Un dels caps de setmana que recordo com a més plé i plaent va ser a Madrid més o menys per l'any de 1983 o 84. Per qüestions de feina portava ja tota la setmana a Madrid i el diumenge a la tarda havia de marxar en cotxe cap a Valladolid. Vaig decidir no baixar a casa i per tant quedar-me a la capital d'Espanya i reconec que va ser una decissió encertada.
L'hotel en el que estava allotjat era Los Galgos, al costat mateix d'on varen enviar directament a l'infern passant primer pel cel al Sr. Carrero Blanco. Després d'un copiós esmorzar a l'americana (sempre he estat un fan dels esmorzars d'hotel) vaig anar a peu fins el Museo del Prado i allí em vag perdre gariebé durant quatre hores, i dic perdre atès ja m'hi hauria quedat de per vida contemplant les meravelles pictóriques que allí hi ha penjades, a més a més va coindicir que hi havia una retrospectiva de l'etapa negra de Goya amb els seus aquelarres i malsons.
Sortint del Museo del Prado i quan anava gaireve flotant emociona't per tot el que havia pogut contemplar vaig arribar-me fins al 'Casón del buen retiro', on hi havia el Gernika de Picasso i tres milions de japonesos fent cua per veure'l. Tot i que no sóc molt de Picasso, el Gernika al natural, en la distància curta impressiona i molt, a més a més vaig fer alló que aconsellen que és 'mirar el quadre' no d'una arrebolada, si més no pausadament, fruint-lo, delectantme en la seva contemplació, fixant-me en mil i un detallas que t'ofereix la pròpia complexitat del quadre tot i ser aparentment senzill.
Sortint del Casón del buen retiro, darrere mateix d'on hi havia el Gernika hi havia una exposició no se si permanent o temporal dels modernistes espanyols amb quadres de Mir o Russinyol entre i altres i aqui si que ja va ser l'extàsi sensorial, car són aquests pintors els meus preferits juntament amb Cezanne.
Curull visualment de pintures vaig abandonar el 'Casón del buen retiro' i me'n vaig anar a dinar al viejo Madrid a fer un bon apat i a un preu raonable (un dia és un dia) i després cap a l'hotel a fer la migdiada.
Pels voltants de les sis vaig sortir a donar un tomb pel carrer d'Alcalà, la Plaça Major, la porta del Sol, a veure 'el oso y el madroño' que la feina que vaig tenir de la poca cosa que és, i tota la part vella de Madrid. Vaig fer un mos a un Vip's i al costat de Torre España vaig entrar en un cinema on projectaven 'Blade Runner' que l'acabaven d'estrenar. En sortir conscient que acabava de veure la mare de totes les pel·lícules de ciencia ficció, me'n vaig anar a fer unes tapes i a dormir.
El diumenge pel matí em vaig llevar tard i després d'esmorzar em vaig dirigir al Parc del Retiro, fent-me un bon tip de caminar atès és prou extens. Vaig veure el llac i el parc en general i pels voltants de les doze (més o menys) un soroll que m'era molt familiar pero que no comptava escoltar allí em va cridar l'atenció: estava escoltant en la lluyania una cobla interpretant sardanes. No pot ser em vaig dir (a veure si hem envaït Espanya i jo sense assabentar-me'n). Doncs si, damunt d'una preciosa glorieta com la de la foto (o possiblement fos aquesta mateixa) una cobla interpretava en directe Sardanes mentre a baix hi havia gent ballant-les. Era el que em faltava!. M'hi vaig quedar un a bona estona mirant i escoltant, doncs haig de confessar-vos que no se ballar sardanes.
Sortint del Retiro m'en vaig anar a dinar i pels voltants de les quatre en un cotxe de lloguer vaig anar cap a Valladolid. No em direu que no va ser un cap de setmana ben aprofitat!.
10 han dit.:
Apa noi, quin cap de setmana més guapo. Les sardanes al Retiro deuen sonar com els 'chotis'davant la catedral de BCN...
Madrid es una ciudad preciosa, le faltó ir al museo Sorolla, la próxima vez no se lo pierda... salut
Curiós això de les sardanes. M'ha fet pensar que ara ja no es deu poder fer, això. Clar que tampoc veig un chotis a Barna ... Estem perdent tota sensibilitat.
Vostè mirant un Picasso arravatadament? uiiiiiiii ;)
Res, Madrid no aconsegueix captar-me i si m'hi posen sardanes encara menys, segurament.
sonaven molt bé Ramón, fa més de cinquanta anys que ho fan cada diumenge i crec que a dia d'avui encara continuen.
No lo sabia y mira que me gusta Sorolla. Grácias por la información, tomo nota.
Madrid ciutat possiblement sia més oberta i tolerant que Barcelona. Altra cosa és la classe dirigent i fatxendera.
S'ha d'obrir el ulls i deixar-se de prejudicis, Montse, Madrid és una ciutat molt acollidora, pensa que allí tots són de fora.
perdona Francesc, però Madrid és a Barcelona el que París és a Londres. Mai em perderé per París, i això que hi he estat més d'una vegada, en canvi busca'm al Soho si s'escau. Madrid no em va agradar, ni molt ni poc, senzillament vaig anar-hi, la vaig veure i me'n vaig tornar a casa ben tranquil·la, sense ganes de repetir. Ja és ben bé que tothom troba allò que busca, i que les ciutats no són ni molt ni poc agraciades, i jo, a Madrid, no vaig trobar el que buscava: una ciutat moderna i cosmopolita, tal i com me l'havien venut. Ara si, una ciutat neta i polida de províncies si que la vaig trobar, però un espai on els "diferents" hi tinguessim lloc ni de conya.
estás perdonada. Jo també sóc més de Londres que de Paris. Quan a Madrid a mi m'agrada pels contrasts que té, va sobrada de lletjor i mal gust també, i com deia la Nuri la ciutat en si és RÀNCIA, antiga, la gent va molt mudada pel carrer, pero mudada a l'antiga, només veure encara com corre la gomina entre els cavallers. Ara, malgrat tots els malgrats Madrid m'agrada, que i farem!
Publicar un comentario en la entrada