A totes les corts, de sempre hi ha hagut algún que altre bufó, però en el cas de la cort madrilenya de la Senyora Esperanza Aguirre i Gil de Biedma, hi ha un cert obervooking, Boadella, Neira (ara en stand by), Tele Madrid en pes, Intereconomia, i Fernando Sánchez Dragó. Sanchez Dragó és un personatge fascinant i repulsiu alhora. És brillant, barroc, hiperbòlic, llest, intel·ligent, va escriure una novel·la francament molt interessant que als qui la varem llegir ens va captivar Gárgoris y Habidis. . . . , però, és també un fantasma i un bocamoll que de tot el que explica de la seva vida, jo, jo, jo, ho has de rebaixar almenys a la meitat de la meitat.
Dic aixó perqué l'afer de les dues jovenetes de 13 anys segurament debia ser una sola noia de divuit i a lo millor nomes varen creuar una mirada pel carrer i ell es va imaginar la resta.
Estariem d'acord en que ha acabat sent una trista parodia d'ell mateix a mida que s'ha anat fent gran i ha estat incapaç d'entendre-ho i menys encara d'acceptar-ho, però no sembla que sigui un pederasta ni un idiota, o almenys un idiota inculte. De fet, la seva novel·la amb les converses amb en Boadella (un altre que tal) fa ja tres mesos que va sortir publicada, i o ve ningú se l'ha llegit o els qui ho han fet, coneixent al personatge no hi han dona't més importància al fet estementat de les menors d'edat japoneses. Per cert, que la seva esposa 38 anys més jove que ell ho és de japonesa.
El que és més patètic un cop el tema ha sortit als mitjans, són les seves maldestres explicacions i la defensa aferrissada que n'ha fet la seva amiga Esperanza Aguirre i Gil de Biedma intentant justificar-lo, més que res perquè perquè fer aixó, justificar-lo, parlant de Jaime Gil de Biedma, Henry Miller i altres i adduint que la literatura tot ho justifica, està reconeixent que de fet ell va cometre aquest acte repugnant d'embolicar-se amb dues nenes de tretze anys.
El nas em diu que no va ser així i que el bocamoll ha estat víctima de la seva tardoral vanitat com quan es vantava davant d'Ana Botella que feia no se quants quilomètres en bicicleta cada dia i no sé quines fantasmades més. I és que envellir és fàcil, de fet depén de la natura i com l'hagis forçat, però saber envellir amb dignitat i decencia ja no és tan fàcl, i ja es veu que el Sr. Sánchez Dragó està envellint molt malament..
.jpg)
6 han dit.:
Gargoris y Abidis em va agradar força, tot i que és una obra d'erudicció i fantasía que disposa d'una abundanbt bibliografia i té tota la pinta que la feina d'investigació li van fer els seus alumnes. No li conec res més que valgués la pena.
Sovint la gent esdevé la caricatura de si mateix, i aquest exemplar de mascle ibèric no pot deixar de ser-ho, ni amb el patetisme de la seva edat.
És greu que la Aguirre justifiqui el que és un delicte, per més prescrit que ja estigui, doncs sigui veritat o mentida, reconèier un fet d'aquest tipus és la confessió d'un delicte greu.
No sempre la bona literatura va lligada amb la bondat de l'autor: En L.F.Celine va ser un gran fill de la gran bagassa, com a persona, però escrivia més que bé.
Salut.
Estic tan amb tu que no en puc estar més. Una fantasmada, per vendre més llibres.
Si algú s'ha llegit "Historia de mis putas tristes", de Garcia Márquez, que no em digui que no és un cas claríssim de pederàstia, també... ara: és literatura.
Doncs això també. Però el paio és un vanitós i, a sobre, anticatalà, per a més inri. Així que encara li tinc més mania.
Sí, Garcia Márquez, Nabokov, n'hi havia molts a qui agradaven les nenes, una altra cosa és que en parlessin per vendre llibres, que també.
En tot cas, efectivament, bona literatura i bondat personal no sempre acostumen a anar de bracet.
Un altre tema és que aquest i en Boadella són un parell de carallots fatxendes que van a la deriva i que malmeten l'enginy que tenien amb aquesta dèria de 'epater', el millor és no fer-ne ni cas.
Recordo que fa anys aquest, el Drago, va dir que era avorrit sortir amb noies en el present ja que de seguida te les trobaves nues i al llit, el meu germà, en broma, que era jovenet, deia ' a mi no em passa mai'. Dime de que presumes...
L'EVIDENT ES, QUE LA SRA AGUIRRE NO HA LLEGUIT EL LLIBRE....SON UN RECULL D'"AVENTIS" NO UNA NOVELA,EXPLICATS COM MEMORIES, NO UN RELAT LITERARI EN PRIMERA PERSONA. PER CERT...FA TEMPS AQUESTA SRA.DAVANT UN COMENTARI SOBRE L'OBRA DEL SEU ONCLE,VA DIR:"NO ES MI CULPA,MARICONES I ROJOS LOS PODEMOS ENCONTRAR EN LAS MEJORES FAMILIAS"....INCREIBLE¡¡¡¡¡
JUGANT...
Dragó i Arrabal , tal para cual ¡¡
A mi també m'agraden joves!
Publicar un comentario en la entrada