globalitzada. Quan hi ha una catàstrofe apareix el bonisme demagògic populatxero, i s'omplen els mandataris dels Països rics oferit loro i el moro en ajudes "No us deixarem sols" "estem amb vosaltres" "destinarem xxx milions a la reconstrucció del país" etc etc, tot plegat "paraules, paraules, paraules" i cap o molt pocs fets. Que importa, el que val és el gest, les paraules carregades de falses bones intencions en calent, quan tothom és conscient del drama. Després..., després la gent oblida i els qui han promés ajudes tambè. Aquesta és la trista i lamentable realitat.
6 han dit.:
M´estimat...ara no toca...Ara toca els miners y els seus 70 dies de foscor...y antena 3, y tele 5 y la sexta y el...amén. salut
Quan passa alguna cosa d’aquest tipus, sovint penso com quedaran dintre d’uns mesos, una vegada passada la foguerada de les primeres pàgines dels mitjans: mutilacions, seqüeles psicològiques, dols familiars... Per fer-nos càrrec d’aquest fenomen de la pèrdua d’interès social pels fets mediàtics cal veure els jutjats i el reguitzell de misèries que s’hi acumulen mesos i mesos, moltes d’elles havent ocupat primeres pàgines i noticiaris, es consumeixen en la negror de la burocràcia jurídica i en l’anonimat de l’oblit.
La premsa fa unes jugades estranyes i amorals, perquè la immensa majoria de la premsa es deu a empreses que busquen el benefici "legítim". Estic segur que si passés gaire temps sense alguna catàstrofe, la provocarien ells mateixos.
als miners els hi queden tres telediaris per deixar de ser noticia, Miquel.-
Jo crec Ramón, que l'oblit de les tragedies per part dels Governs l'entenc, lo seu es pura propaganda un cop s'ha produit la catàstrofe, però en el cas del mitjans que no en fan el seguiment de cap, és pura manca de professionalitat i molta desidia també.
S'explica una anècdota Lluís (no se si es certa) que fa anys als EUA varen treure un diari que es deia Bones noticies i només en donava doncas de bones i optimistes. Va ser un fracàs. De totes maneres els diaris donen el que la gent espera rebre. Com deia Fuster perquè existeixi el cinisme ha d'haver-hi cñinics.
Publicar un comentario en la entrada