No veig que tingui massa importància, aquest Quintana com és tan místic ja té coses rares en si, i aixó no deu deixar de ser una manera d'epatar, fou més o menys el meu comentari.
Després he vist que s'ha muntat un bon enrenou per aquest fet, sobretot a la xarxa, i sincerament no entenc aquest talibanisme intransigent que de tant en tant aflora. A casa seva cadascú pot parlar en la llengua que vulgui, faltaria més, i segurament per casa d'en Gerard Quintana i deu passar gent de diferents parles i en una u altre es deuen entendre. Els seus fills parlaràn català, castella i segurament més idiomes i ja decidiràn a nivell personal en quina llengua es volen expressar quan siguin grans. Jo tinc quatre nets, na Maria, Laura, Marc i Roberto, que no Robert, perquè els seus pares varen decidir posar-li Roberto, que no Robert, i ho entenc perfectament, al, cap i a la fi Roberto que té quatre anys, als avis paterns els hi parla en castellà i a nosaltres en català sense cap problema. Com recorda Júlia al seu bloc també varen rebre crítiques en aquest cas per cantar en castellà, Núria Feliu, Serrat, na Guillermina i algún altre. I és que el talibanisme intransigent hi és, encara que soterrat i aflora de tant en tant, afortunadament. La llengua está condemnada a desaparèixer de totes maneres i dissortadament no hi ha qui la pugui salvar.
sbd - 23.10.11
sbd - 23.10.11
15 han dit.:
Jo tampoc n'havia fet cabal (ni vaig veure el programa ni n'he llegit els comentaris) però ja que en parles, deixem dir un parell de coses:
Una, que ningú n'ha de fer res de com parla cadascú a casa seva. Dues, que quan algú convida a entrar la tele a casa seva, convida a fer safareig.
Què seria de nosaltres sense el safareig? Cal dir que els safareigs catalans encara són molt més discrets que els de 'més enllà'.
I sobre el tema, no hi torno que ja m'he enrotllat prou, la llibertat individual, si no fas mal a ningú, és el primer de tot.
prou ho som de fer safareig Brian.
és cert que som més discrets Júlia, però també ens agrada el xafardeiu.
Que faci el que li plaui, amb respecte i bones maneres, empatia i interès comunicatiu...
És curiós que s'hagi parlat tant d'aquest fet i no pas d'altres coses, com del "penjament" del personatge i la seva manca de solidesa. A la qual hi té tot el dret, no cal dir, però, és clar, és que es ven com a paradigma de ves a saber què. Que ho faci en català, en castellà o en swahili em sembla el menys interessant.
Había gente que colaboro con Franco que hablaba perfectamente catalán con su familia.
La verdad no creo que el catalán desaparezca, pienso que es mejor hacerlo atractivo que impositivo.
No crec que l panorama sigui tan negatiu, pero vosaltres ho sabeu millor del que jo mai ho sabré.
Salut
Andri
Doncs sí, ZEL!
Cñídice: Per aixó li ho vaig dir a la Nuri el que li vaig dir, el personatge és molt - diguessim - peculiar i bastant inconsistent, no és que representi res a banda d'ell mateix.
es va perdent Temu, potser per la cosa demogràfica, hi ha molta gent de parla castellana que no necessita ni tan sols entendre el català per moure's per tot el territori, i aquesta gent, cada vegada en són més.
Nosaltres poc sabem anònim, només intentem preveure el que pot passar amb el català.
Ostras ¡¡¡ no hay problema...no lo hay ¡¡¡ A los nanos del reforç, en catalá; a la uni, en catalá; en casa en catalá, castellá e italiá; en el carré, ambidextro també; en las monjas de T de Calcuta, en castellá (todas son de afuera , las 5)..aquesta página és la llibertad absoluta, castellá, catalá...En fí...Salut. Por cierto...por cierto, yo no podría leer tan bien la poesía de JULIA si estuviera en castellano cuando ella lo hace en su idioma materno, porque la traducción de lo que quiere decir no tiene la misma sonoridad y el mismo ritmo ¡¡¡cosa importantísima en poesía ¡¡, i a la inversa, leer a Cirlot en catalán no suena igual...así de sencillo. Sin más. Ahh ¡¡ y otra cosa importante, a los niños pequeños se les ha de enseñar en catalán..¿ porqué ?, si, verán, cuando se te juntan un peruano, un chino, un ecuatoriano y un polaco de 6, 7 y 8 años, lo único que les da señas de identidad del país es la lengua, el idioma. Por eso, en nuestro proyecto, el REIS (Reincerció Escolar Inmersió Social), las clases siempre las damos en el idioma de la casa, no por talibanismo...y de verdad que funciona...¡¡funciona ¡¡¡ Salut familia
Con permiso?
Cuando vivi en Castelldefels hace un siglo la chica de la caja en el super al final me preguntaba "Res mès?" y yo le contestaba "Nada más". Es que un extrangero no aprende Catalán, aprende Castellano.
una abraçada
Bon cap de setmana
Publicar un comentario en la entrada