Fixed Gear, és la penúltima estupidessa dins d'una societat estúpida. Bicicletes a pinyó fixe i sense frens. Més que res perquè el que preconitzen, és el que teniem cinquanta anys enrere, però sense frens. Una bicicleta amb un sol plat, sense canvi, tot i que el pinyó no era fixe en la majoria d'elles, com aquestes porten. I ara, resulta que aquests avançats han descovert la sopa d'all, tornar cinquanta anys enrere, aquest és el seu concepte de la modernitat. El que deia, una societat d'idiotes, manada per idiotes, només pot generar idiotes com els del fixed gear.
Que algú els perdoni, jo no.
Que algú els perdoni, jo no.
8 han dit.:
una societat d'idiotes, manada per idiotes, només pot generar idiotes .Amén....
Les bicicletes de pinyó fixe les fan servir els equilibristes del circ; no sé si tenen algun altre utilitat. És clar, que també hi ha gent que corre amb una motxilla carregada amb 10 Kg de pedres, cosa que tampoc té cap utilitat.
Fes la llista de les coses inútils i et quedaràs de pedra. Pensa en les que tens a casa, per les quals has pagat. Jo me'n faig creus, però si m'ho penso bé: és útil, la vida? I en cas que sí: per a qui és útil?
així em sembla a mi Miquel
Jo n'havia tingut una de menut de pinyó fixe Brian, ja s'ha superat aquest endarrariment tecnològic.
A banda d'un guerrer de tarracota de Xin xan que no sé d'on va sortir i el misto (un dia d'aquests tornaré a penjar el post del misto més car de la história) no et pensis Lluís. I mira que tinc la síndrome de Diógenes i no llenço res, però és que compro molt poca cosa, iel que tinc de vell, tot té un valor i un sentit lògic i determinat - crec -
salut
Avui en dia el pinyó fix manté el que ha estat la seua raó de ser des de sempre: la pista, la competició ciclista en velòdrom, l'aristocràcia del ciclisme, li diuen. I en part és cert. Utilitzen un plat i cadena especials, més gruixuts, i el pinyó fix com aprofitament al màxim de l'esforç. Anquetil, i d'altres grans ciclistes, utilitzaven el pinyó fix per a entrenar la freqüència de pedaleig -feia baixades de ports importants amb pinyó fix amb una freqüència inversemblant- habilitat molt important a la contrarellotge. La moda del pinyó fix urbà, ve, com altres estupideses, d'Amèrica, dels missatgers de New York, perquè et permet fer el surplace als semàfors. Fora de l'entrenament professional o ben bé dels joves ciclistes -avui en dia abandonat, malauradament, i que dóna com a resultat un pedaleig força penós- no té sentit, és com tu dius una estupidesa, però no un endarreriment tecnològic, de fet la roda lliure, és a dir, el pinyó normal que et permet parar els peus, és, a efectes industrials, gairebé contemporani. Francesc, perdona l'extensió, però en parlant de bicis...
em referia Vicicle a que les bicis d'abans, jo tenia una BH verda, teníen tan sols un plat i un pinyó, i ja que hem avançat, ara tinc una PELISER amb tres plats i vuit pinyons. Deia que em semblan una estpidesa retrocedir a un tipus de bicicleta tan incómode de dur com a pinyó fix. Aixó és per epatar, sinó no s'entén.
Publicar un comentario en la entrada