Un ésser humà, pot llevar-se un dia pel matí pensant en menjar-se el món i, qualsevol accident, insignificant, ridícul o greu, l’aparta definitivament del paisatge. És la fragilitat de la nostra espècie, cura de vanitats i estultícies. I és que no som conscients de la nostra fragilitat, ja deia Lennon que la vida és alló que ens passa mentre fem altres plans. Hauriem de pensar-hi cada dia al matí quan el planifiquem i ser conscients d'aquesta fragilitat i aplicar aquest estat de consciència en el quèfer diari....El cuiner Santi Santamaria, propietari del restaurant Racó de Can Fabes, distingit amb tres estrelles Michelin, ha mort avui durant un viatge a Singapur, on estava visitant el seu últim restaurant, Santi Santamaria tenia 53 anys. Havia nascut el 26 de juliol de 1957 a Sant Celoni, on tenia el seu restaurant i seguia residint.
.jpg)
9 han dit.:
Si penséssim en la fragilitat de l’esser humà, ens entornaríem al llit tot just llevar-nos. Crec que era Shakespeare qui va dir que “el pensament anul•la l’acció” i en la vida manen els instints i l’activitat vital, de la que la mort en forma part. Potser no pensar-hi gaire en aquestes coses del morir i seguir vivint mentre es pugui.
Així és la vida... i la mort.
Hem de trobar el difícil equilibri entre assumir aquesta realitat i no viure com si fóssim immortals i imprescindibles però gaudint dels bons moments.
Ho sabem des del primer dia. Res de nou, però potser preferim mirar d'ignorar-ho tant com sigui possible ...
Bé Ramón, entenc que és una defensa contra aquesta fragilitat que fa ens pensem i actem com si no haguessim de morir mai.
Brian, en el fons són les dues coses importants que ens passen a la vida, nèixer.... i morir.
difícil equilibri Júlia, solem estirar massa la fràgil corda de la vida.
Joan, són els altres els que es moren i els que envelleixen.
Creus que faríem alguna cosa si cada dos per tres haguessím de pensar que morirem avui demà o demà passat?
Llegeix el conte de Borges "El immortal", o el resum que en faig al meu blog, i veuràs que si pense que ets immortal, no fas res per què perquè fer-ho si tan és... doncs el mateix aplico a la mort, per què fer res si total ens morirem. D'això se'n diu fer el vago. Una mica més d'activitat collons, presisament per això has d'aprofitar la vida i no quedar-te passiu pensant en la mort, que ja vindrà qua vulgui no pateixis!
Publicar un comentario en la entrada