Aquesta novel·la inacabada de Franz Kafka, juntament amb Incerta Gloria i 1984, deu ser de les que més vegades he rellegit. Al castell, s'explica el que li passa durant sis dies d'hivern a un personatge de nom K. en un poble alemany, a qui ha arribat contractat com agrimensor per part dels propietaris d'aquest, que resideixen en un castell. L'acció de la novel·la gira al voltant de saber, amb resultat infructuós per part de K, sobre el seu treball i l'autoritat que l'ha contractat, que el protagonista es veu obligat a realitzar per aclarir la seva situació.
K. arriba al poble al capvespre. Cerca allotjament en una posada, però allà se li importuna amb la informació que per allotjar-se al poble necessita una autorització del castell (en el qual se suposa que es troba l'autoritat comtal). K. informa que és un agrimensor que ha estat contractat, dada que es confirma després d'una consulta telefònica amb el castell. Al matí següent, K. es dirigeix cap al castell. No obstant això, el camí és prou enrevessat com per tenir la sensació que mai s'aproxima a ell; cansat, a més, de caminar per la neu, torna a la posada. Coneix allí als seus ajudants, nomenats pel castell, i a un missatger anomenat Barnabás que li lliura una carta de part d'una de les autoritats, un tal Klamm, que li comunica que ha estat contractat com agrimensor i que el seu superior immediat serà l'alcalde del poble.
Desitjant aconseguir un altre lloc per allotjar-se, aconsegueix arribar amb una germana de Barnabás, Olga, fins a la Posada Senyorial, on s'allotgen els senyors del castell quan han de fer gestions al poble. Mentre intenta veure a Klamm, que està precisament allotjat allì, coneix a l'amant d'aquest, la cambrera Frieda, se'n va al llit amb ella i es comprometen.
Durant el quart dia, K. rep de l'alcalde la notícia que, en realitat, el poble no necessita cap agrimensor. Al mateix temps que indaga com posar-se en contacte amb Klamm, accepta el lloc de bidell d'una escola, on es trasllada a viure amb Frieda, que ha abandonat el seu lloc de cambrera en la posada imperial. K. rep també una carta del castell en la qual se li comunica que les autoritats estan satisfetes amb el seu treball.
Al cinquè dia, K. abandona l'escola per intentar una altra vegada contactar amb Klamm. A la casa del missatger Barnabás, s'assabenta que la seva família porta aïllada socialment durant anys després del rebuig d'una de les seves germanes, Amalia, a mantenir en el passat relacions amb un dels funcionaris del castell. Mentre és a casa del missatger, Frieda se'n va també de l'escola i torna a la Posada Senyorial.
Al vespre, K. ha d'anar precisament a aquest lloc perquè ha estat citat pel secretari de Klamm, Erlanger. Després de discutir durant l'espera amb Frieda, en trobar-se amb el secretari aquest li comunica simplement que ha de deixar que ella torni a ser l'amant de Klamm. K. es queda a dormir a l'hostal.
Durant la tarda del sisè dia, K. conversa amb la que era la substituta de Frieda, que li proposa anar-se'n ara amb ella, amb la posadera, que li explica la seva passió per la roba, i amb Gerstäcker, un cotxer dels funcionaris del castell, que li ofereix feina com cuitador dels cavalls.
La novel·la s'interromp en aquest punt, com la vida de Kafka onze mesos més tard, sense que K. hagi pogut aclarir en absolut la seva situació professional i amb una completa confusió pel que fa a les normes legals i de comportament del poble on està. I el que em pregunto és si el final de la novel·la es va interrompre, o bé Kafka el va deixar així desconcertadament obert, per adequar-lo als nous temps que el sobrevindríen i que va ser capaç d'intuïr amb un claredat paorosa K aquí i al 'procés', és un ciutadà oprimit i desconcertat per un Estat pervers i invisible que el sotja i jutja fredament, sense que acabi de saber el perquè de l'assetjament, ni de fet l'acabi de jutjar, simplement l'ignora i alhora l'incomoda i molesta, potser perquè cap dels dos K desconeix que no és gran cosa més que carn de pas, sense drets però amb deures amb un Estat fosc, cruel i injust que tot ho controla.


5 han dit.:
En honor a la verdad he de decir que no lo he leído. Está pendiente. Salut
En honor a la veritat jo he de dir el mateix que en Miquel, tot i ser un "kafkiatista" absolut. No és pot ser a tot arreu, però continua pendent...
Per compensar una mica els anteriors comentaris t'he de dir que jo sí que l'he llegit, tot i que la vaig començar als divuit o dinou i potser la vaig acabar passats els trenta. No és una lectura fàcil, però sí recomanable. Si la completes amb "El procés", com tu mateix expliques, jo crec que et venen unes ganes terribles d'emigrar al Brasi o al Carib, i posar-te a viure en algun lloc al sol i en un estat poc organitzat.
Cal llegir-la Niquel i Ferran
s'ha de llegir Lluís, i la pel·lícula de el proces que la protagontzava Anthony Perkins estaba molt bé.
Publicar un comentario en la entrada