A PROPÓSIT DEL MICROBLOGGING "TWITTER"

Solem parlar sovint de coses que desconeixem amb una impunitat desoladora, ballestrejem o abominen d'elles sense coneixer-les, hom el primer (faltaria més). Ho dic perquè en més d'una ocasió habia parlat negativament de Facebook, que ho mantenc, però en canvi m'he enganxat a Twitter des fa uns dies. I ho trobo interessant, molt interessant. Com en tot, s'ha de saber triar el gra de la palla i encara no he entrat del tot en el seu funcionament (no sé com hohe de fer per penjar fotos), però me l'envaino i reconec que m'agrada.  És la inmediatesa de la noticia, el fet d'assabentar-se'n quan està passant i sense que ningú (de moment) ho pugui censurar o controlar. 

La primera vegada que en vaig saber de Twitter, va ser a la catosfera Literaria de Granollers de fa cinc anys, que va organitzar Marc Vidal, i en deien en aquells temps microblogging. No li vaig saber veure la seva utilitat en aquell moment,  i de fet ha tardat gairebé quatre anys a popularitzar-se, però ara, és ja un fet. I crec, que encara queda molt camí a fer per explotar-lo. Tot al seu temps.