"Una vegada em va ocórrer: em vaig fondre i algú acabava d'adquirir un animal. I un altre dia -els seus trets es van enfosquir per un instant; el plaure s'havia dissipat-, vaig sentir una persona l'animal de la qual havia mort. D'altres tenien alegries per compartir... Jo no en tenia cap, com saps; però això va reanimar aquesta persona. Un pot arribar fins un suïcida en potència; el que un té, que un sent, pot...
-Ells rebran la nostra alegria -Va replicar en Rick-, però nosaltres canviarem el que sentim pel que ells senten i la perdrem. [...] -No perdrem realment el que sentim, si ho tenim clarament en l'esperit. Mai no has sentit del tot la fusió, veritat, Rick?".
-
-
"Jo he vist coses que vosaltres mai creurieu. Atacar naus en flames mes enllà d’ Orió. He vist raigs -C brillar en la foscor, prop de la porta de Tannhauser. Tots aquets moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja."
3 han dit.:
el que un té, que un sent, pot...¡ correcte ¡
Un altre nom a la meva llista d'autors pendents de llegir!
Ah, he obert el tema de Blade Runner del Vangelis que ens has posat i se m'ha disparat el concert de Brandenburg alhora i la barreja ha estat força bé, com raigs C prop de la porta de Tannhauser, més o menys ;-)
Jo també sóc lector i admirador del Dick, i precisament aquesta imatge la vag usar en un post al Riell. Diuen els entesos que en Dick era un esquizofrènic amb visions incloses, i crec que deu ser cert. Però caram, quin bon partit li va treure a les seves al·lucinacions...!
Publicar un comentario en la entrada