Hi ha un plaer innegable en saber que el que es fa no té cap base real, que dóna el mateix fer un acte que no realitzar-lo. No obstant això, en els nostres gestos quotidians contemporitzem amb la Vacuïtat, és a dir, alternativament i de vegades al mateix temps, considerem aquest món com a real i irreal. Barregem veritats pures amb veritats sòrdides, i aquesta amalgama, vergonya del pensador, és la revenja de l'ésser normal. EMIL MICHEL CIORÀN
2 han dit.:
Té raó, certíssim. Però cau en el parany.
fins i tot ell hi va caure.
Publicar un comentario en la entrada