Massa cordes per a un sol violí - José Montilla 'l'Immorale'

Sergio Masini, primer violí d'una orquestra simfònica, està passant per un moment difícil i es va a confiar en el pastor de la zona on viu a Roma, el Pare Michael. Ell li explica els esdeveniments que van conduir-lo a una situació familiar molt complicada i sentimental. Casat des de fa molts anys amb Julia, que li va donar dues filles (Mita i Louise) i un fill (Richard), va sortir a la "gira" a la província, on havia conegut a la jove Marisa: els dos estaven enamorats i Sergio havia convençut a la dona per anar a Roma. Així que ara Mario està a la clínica, a l'espera d'un fill. Continuant amb la seva història més i més desconcertat el pastor, Sergio explica com la seva vida també hi ha una altra dona i una altra família. Durant un altre viatge a la província, va fer una dècada abans, Sergio s'havia enamorat d'Adele, una dona dolça i submisa, desengayada d'un dificil disgust amorós. Sergio s'havia trobat amb el seu veritable amor, que es va perllongar durant anys, que havia donat dos fills més. Per atendre de forma simultània les tres families,  Sergio es veu obligat a tours "extraordinaris" de tot tipus, la seva vida s'ha convertit en una frenètica carrera de casa a casa, per donar a cadascuna de les seves esposes i els seus fills el que tenen dret a esperar d'un marit i pare afectuós. Finalment Sergio (un espléndid i convincent Ugo Tonnazzi), pateix un atac de cor i es mor. El seu esperit serà present al funeral a l'església on es reuneix tota la seva família en llàgrimes.

Aquesta pel·lícula de Pietro Germi, em remet al President Montilla, que com Sergio ha volgut satisfer a totes les families del tripartit i a més a més al fulano de Madrid i ha sucumbit en l'intent, no ha mort afortunadament fisicament, però si políticament, de fet ha renunciat a la seva acta de diputat si no ho he entés malament. I és que no es pot tenir tres amors a la vegada i no estar boig com al bolero. I així li ha anat al nen que amb setze anys va arrossegar a tota la seva familia d'Iznajar cap a Barcelona, el primer Cordobés (que no xarnego) que ha arribat a President de la Generalitat i a qui molts dels seus, decebuts, li han retirat la confiança, o sia el vot. Sincerament, crec que no s'ho mereixia, però les coses sobretot en política i a la vida també, són com son i no com voldriem que fossin. Ara, és l'hora de Tura.

Ah! el títol de la pel·lícula  que aquí varen titular Massa cordes per a un sol violí, en italià es deia "L'Immorale" que a la política el titol ja li escau.