VOTAR O NO VOTAR? HEUS ACÍ LA QÜESTIÓ

No tinc tan clar que la culpa, o tota la culpa, o gran part de la culpa de que la gent no vagi a votar, sigui dels partits polítics, em sembla una visió molt reduccionista i sense prou fonament basada bàsicament en tòpics i una visió simplista del problema. Potser, perquè molta de la gent que no va a votar, simplement no hi va per mandra o manca d’interès, o desconeixement; i aquests, en la majoria dels casos ni tan sols saben si els politics ho han fet bé o malament, o quin programa tenen o si han complert o no les seves promeses electorals. S'ha de dir que el programa en sembla no se l'ha llegit ningú, ni els propis partits llevant dels qui l'han confeccionat. De fet fa anys ja deia el viejo Profesor Enrique Tierno Galván, que les promeses dels programes electorals estaven fetes per a no ser complides, i tot i que pot semblar una afirmació molt cínica, és la pura realitat.
-
No ajuda tampoc a dur gent a les urnes el trist paper dels mitjans escrits, orals o visuals; aquí hi ha i molta manca de professionalitat. Curiós és que s’estan retroalimentant politics i mitjans durant tot el temps i quan arriben unes eleccions els periodistes de la CCRT – per exemple - es neguen a signar la informació adduint que els partits politics els hi imposen els seus blocs de campanya. I que fan aquests periodistes la resta del temps? El mateix: “fulano” ha dit, “zutano” ha contestat, “mengano” ha replicat, segons fons ben informades. etc.
-
La teoria que els partits fomenten l’abstenció perquè ja els hi va bé, no s’aguanta per enlloc, puig a menys votants més problemes tenen els grans partits, atés se’ls n’hi colen d’altres de formacions petites o agrupacions d’independents per la dreta o per l’esquerra que els hi treuen representació de regidors o diputats, que en cas de alta participació no hi tenen res a fer, i aixó vol dir menys ingressos econòmics per aquests partits majoritaris. És cert però que no anima anar a votar ni les llistes tancades ni les campanyes electorals on en comptes d'explicar el programa, els partits es limiten a desqualificar-se insultar-se i menystenir-se en una barroera cerimònia de la confusió.
-
Hi ha un altre tipus d’abstencionista: El desenganyat, o millor dit, desencisat, que també deu ni do els que hi ha a aquestes alçades de la pel·lícula, per aixó hi ha el vot en blanc, tot i que sempre em diuen que no serveix per a res atès afavoreix als grans partits, però sincerament, no em veig capaç de votar a cap partit amb el cap i no el cor a la mà.

Deien avui que el vot en blanc previst a les properes autonómiques seria gairebé la tercera força política a Catalunya, al nivell dels vots d'Esquerra Republicana. Insistiré doncs en demanar com ja he fet anteriorment que els vots en blanc comptin en forma de seients buits al Parlament. No és cap solució, ni tan sols un toc d'alerta, que el personal polític aixo s'ho passa el folre, pero no veig cap altra opció que votar en blanc, llevat simplement de passar olímpicament i no anar-hi, però, als de la meva generació amb el que ens va costar poder anar a votar, aquesta opció diria que no la contemplem.