A començaments dels 70's el meu cosí Vicens tenia un PUB als baixos del Restaurant Saulons d'en Deu en una urbanització a les afores de Sant Feliu de Codines. En aquest PUB hi actuaven els caps de setmana tota mena d'artistes en directe, però bàsicament gent de la nova cançó o que fes música en català. Allí hi sovintejaven Iceberg, Dharma, Marina Rosell, Sisa, Santi Arisa, la Plateria, un jove Ramón Muntaner, Raimón, na Maria del Mar Bonet i tot aquest entorn. Diria que l’únic que no va passar per allí va ser en Serrat, però tampoc ho podria assegurar.
A banda de tots aquests músics hi actuava també el pianista Jordi Sabatés, i també l'home que va fer que estimes i m'apropés al món del jazz, Tete Montoliu. El Tete hi actuava sovint i escoltar-lo era una meravella, no ja per la seva velocitat d'execució, si més no per la netedat amb que tocava les tecles del piano i com canviava qualsevol peça interpretada per ell, i l'alegria que contagiava, ell que era capaç d'elevar a les cotes més altes una peça com una senzilla bossa nova, acompanyar Serrat, o també com li va suceir en una actuació en directe d'escoltar el partit del Barça pel "pinganillo" de la banda contraria al públic i en marcar els cules deixar anar en mig de la impecable actuació, un sonor "GOOOL" per sorpresa del pùblic, ai!, al Tete se li podia perdonar tot i més. I ja se que hi havia pianistes més ràpids de dits que ell com Oscar Peterson, o més elegants com Bill Evans, però en Tete tenia un no se que difícil de definir però que t'atrapava. Gracies al Tete vaig anar deixant de banda el Rock i vaig afeccionar-me cada vegada més al jazz, i del món del jazz gràcies a Jacques Loussier trio i el seu Bach en ritmo que ens va donar a conèixer Pepe Palau a la 2 de TVE en blanc i negre, vaig conèixer Johann Sebastian Bach.
Un enterramorts em va fer conèixer el jazz de Pat Metheny, però aquesta és ja una altra història.
5 han dit.:
Al Tete el vaig escoltar un munt de vegades, cap a l'època de la que parles, al Jazz Cava de Terrassa. Com que el local era un cau catau, vaig tenir ocasió de parlar amb ell, en alguna ocasió, bevent un whisky a la barra.
Es un tema que no lo he escuchado así, a voz de pronto. Me he ido al dispensario de la bodega, he abierto un Scapa, me lo he servido largo con un cubito y me lo vuelto a impresionar sobre la pantalla. De puta madre. Si señor...salut
era dels qui passava més pel pub del meu cosí, ell en Santi Arisa i un percusionista cuba que anava amb la Plateria que era bonissim.
Era molt cachondo el Tete
i cal tancar els ulls Miquel, ensomiar-se amb la música.
Buf, impressionant la gent que tocava al bar del cosí! M'hi hagués agradat ser-hi...
Publicar un comentario en la entrada